Les autoritats de Nova York han detectat rastres del virus a diferents ciutats de l’estat
El govern de l'estat de Nova York (Estats Units) ha decretat l'estat d'emergència sanitària després de trobar múltiples rastres del virus de la poliomielitis a les aigües residuals de diferents ciutats.
La poliomielitis o pòlio és una malaltia molt infecciosa. Es contagia per contacte amb les mucoses (mocs, saliva) o la femta d'una persona infectada. Per això els controls epidèmics s'han fet analitzant mostres del clavegueram.
Els símptomes d'aquesta malaltia són semblant als d’un refredat: febre, mal de cap, cansament, vòmits. Ara bé, en els casos més greus pot paralitzar el cos o fins i tot provocar la mort.
La pòlio no té cura, però si que existeix una vacuna per prevenir-ne el contagi. A gairebé tot el món, aquesta malaltia està erradicada des de fa anys perquè pràcticament tots els bebès es vacunen després de néixer. Als Estats Units, per exemple, el 93% dels bebès estan vacunats.
Malgrat això, a l'estat de Nova York, la taxa de vacunació s'ha reduït fins al 79%. Per això, les autoritats han demanat a la població no vacunada que vagi al centre de salut més proper per vacunar-se i frenar una possible epidèmia.
El virus afecta sobretot als menors de cinc anys, però qualsevol persona sense vacunar pot contreure la malaltia. L'alerta per un possible brot de pòlio a Nova York va saltar al juliol, quan un home que no estava vacunat va donar positiu a les anàlisis i, al cap d'uns dies, va quedar paralitzat de cames.
Es tracta del tercer estat d'alarma per motius sanitaris a Nova York, després de la pandèmia de covid i de la verola del mico, que va posar en alerta els governs de diversos continents i l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Història de la poliomielitis
La pòlio és una malaltia molt antiga. Es creu que existeix des de fa milers d'anys: algunes inscripcions de l'Antic Egipte (1.400 a.C.) mostren persones amb els símptomes propis de la poliomielitis, com les cames atrofiades.
No obstant això, van haver de passar molts segles fins que la malaltia va ser identificada. L’any 1840, el metge ortopèdic Jakob Heine (1800-1879) va fer el primer estudi mèdic sobre la pòlio i va descriure’n els símptomes. Unes dècades més tard, la doctora estatunidenca Mary Putnam (1842-1906) es va especialitzar en aquesta malaltia i en la causa de la paràlisi (el virus destrueix les cèl·lules nervioses que controlen els músculs).
Les epidèmies de pòlio es van succeir a tot el món durant els segles XIX i XX. En aquella època, molta gent evitava els llocs públics i les multituds per por de contagiar-se. Als Estats Units, hi havia més de 15.000 casos de poliomielitis paralitzant cada any, fet que suposava un greu problema de salut pública, especialment entre la població infantil.
Franklin D. Roosevelt, president dels Estats Units entre el 1933 i el 1945, també va tenir poliomielitis i va quedar incapacitat (al final de la seva vida anava en cadira de rodes). El seu testimoni va servir per recaptar fons i promoure la recerca sobre la malaltia.
Així, a la dècada del 1950, l'epidemiòleg Jonas E. Salk (1914-1995) va desenvolupar una vacuna que va començar a utilitzar-se al 1955 i va reduir dràsticament els contagis als Estats Units. Més tard, l'aparició de noves vacunes més efectives va permetre erradicar la pòlio a tota Amèrica a la dècada del 1990; a Europa va ser l’any 2002, al Sud-est Asiàtic al 2014 i, a l’Àfrica, es va declarar erradicada l’any 2020.
Erradicar la pòlio al món: una realitat?
La pòlio està provocada per un virus molt infecciós que afecta el sistema nerviós i pot causar paràlisi en qüestió d'hores. En 1 de cada 200 casos, la paràlisi afecta les cames de manera irreversible; mentre que el 5-10% d'aquests casos moren perquè la paràlisi afecta els músculs respiratoris.
Al 1988, l'Organització Mundial de la Salut va liderar una iniciativa per erradicar la pòlio al món. Es van recaptar fons públics i privats per fer arribar vacunes a tots els racons del planeta, especialment als països amb menys recursos.
Des de llavors, el nombre de casos detectats ha passat de 350.000 al 1988 a únicament 6 casos notificats al 2021. Així i tot, l'OMS alerta que un sol nen infectat pot suposar la ràpida infecció d'altres nens i, per tant, la reaparició de la malaltia a diversos països.
Malgrat els grans avenços per erradicar la pòlio, encara hi ha casos de transmissió endèmica a països com l'Afganistan, on el règim dels talibans ha suposat un retrocés per als drets de la població, o el Pakistan, afectat pels desastres naturals.
Davant la reaparició de casos de pòlio a diversos països, l'OMS ha posat en marxa una nova iniciativa de vacunació per al període 2022-2026. L'objectiu és erradicar la malaltia de manera definitiva, com ja va passar amb la verola a la dècada de 1970.Malgrat això, hi ha molts obstacles pendents. D'una banda, les crisis socials i conflictes armats en alguns països, que limiten els serveis mèdics bàsics i posen en perill la salut de la ciutadania; de l'altra, l'aparició de casos en llocs com Nova York, que posen en evidència els errors sanitaris als països desenvolupats.