Els fotògrafs han d’informar, però també han de ser capaços d’emocionar i sorprendre
Per Laura Andrés Tallardà
Les fotografies ens permeten plasmar petites escenes quotidianes, però també grans esdeveniments. Són una radiografia de la realitat. Amb una imatge podem desgranar allò que ens envolta o viatjar a milers de quilòmetres.
Per a algunes persones una imatge val més que mil paraules, però això no val per a qualsevol instantània.
“L’eficàcia d’una imatge dependrà de la contundència del missatge. En aquest sentit, la imatge pot ser un llenguatge molt eficaç perquè sovint provoca una reacció més immediata que un text”, afirma Sandra Balsells, professora de Fotografia i de Fotoperiodisme al Grau en Comunicació Audiovisual de la FCRI Blanquerna.
Darrere de qualsevol fotografia s’amaga una història personal. Encara que sigui una persona anònima hem de comprendre que, igual que nosaltres, té una vida amb diferents matisos.
“Fa falta personalitzar les històries: els protagonistes de les nostres fotos no són estadístiques, són persones amb nom i cognoms, amb biografies, anhels i esperances. En la mesura que sigui possible, caldria incorporar això en les fotografies”, explica Balsells.
Implicar-se en la realitat per informar
Els fotògrafs no només han d’informar, sinó també emocionar i sorprendre.
Per ser capaços d’emocionar el receptor d’aquesta imatge, el mateix fotògraf també ha de ser capaç d’emocionar-se i empatitzar. “Fa falta que el fotògraf s’impliqui en la realitat que documenta, que mostri empatia per l’altre i s’emocioni en viure-ho”, exposa Balsells.
D’altra banda, és important saber contextualitzar bé les històries per donar un sentit global al tema. “Les imatges poden cobrar més sentit en reportatges, és a dir, en una sèrie de fotos que permetin donar una visió més panoràmica de la realitat”, sentència la professora.
Parlem amb Sandra Balsells de #fotoperiodisme a @blanquernaFCRI : "La mirada és més important que la càmera" https://t.co/ZadON6wlWJ
— Albert Sáez (@albertsaezc) April 23, 2019
En tractar-se d’un mitjà visual, també cal cuidar la part més gràfica del material. “Fa falta a més un bon tractament estètic i plàstic que sigui capaç de commoure el receptor”, apunta la professora.
Fotoperiodisme: un moment complicat
Encara que la professió resulti apassionant, la situació del fotoperiodisme a Espanya és molt complicada. Hi ha grans professionals —”la millor generació de la història”, segons Balsells—, però amb una capacitat mínima de difondre els seus treballs en la premsa.
“Molts fotoperiodistes estan reconeguts en altres països, publiquen en grans mitjans estrangers i en canvi aquí no reben atenció. A això s’ha de sumar la precarització laboral o les ridícules tarifes que es paguen”, lamenta.
Encara que la situació sigui difícil, lluitar per aconseguir ser fotoperiodista és un ingredient clau per a l’èxit.
“Sempre animo els joves amb autèntica vocació a tirar endavant. Qui té vocació i persevera ho acaba acosneguint. Encara que això implica molt esperit de sacrifici, imposar-se projectes personals i portar una vida austera”, explica Balsells.
La professora insisteix en la importància de no desistir ni rendir-se: “La tenacitat és la clau”.
Informació elaborada en col·laboració amb Blanquerna-URL