És la primera vegada que el Tribunal Europeu de Drets Humans sanciona un Estat per la seva manca d'iniciativa per combatre el canvi climàtic
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha condemnat a Suïssa per l'acció insuficient per limitar el canvi climàtic. L’òrgan judicial ha fallat a favor d'una associació de dones grans que va denunciar la inacció climàtica del país.
A la seva denúncia, l'organització demandant Gent gran del clima Suïssa va assenyalar que la gent gran, especialment les dones, són unc ol·lectiu vulnerable als efectes del canvi climàtic. Era la forma que tenien de justificar la demanda i la inacció del govern suís en aquest sentit.
Ara el Tribunal sosté que tenien raó i que Suïssa va incomplir les obligacions com a Estat per evitar que aquestes dones, que ronden els 75 anys, pateixin els efectes de l'escalfament global. Les polítiques suïsses han estat insuficients i haurien d'haver limitat les emissions amb efecte d'hivernacle.
A més, els jutges europeus assenyalen que el país haviolat l'article 8 de la convenció de drets humans. La cort recolza que aquest article inclou el dret a una protecció efectiva per part de les autoritats contra els efectes perjudicials greus del canvi climàtic a la vida de les persones.
Estas mujeres han logrado que el Tribunal de Estrasburgo condene a Suiza por no hacer lo suficiente contra el cambio climático
— Telediarios de TVE (@telediario_tve) April 9, 2024
Es un fallo histórico porque reconoce que la inacción climática de los estados viola los derechos humanos
📺 https://t.co/VjKzBgo9IT pic.twitter.com/w5RyXTOczw
Es tracta d'una sentència pionera, doncs és la primera vegada que aquest Tribunal, que aplica el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans, condemna a un Estat per aquest motiu.
Litigis climàtics
Alhora que ha donat la raó a l'organització suïssa, el Tribunal d'Estrasburg ha declarat inadmissibles les altres dues grans demandes que havia rebut.
D'una banda, la demanda d'un exalcalde francès contra França. D'altra banda, la que va formalitzar un grup de sis joves portuguesos en contra el seu país i 31 Estats europeus més, als que retreien la seva manca d'iniciativa per combatre el canvi climàtic.
La demanda d'aquests joves portuguesos, d’entre 12 i 23 anys, va ser presentada el 2020. Hi van declarar que 32 països havien atemptat contra els drets humans per la seva inacció climàtica contra les onades de calor que causen les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
Els jutges han desestimat les seves al·legacions perquè els demandants se'n van saltar una regla fonamental del TEDH. Primer cal esgotar tots els recursos legals disponibles a nivell nacional al país a qui denuncien abans de portar un cas al Tribunal d'Estrasburg. Aquesta ha de ser la darrera opció.
Aquest tipus de processos judicials que tracten de portar a la banqueta governs i empreses por no fer suficient contra el canvi climàtic es coneixen com litigis climàtics. Segons la base de dades de Centre Sabin per a la Llei del Canvi Climàtic, a dia d'avui s'han obert més de 2.600 casos en aquest àmbit.
Las @KlimaSeniorin hacen historia al convertirse en el primer litigio climático que llega al Tribunal Europeo de Derechos Humanos
— Greenpeace España (@greenpeace_esp) March 29, 2023
"El cambio climático es una de las mayores amenazas para los derechos humanos."👵🙌👵
➕INFO👉https://t.co/dpRibMUfwV pic.twitter.com/YqrOeQTyG6
El cas Urgenda
Les dones suïsses que han denunciat el seu país davant el Tribunal d'Estrasburg es van inspirar en l'èxit del cas urgent, un dels litigis climàtics més rellevants dels darrers anys.
La Fundació Urgenda és un grup d'activistes climàtics que representa centenars de ciutadans dels Països Baixos. El 2013, va decidir denunciar el seu país davant del Tribunal Suprem al·legant que si el govern establia un objectiu mínim emissions de diòxid de carboni posaria en perill els drets humans dels veïns neerlandesos.
El 2019, el Tribunal Suprem dels Països Baixos els va donar la raó i va ratificar que el govern tenia l'obligació de reduir les emissions de gasos causants de l'efecte hivernacle, com el CO2, almenys en un 25% per al 2020.
Els advocats de l'Estat van assegurar que no es podia responsabilitzar només Holanda d'un problema tan global com el canvi climàtic. Tot i això, la cort va ser contundent i va dictaminar que la globalitat d'aquest fenomen no treu la responsabilitat als països de prendre mesures individuals per fer-hi front.
El 26 de marzo se celebra el #DiaDelClima 🌧️, una jornada que sirve para concienciar sobre la importancia del #clima 🌍 y los desafíos que enfrenta la Tierra como resultado del #CambioClimatico ⚠️. https://t.co/qvkADYsq61
— Junior Report (@JuniorReport_) March 26, 2024
