22 maig 2024
spot_img
22 maig 2024

Europa davant la crisi migratòria d’Itàlia

La Comissió Europea anuncia deu mesures per controlar la immigració al país, al qual han arribat més de 120.000 migrants des de començament d'any

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat un nou pla d’acció europeu per fer front a la crisi migratòria d’Itàlia. La notícia l'ha donat des de l'illa italiana de Lampedusa, que la setmana passada va registrar el rècord diari de desembarcament de migrants: 5.112 persones.

Entre gener i mitjans de setembre del 2023, van desembarcar a Itàlia més de 120.000 migrants (el triple dels que van arribar en el mateix període dos anys abans). A Lampedusa, l’alcalde ha decretat l'estat d'emergència després del rècord de migrants; una mesura extraordinària que ja es va aplicar a principis d'any a tot el país per frenar l'arribada de més persones.

Von der Leyen ha explicat que la pressió migratòria és un desafiament europeu i que, per tant, la resposta també ho ha de ser. Per fer front a aquesta situació, ha anunciat deu mesures que inclouen, entre d'altres, donar suport al trasllat de persones fora de Lampedusa (ja sigui altres llocs d'Itàlia o altres Estats de la UE).

A més, es vol reforçar la vigilància marítima i aèria de les fronteres, establir equips de treball per lluitar contra el contraban i els grups criminals que controlen les rutes d'immigració irregular, així com coordinar amb els països d'origen protocols per repatriar en condicions segures els migrants.

Tot i això, les organitzacions humanitàries i de drets humans així com els mitjans de comunicació especialitzats han denunciat que aquest pla no presenta grans novetats respecte a les disposicions europees que ja existeixen per combatre aquest fenomen.

Durant la compareixença, la presidenta de la Comissió ha estat acompanyada de Giorgia Meloni, primera ministra d'Itàlia. Des que va guanyar les eleccions el setembre del 2022, la líder d'ultradreta ha imposat una línia dura contra la immigració: el novembre del 2022, va prohibir l'entrada de vaixells de rescat operats per ONG a ports italians.

Onada migratòria a Lampedusa

El nombre d'embarcacions plenes de migrants que ha arribat a Lampedusa no ha parat de créixer. Entre dimarts 12 i dimecres 13 de setembre (amb prou feines 24 hores), 5.112 persones van arribar a la costa d'aquesta illa italiana; una xifra que supera tots els rècords aconseguits fins ara d'aquest territori.

Lampedusa es troba en una posició estratègica a la Mediterrània central, cosa que la converteix en un punt d'entrada a Europa per a moltes persones que intenten arribar des de l'Àfrica i l'Orient Mitjà. En concret, l'illa és molt propera a les costes africanes: a uns 145 quilòmetres de les costes de Tunísia.

El principal problema és que aquesta és una illa petita, amb només 6.000 habitants i recursos limitats per fer front a grans fluxos de migrants. Els darrers dies, la infraestructura i els serveis disponibles s'estan veient aclaparats: l'illa té un centre d'acollida amb una capacitat per a 400 persones, que va quedar col·lapsat després de l'arribada de més de 7.000 migrants.

La travessia des de l'Àfrica cap a Lampedusa pot ser perillosa, especialment en condicions climàtiques adverses. Això ha portat situacions d'emergència, amb embarcacions sobrecarregades i naufragis que han provocat la mort de centenars de persones. Per aquesta raó, el nombre d'embarcacions que arriba a la costa sol créixer durant els mesos d'estiu, que fa més temps.

Però Lampedusa no és l'únic territori italià afectat: el país enfronta una de les onades migratòries més importants dels darrers anys. Segons el ministeri d'interior d'Itàlia, gairebé 124.000 migrants han arribat a les costes des de principis d'any.

Política migratòria comuna

La crisi migratòria d'Itàlia està sent aguditzada, entre altres raons, per la manca d'una política migratòria comuna i efectiva a la Unió Europea. Els països de la UE no han arribat a un acord ferm sobre la migració i el tema ha estat en debat constant.

D'una banda, els Estats membres tenen perspectives i enfocaments diferents en relació amb la immigració i l'asil. Alguns països estan disposats a rebre més migrants, mentre que altres adopten polítiques més restrictives; és el cas d'Itàlia amb l'actual govern de Meloni. Això ha portat a contínues tensions i desacords dins de la UE.

La manca d'un sistema de repartiment equitatiu de la responsabilitat per rebre i acollir aquestes persones també ha estat un problema. En els últims anys, els països a primera línia, com Italia, Grècia i Espanya, han suportat una càrrega desproporcionada en termes d'arribades de migrants comparat amb altres territoris.

Alhora, la societat europea s'ha enfrontat a un altre greu problema: l'augment de la xenofòbia i el populisme. A diversos països europeus, els partits polítics han adoptat polítiques i discursos antiimmigració amb l'objectiu d'augmentar els temors i les preocupacions de la població en relació amb l'arribada de migrants.

Tota aquesta situació ha dificultat encara més l'adopció de mesures a nivell europeu i ha contribuït a no tenir una resposta unificada i efectiva a la crisi migratòria.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -