Les llengües de lava del volcà han cremat un centenar de cases i han obligat a evacuar milers de persones
El diumenge va entrar en erupció un volcà a La Palma, una de les illes de l'arxipèlag de les Canàries. El volcà es troba al Parc Natural de Cumbre Vieja, per la qual cosa les explosions no han afectat directament cap nucli urbà i no han provocat víctimes humanes.
No obstant això, la lava que està sortint de les diferents boques del volcà sí que està provocant greus destrosses. Les llengües de lava poden arribar a una temperatura superior als 1.000°C i arrasen tot el que troben al seu pas: vegetació, arbres, cases, carreteres…
Fins ara, el volcà ha destruït més d'un centenar de cases i un col·legi que ha quedat soterrat. A més, hi ha milers de persones evacuades. En alguns trams, el riu de lava format pel magma i tot el que arrossega al seu pas pot arribar als sis metres d'altura.
Les Canàries són illes d'origen volcànic, que s'han anat formant a partir d'erupcions de lava durant milers d'anys. De fet, l'activitat volcànica i els terratrèmols són constants i estan permanentment controlats.
L'últim volcà que va entrar en erupció a La Palma va ser el 1971, fa 50 anys: el volcà Teneguía va estar expulsant lava durant més de tres setmanes. A les Canàries, l'última erupció es va produir el 2011 a l'illa d'El Hierro: el volcà Tagoro va estar actiu durant 147 dies.
És impossible saber quant de temps durarà l'erupció del volcà Cumbre Vieja: dies, setmanes, mesos… No obstant això, els vulcanòlegs poden reconèixer algunes pistes a partir de la composició dels vapors que surten del volcà. La disminució de diòxid de sofre, per exemple, pot indicar que la bossa de magma que es troba sota terra i alimenta l'erupció s'està esgotant.
El riu de lava va avançant lentament per la pendent de la muntanya fins que arribi al mar i la lava se solidifiqui en entrar en contacte amb l'aigua. Aquest moment pot provocar fortes explosions de vapor d'aigua prop de la costa.
L'interior de la Terra
Els volcans són obertures en l'escorça terrestre de quilòmetres de profunditat. Generalment es formen als límits de les plaques tectòniques que cobreixen tota la superfície del planeta, fins i tot sota l'aigua (són els anomenats volcans submarins).
Entre aquestes plaques es formen uns orificis per on surt el magma: una massa de roques foses per la calor del nucli terrestre. El magma ascendeix pel forat impulsat a pressió pels gasos de l'interior de la Terra, per això surt amb tanta força en forma d'erupcions.
Es consideren “volcans actius” els que han entrat en erupció en els últims 10.000 anys. Ara bé, cal distingir entre els volcans actius (fàcilment detectables perquè estan actualment en erupció) o els volcans adormits, que podrien entrar en erupció en qualsevol moment.
És molt difícil predir quan un volcà adormit entrarà en erupció. Els vulcanòlegs es fixen en diversos indicis: detectar terratrèmols i tremolors amb sismògrafs, controlar possibles deformacions del sòl provocades pel moviment de les plaques tectòniques o localitzar emissions de gasos volcànics que surten de la terra.
Segons el Programa de Vulcanisme Global de l'Institut Smithsonian (Estats Units), en l'actualitat hi ha 50 volcans en estat d'erupció contínua a tot el món. Això no significa que registrin activitat volcànica cada dia, però sí que han experimentat alguna erupció en els últims tres mesos. A més, en l'última setmana han entrat en erupció cinc nous volcans, entre els quals el de La Palma i l'Etna, a Itàlia.
Thread with livestream links for the Cumbre Viejo eruption on La Palma, Canary Islands. Many news agencies are providing reports, and official information is available from the scientists of @IGNSpain and @involcan, who have all been working hard to monitor this eruption. https://t.co/gWoQudcAHl
Volcans que van fer història
Alguns dels volcans actuals estan actius des de fa milers d'anys, però en l'antiguitat no es registrava l'activitat volcànica (o almenys no en tenim constància). El primer registre de volcans actius a les Canàries data del segle XV, per exemple.
No obstant això, hi ha hagut grans volcans que han passat a la història per la seva magnitud i per l'impacte que van produir en l'època. Tant, que formen part de la cultura i la tradició de la població.
El volcà Etna, a l'illa italiana de Sicília, formava part de la mitologia grega perquè era el lloc en el qual Hefest, el déu del foc, forjava els llamps per a Zeus. Els volcans Popocatéptl i Iztaccihuatl, la segona i tercera muntanya més altes de Mèxic, també formen part de la mitologia de diversos pobles mexiques, anteriors a l'arribada dels espanyols.
#BuenViernes#Popocatépetl e #Iztaccíhuatl
Son iconos de la mitología mexicana, una historia de amor que perdura a través del tiempo y que podemos disfrutar en paisaje.
¿Saben la leyenda?
Anímate #ExploraPuebla no te arrepentirás.
📸: Omar Ruiz. pic.twitter.com/n16QfSuGGD
El Vesuvi va destruir la ciutat romana de Pompeia, prop de Nàpols, l'any 79 d. C. L'erupció va ser relatada per Plini el Vell (que va morir per les explosions volcàniques) i pel seu nebot, Plini el Jove. La lava va cobrir completament la ciutat i la va conservar durant milers d'anys. Avui pot visitar-se i recórrer els seus carrers com si es tractés d'un viatge en el temps.