La filtració d'un document intern revela que el Tribunal Suprem pretén derogar el dret a l'avortament
Els jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units volen derogar el dret a l'avortament en aquest país, segons un document intern publicat per Politico, un prestigiós mitjà de comunicació estatunidenc especialitzat en temes polítics.
El document va ser redactat al febrer per Samuel Alito, un dels jutges conservadors nomenats pel Partit Republicà, qui considera que el Tribunal Suprem ha d'anul·lar la llei del 1973 que garanteix aquest dret als 50 estats del país.
Si s'aprova la nova proposta, cada estat podria decidir si legalitzar o prohibir l'avortament depenent de la ideologia del govern regional. La prohibició de l'avortament afectaria els drets reproductius de milions de dones, que haurien de desplaçar-se a altres estats per avortar, a més d'haver de fer front a la discriminació i les acusacions de les associacions i activistes pro-vida.
El Tribunal Suprem dels Estats Units és el tribunal judicial amb més autoritat: resol les apel·lacions de casos jutjats en instàncies inferiors (a nivell estatal o federal) i té l'última paraula en aquests afers. La decisió final sobre el dret a avortar podria fer-se pública a finals de juny o principis de juliol.
Actualment, aquest tribunal té una majoria conservadora: 6 dels 9 membres mantenen opinions tradicionals en temes com l'avortament, la família, el col·lectiu homosexual, la immigració o els drets de la dona. En aquest sentit, molts temen que aquesta majoria pugui suspendre un dret fonamental vigent des de fa mig segle.
50 anys de la llei de l'avortament
La llei de l'avortament als Estats Units es va aprovar el 1973 arran del cas de Roe contra Wade. Norma McCorvey era una dona de Texas que el 1969 es va quedar embarassada del seu tercer fill i volia avortar, però en aquest estat era il·legal fer-ho.
Les advocades de McCorvey (que va fer servir el pseudònim “Jane Roe” per mantenir l’anonimat) van presentar una demanda contra el fiscal de Texas, Henry Wade, al·legant que les lleis anti-avortament d'aquest estat eren inconstitucionals perquè anaven contra el dret a la intimitat. El cas va arribar fins al Tribunal Suprem, que va acabar dictaminant a favor de McCorvey.
Aquesta sentència va establir un precedent legal a tot el país. D'una banda, reconeixia la llibertat de les dones a decidir sobre el seu propi cos, una llibertat emparada per la Constitució dels Estats Units. De l'altra, establia que els governs regionals no podien revocar aquest dret.
A més, la decisió va provocar un gran debat social. Els defensors dels drets de les dones i gran part de la comunitat mèdica es van enfrontar a les associacions pel dret a la vida i els detractors de l'avortament. Aquesta divisió encara es reflecteix entre els estats demòcrates i republicans.
Malgrat que el dret a avortar està protegit per llei a tot el país, alguns estats del sud més conservadors han desafiat les lleis federals i han aprovat lleis d’àmbit regional per a prohibir-lo.
L'estat d'Alabama, per exemple, va aprovar el 2019 la llei contra l'avortament més restrictiva dels Estats Units: prohibeix interrompre l'embaràs en gairebé tots els supòsits, fins i tot en el cas de violació, i condemna amb penes de fins a 99 anys de presó els professionals mèdics que realitzin aquest procediment. L'avortament només està permès si la vida de la mare està en perill.
A finals del 2021, l'estat de Mississipí va demanar formalment al Tribunal Suprem anul·lar el precedent de Roe contra Wade, de manera que aquesta sentència no pugui fer-se servir per defensar legalment el dret a l'avortament. El govern regional vol prohibir l'avortament a partir de les 15 setmanes de gestació.
La llei de Roe contra Wade protegeix el dret a avortar als Estats Units, encara que els termes poden variar a cada l'estat. Als estats més progressistes com Califòrnia o Nova York, es pot avortar per qualsevol motiu fins a les 24 setmanes. En canvi, els estats més conservadors volen limitar-ho fins a la setmana 12 o 15 de gestació.
L'avortament a Amèrica
El debat als Estats Units es produeix després que altres països a l’Amèrica Llatina hagin impulsat noves lleis que protegeixen el dret a interrompre l'embaràs. Fa dos mesos, per exemple, Colòmbia va aprovar una de les lleis de l'avortament més avançades del món, que permet avortar fins a les 24 setmanes.
A finals del 2020, l'Argentina va legalitzar l'accés a la interrupció de l'embaràs fins a les 14 setmanes després d'un gran debat social. El mateix projecte de llei va ser rebutjat a Xile al novembre del 2021, però s'espera que pugui avançar amb el nou govern d'esquerres de Gabriel Boric.
El fet que els països llatinoamericans, d'una gran tradició catòlica, avancin amb lleis més progressistes sobre els drets reproductius és una gran notícia per a milions de dones a tot el continent.
La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) és un dret que promou la igualtat de gènere, ja que empodera les dones perquè puguin decidir sobre el seu cos i la seva vida. També protegeix moltes noies i dones en situació de vulnerabilitat i pobresa, quan no disposen dels recursos per viure una vida digna.
D'altra banda, la prohibició o persecució de l'avortament obliga moltes dones a recórrer a clíniques il·legals i avortaments no segurs, que posen en perill la vida de milions de dones. Així, l'educació sexual i els mètodes anticonceptius són la millor prevenció per evitar els embarassos no desitjats.