6 maig 2024
spot_img
6 maig 2024

Grans productors musicals de la història

Repassem els grans noms que han fet evolucionar la producció musical

Per Judith Vives

El productor musical és l’encarregat de dirigir el procés de gravació d’un tema musical en un suport perquè puguem escoltar-lo.

Amb les noves tecnologies digitals, el treball del productor ha canviat molt i s’ha convertit en una figura clau del procés creatiu. Fins al punt que, avui dia, molts productors musicals són autèntiques estrelles de la música, com David Guetta o Diplo.

Però no sempre ha estat així. Al principi eren figures en segon pla amb un treball poc conegut pel públic. Amb el temps han guanyat influència i, en alguns casos, s’han convertit en artífexs de l’èxit de cançons i grups.

Avui repassem alguns dels productors musicals més importants de la història de la mà de Charly Chicago, productor i professor de Microfusa.

Aconseguir un bon repertori

Al principi, el productor musical s’encarregava de que els artistes i grups tinguessin un bon repertori de cançons i que sonessin bé quan es gravaven en l’estudi.

A Espanya tenim un exemple molt famós: Manuel Alejandro, que a més de ser productor musical i arranjador, també era el compositor de grans èxits que van popularitzar cantants com Raphael o Julio Iglesias.

La revolució dels Beatles

El productor dels Beatles, George Martin, s’ha guanyat un lloc en la història de la música per l’enorme influència que va tenir en la creació dels èxits de la banda de Liverpool.

Martin va ser capaç d’innovar en el camp de la producció musical “apostant per tècniques de gravació en què no se sent l’estructura instrumental sinó que es crea un nou so a l’estudi, utilitzant una orquestra o altres mètodes”, explica Charly Chicago.

En una línia semblant, el productor Phil Spector també va ser un innovador musical en introduir l’anomenat “Mur de so“, que feia que les cançons destaquessin per “un so més gran” que els donava un estil propi.

“Aquests productors entenien l’enregistrament en l’estudi com un procés creatiu“, explica Charly Chicago.

Als anys 70, seguint aquesta estela, va destacar el productor de David Bowie, Tony Visconti, responsable dels èxits de Young Americans, Heroes i The Man Who Sold The World.

La professionalització del productor

A partir dels anys 80, la figura del productor entra en una fase de professionalització. “Ja no n’hi havia prou amb dominar el treball d’estudi: calia conèixer els nous instruments electrònics que començaven a sortir”, assegura el professor de Microfusa.

Aquesta és l’època en què sorgeixen grans noms com el de Nile Rodgers, confundador de Chic, que ha col·laborat amb artistes com David Bowie, Madonna, Daft Punk o Christina Aguilera.

De la mateixa època són Trevor Horn, considerat “l’home que va inventar els vuitanta” per la seva influència en la música popular. Només cal recordar el seu gran èxit Video killed the ràdio star.

A partir dels anys 90, els productors han de dominar les noves estacions de treball digitals que comencen a transformar els estudis de gravació. La professió del productor també canvia, com demostra la figura de Brian Eno.

A Espanya, en aquesta línia comptem amb grans productors com Julián Ruiz, responsable dels èxits de Tino Casal, o Jorge Álvarez, productor de Mecano.

Nou mil·lenni, canvi radical

A partir de l’any 2000, la producció musical torna a patir un canvi radical. És el moment en que comencen a sorgir els ordinadors amb programes d’edició més assequibles i la tecnologia es posa a l’abast de l’usuari.

“Tothom dominava llavors els termes de la música electrònica, house, dance floor“, explica Charly Chicago, que recorda que aquest va ser el moment de la gran eclosió de les músiques urbanes.

Els productors d’aquesta nova era dominen completament les tecnologies digitals i es converteixen en els autors de la música: en molts casos s’encarreguen de crear ells mateixos una base per a les cançons i busquen una col·laboració amb cantants i rapers per afegir la veu als temes .

És el cas de Steve Lean com a productor dels Sants i Alizzz productor de C-Tangana.

A poc a poc, a les primeres músiques urbanes se’ls va afegir el popular reggaeton.

L’últim pas: l’aparició de les músiques d’arrel en el món de les músiques urbanes. L’exemple més evident és el de Rosalía, l’últim disc de la qual ha estat produït per El Guincho.

Si t’interessa el món de la producció musical, a Microfusa compten amb una formació específica perquè aprenguis tot el necessari per crear els èxits del futur.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -