Amb aquesta mesura pionera, al país francès serà més difícil modificar el dret de les dones a interrompre l'embaràs
El Senat francès va aprobar la setmana passada la inclusió del dret a l'avortament a la Constitució, amb 267 vots a favor i 50 en contra. Aquest 4 de març serà el torn del Congrés, on els diputats també votaran la mesura.
D'aquesta manera, es modificarà l'article 34 de la Carta Magna, on s'inscriurà "la llibertat garantida de la dona a recórrer a la interrupció voluntària de l'embaràs". Es tracta d'una mesura pionera: França serà el primer país del món que inclou l'avortament a la Constitució.
‼️#Francia 🇫🇷: el Senado aprueba incluir el derecho al aborto en la Constitución 📜.
— EM-electomania.es (@electo_mania) February 28, 2024
✅ A Favor: 267
❌ En Contra: 50https://t.co/EqNRLwPZK9pic.twitter.com/LnT7aZMtNN
El dret a l'avortament existeix al país des del 1975 gràcies a la llei impulsada per Simone Veil, una figura clau en la lluita pels drets reproductius de les dones a França. Com a ministra de Salut, Veil va presentar la llei que va legalitzar la interrupció de l'embaràs, i va permetre a les dones accedir a l'avortament de manera segura i legal.
Simone Veil fue abogada y política francesa, superviviente del Holocausto. Al frente del Ministerio de Sanidad en el gobierno de Valéry Giscard d'Estaing, promulgó la ley llamada ley Veil por la que se despenalizó el aborto en Francia. #mujeresbacanas #simoneveil pic.twitter.com/6kivA2SzWW
— Mujeres Bacanas (@mujeresbacanas) September 29, 2018
La reforma constitucional parteix d’una proposta del president francès, Emmanuel Macron. Tot i que el seu partit no té majoria a cap de les dues Cambres, Macron i els seus han aconseguit tirar endavant aquesta mesura, que compta amb un ampli suport popular.
El Govern considera que cal inscriure el dret a l'avortament a la Constitució per evitar el que ha passat a països com els Estats Units, on cada Estat té la potestat de decidir com legalitzar l'avortament segons la ideologia del govern de torn. Això passa des del juny del 2022, quan el Tribunal Suprem va derogar la llei que hi havia.
Amb la reforma constitucional francesa serà més difícil modificar el dret a l'avortament, ja que caldrà una majoria qualificada de tres cinquens al Congrés si es vol tornar a modificar la Constitució.
El cas d’Estats Units
La proposta del president Macron d'incloure l'avortament a la Constitució té el seu origen en el que va passar als Estats Units el 2022. El juny d'aquell any, el Tribunal Suprem dels EUA va derogar el dret federal a l'avortament al país.
En aquell moment, la cort judicial tenia majoria conservadora: 6 dels 9 membres tenien postures tradicionals en temes com l'avortament, la família, el col·lectiu homosexual, la immigració o els drets de la dona.
El Tribunal Suprem va anul·lar la llei del 1973 que fins aleshores garantia el dret de les dones a interrompre l'embaràs als 50 estats del país. Això va donar via lliure a cada estat per decidir si legalitzar o prohibir l'avortament, depenent de la ideologia del govern regional.
El Tribunal Supremo de #EstadosUnidos 🇺🇸 ha derogado el derecho al #aborto anulando la sentencia de 'Roe vs. Wade': ¿Quiénes fueron los protagonistas de este caso? ¿Qué fallaron los jueces? ⚖️ Te contamos las #claves de la noticia 👇🏼https://t.co/odqLePnNFK
— Junior Report (@JuniorReport_) July 1, 2022
Ja han passat gairebé dos anys des de la derogació de la llei. Fins ara, 15 estats han prohibit l'avortament, entre els quals hi ha Alabama, Indiana, Kentucky, Louisiana, Mississippi, Oklahoma, Tennessee i Texas. La majoria es troben al sud dels Estats Units, tal com exposa el mapa elaborat per Guttmacher Institute.
Ara l'accés a l'avortament ha deixat de ser un dret de totes les dones del país i en gran mesura depèn de factors com la raça, els diners, l'estatus de l'assegurança mèdica i el codi postal de la persona, segons denuncia l'organització Planned Parenthood.
Avortament, dret de les dones
L'avortament és una de les demandes principals del feminisme. Aquest moviment polític i social cerca la igualtat entre les persones i l'eliminació de qualsevol forma de discriminació o violència contra les dones. Entre els seus objectius, hi ha que les dones puguin decidir lliurement i de manera voluntària si volen tenir un fill o no.
Els col·lectius feministes inclouen la interrupció voluntària de l'embaràs com a part dels drets sexuals i reproductius de les dones i defensen que és una qüestió de drets humans i salut pública.
Hoy, en #AFondoJR, hablamos del #aborto. 🩺 La interrupción voluntaria del embarazo es un #derecho sexual y reproductivo clave para el desarrollo económico y social de las mujeres.https://t.co/fKF1XyFlZp
— Junior Report (@JuniorReport_) February 16, 2023
El feminisme no promou l'avortament com a única opció vàlida, sinó que defensa el dret de les dones a prendre decisions informades i autònomes sobre la seva salut reproductiva. Això inclou tenir accés a informació precisa sobre la salut sexual, mètodes anticonceptius i el suport necessari en cas de seguir amb l'embaràs.
En alguns països del món com Egipte, Iraq i Nicaragua, l'avortament està prohibit sota qualsevol circumstància. En altres com Espanya, Argentina i Canadà està permès l'avortament lliure, és a dir, les dones poden avortar les primeres setmanes de gestació sense haver d'al·legar cap motiu.
✌️Victòria del moviment feminista a #Méxic 🇲🇽. La Suprema Corte ha despenalitzat l'#avortament en considerar que el càstig cap a aquesta pràctica suposava violar els drets humanshttps://t.co/DpxV3z7Nfi
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) September 12, 2023
La prohibició i restriccions a l'avortament no en detenen la pràctica, sinó que porten dones a recórrer a avortaments clandestins i insegurs. Aquests procediments, sense adequada atenció mèdica ni condicions sanitàries, posen en risc la vida de les dones, segons denuncien organitzacions de drets humans com Amnistía Internacional.
