7 maig 2024
spot_img
7 maig 2024

I si llegim teatre?

Llegir textos teatrals és un exercici divertit i sa per al nostre cervell i t’ajuda a desenvolupar la imaginació

Per Judith Vives

Sí, has entès bé: el teatre també es pot llegir. De fet, llegir teatre és un exercici molt interessant per al nostre cervell.

D’una banda, pel plaer mateix de llegir i tots els seus beneficis. D’altra banda, llegir teatre ens convida a projectar en la nostra ment la dramatització de la història sobre l’escenari, és a dir, imaginar com la veuríem en una funció.

Si una lectura ens agrada, probablement tindrem el cuquet de voler-la veure-representada. O, potser, ens animarem a representar-la nosaltres mateixos.

Però, com es llegeix el teatre? Cal tenir coneixements d’interpretació? Sobre quins temes tracten les obres? Puc riure llegint teatre? Em perdré entre tants personatges? Amb l’ajuda de l’Institut de Teatre, tractem de respondre’t tots aquests dubtes.

Si ja ets un lector de teatre experimentat, no tindràs cap problema. Si no és així, has de saber que llegir teatre és tan fàcil com llegir qualsevol altre text, i no cal tenir ni experiència ni tampoc aspiracions de voler pujar a un escenari. De fet, llegir teatre és més fàcil fins i tot que llegir un text narratiu convencional.

L’Institut del Teatre compta amb un interessant catàleg de llibres de teatre, (Institut del Teatre)

Ho és per tres raons:

La primera, perquè la majoria de textos dramàtics són curts, o almenys molt més curts que l’extensió mitjana d’una novel·la.

El segon motiu és que són textos directes, que van per feina i no es perden en llargues descripcions.

Finalment, el diàleg entre els personatges fa que l’acció passi molt de pressa, i per tant, es llegeixen àgilment. A més, és impossible perdre i dubtar sobre quin personatge parla a cada moment perquè tens el nom al davant de cadascuna de les línies de diàleg.

 

Teatre per a tots els gustos

Hi ha molts tipus de textos teatrals per triar. Textos clàssics, moderns, per plorar, per riure, per reflexionar, per viatjar en el temps, per enamorar-se, per indignar… De la mateixa manera que es tria una novel·la per la temàtica (o per autor), es pot fer el mateix per triar l’obra de teatre que volem llegir.

Si no saps per on començar, l’Institut de Teatre té un ampli catàleg de publicacions (disponibles en biblioteques i llibreries) que inclouen des de textos dramàtics clàssics fins a textos dramàtics contemporanis.

Per als joves que vulguin començar a llegir teatre, una molt bona opció és descobrir les obres d’autors catalans com Cristina Clemente, Llàtzer Garcia, Pere Riera, Marc Rosich o Estel Solè.

Per exemple, “Consell de família“, de Cristina Clemente, és una comèdia sobre una família que s’organitza com si fos un estat (amb president, pressupostos, decisions…), i que, per tant, s’omple de corrupció i ànsies de poder. El text es pot llegir en el volum “Dramatúrgia catalana contemporània: Antologia I”, coedició de l’Institut de Teatre i l’editorial Pas de gat.

D’altra banda, en “Animals de companyia“, d’Estel Solè, uns amics es reuneixen per celebrar que Beth torna a casa després d’haver estat ingressada per un trastorn psiquiàtric durant dos mesos. Però la festa sorpresa es complica quan un dels amics confessa un secret inesperat i acaben sortint els draps bruts de tots els personatges.

I si vols saber més sobre el món de teatre, llegeix “Infàmia“, de Pere Riera, peça amb aires de thriller que planteja interrogants sobre la vocació dels actors i actrius. Totes dues obres formen part de la col·lecció “Dramaticles“, coeditada entre l’Institut de Teatre i l’editorial Comanegra, que disposa de prop d’una trentena de títols teatrals en català.

Una recomanació més agosarada seria l’antologia “Tragèdia“, de Sòfocles, volum que inclou set tragèdies del més universal dels autors tràgics grecs. Entre els clàssics, també cal destacar “El soldat fanfarró“, de Plaute i l’obra “El malcarat“, de Menandro, coeditades entre l’Institut de Teatre i l’editorial Adesiara. I és clar, el gran William Shakespeare. L’Institut de Teatre ha publicat diversos textos traduïts al català per Josep Maria de Segarra.

Informació elaborada en col·laboració amb l’Institut de Teatre

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -