Un estudi de la CIMA revela que el 77% dels personatges femenins d‟aquestes produccions audiovisuals reprodueixen rols típics associats a la feminitat
Les sèries infantils promouen els estereotips de gènere i compten amb una sobrerepresentació masculina tant a les històries com als equips de treball que creen aquestes produccions. Així ho ha confirmat l’informe La dieta audiovisual a la programació infantil a la televisió, de l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA).
Segons aquest estudi, el 77% dels personatges femenins de les sèries infantils reprodueixen rols típics associats a la feminitat. Les noies i les dones que apareixen en aquestes produccions segueixen relacionant-se amb l’entorn familiar (exercint principalment rols de cuidadores) i romàntic.
Per exemple, en sèries com Peppa Pig o Heidi, quan les dones ocupen un paper protagonista, la família ocupa un paper central al 48% dels episodis analitzats.
Alhora, els homes ocupen els principals papers protagonistes, exercint el clàssic rol de líder. Les dades reflecteixen que en el 71% dels casos, els herois masculins són els que resolen els problemes. En sèries com Bob Esponja o Pokémon, on el protagonista és un home, el paper de la família queda ignorat.
La CIMA s’encarrega d’investigar els continguts audiovisuals a què accedeixen els nens i nenes a través de les pantalles. Per a aquest estudi, l’associació va analitzar 40 sèries i un total de 707 episodis de ficcions emeses per a la infància, és a dir, per al públic comprès entre 0 i 12 anys.
Durant aquest període, els nens i les nenes són especialment vulnerables als mitjans, que influeixen en el seu desenvolupament psicobiològic i social. A través de les sèries i les pel·lícules, entre d’altres, aprenen quin és el seu valor al món, per la qual cosa és crucial que aquests continguts reflecteixin valors humans i democràtics reals.
Uns rols tradicionals
Tot i que el feminisme fa anys que promou la igualtat de gènere, la indústria de l’entreteniment continua perpetuant els estereotips associats a homes i dones. Quan parlem d’estereotips de gènere ens referim a comportaments, habilitats i característiques que se suposa que han de tenir les persones basant-se en el gènere.
Aquests estereotips poden aparèixer a les sèries de diferents formes. Per exemple, a través dels rols i ocupacions tradicionals. En moltes sèries infantils, els personatges masculins solen exercir rols de lideratge, aventura o ciència, mentre que els personatges femenins solen estar relacionats amb rols de cuidadores i mestresses de casa.
Els estereotips també es poden presentar en l’aspecte físic i la vestimenta dels personatges. Per exemple, presentant les nenes com a delicades i preocupades per la seva aparença, mentre que els nens són retratats com a més descurats.
Altres vegades, aquests estereotips es reflecteixen en els comportaments emocionals. Per exemple, mostrant els personatges masculins com a forts i valents, mentre que a elles se’ls atribueix ser emocionals i sensibles.
Aquesta representació desequilibrada entre uns i altres personatges depenent del seu gènere pot tenir efectes duradors en la percepció que els nens i les nenes tenen de si mateixos i dels altres, així com en la construcció de valors i expectatives en la seva vida quotidiana.
La masculinització dels equips
L’anàlisi elaborat per la CIMA també revela que hi ha una sobre representació masculina als equips de treball de les sèries infantils més vistes. Els homes ocupen la majoria dels llocs directius i de guió d’aquestes produccions: en concret, els directors i guionistes homes ocupen el 96% dels llocs.
Quan els equips creatius estan dominats per homes i gairebé no hi ha dones participant, és més probable que les històries i els personatges siguin creats des d’una perspectiva masculina. Això pot portar a una representació baixa o superficial de personatges femenins.
D’aquesta manera, l’absència de la perspectiva de dones en la presa de decisions pot portar a la creació de personatges femenins unidimensionals, els arcs de desenvolupament i característiques dels quals poden ser estereotipats i limitats.
Aquesta manca de diversitat en el gènere dels personatges de les sèries infantils no ofereix als nens i nenes una visió equilibrada de la societat, cosa que pot ajudar a perpetuar discursos sexistes a la societat.
A més, la manca de dones en llocs de direcció i guió també pot privar les nenes de models a seguir a la indústria audiovisual. No veure guionistes i directores femenines pot enviar el missatge que certs rols creatius són més apropiats per a homes, cosa que limita les seves aspiracions i oportunitats.