25 maig 2024
spot_img
25 maig 2024

Inditex: el gegant de la moda

La multinacional espanyola és una de les empreses tèxtils més grans del món, però el seu model planteja dubtes sobre la sostenibilitat de la indústria

Inditex és una empresa multinacional dedicada a la fabricació i venda de roba i complements, propietària de marques com Zara, Bershka, Pull&Bear o Lefties. El fundador de l'empresa, Amancio Ortega, ha passat de confeccionar els seus propis dissenys i vendre'ls en una botiga de la Corunya a la dècada del 1960, a dirigir un imperi amb més de 5.800 establiments a tot el món.

L'últim any, Inditex ha registrat el benefici més gran de la seva història: ha guanyat 4.130 milions d'euros (és la primera vegada que supera els 4.000 milions de benefici) i ha crescut un 27% respecte de l'any anterior. Segons l'informe de resultats de l'empresa, les vendes van superar els 32.500 milions d'euros, dels quals 7.800 procedien de la venda online.

D'aquesta manera, el negoci de la moda recupera el ritme de vendes anterior a la pandèmia de covid, que va obligar a suspendre temporalment l'activitat econòmica i tancar alguns negocis. D'altra banda, Inditex ha aconseguit compensar la sortida de Rússia, on tenia 514 botigues; el grup espanyol va decidir deixar d'operar-hi quan va començar la guerra a Ucraïna.

Així i tot, el model de negoci d'Inditex també planteja dubtes sobre la seva sostenibilitat, tant a nivell de condicions laborals com a l'hora de mantenir una producció respectuosa amb el medi ambient.

Els últims mesos, l'empresa ha estat sota el focus mediàtic per la vaga de dependentes a Espanya, que en denunciaven les condicions laborals i la precarietat dels salaris (la majoria són mileuristes). Les treballadores reclamaven que una part dels beneficis anuals es destinés a millorar el seu contracte, i no només a pagar els dividends dels accionistes.

Així mateix, els grans grups tèxtils com Inditex, H&M o Primark externalitzen una part de la seva producció a països en desenvolupament com l'Índia, Bangladesh o el Marroc. L'objectiu és abaratir costos, ja que les lleis laborals d'aquests països són menys exigents amb les empreses: els treballadors tenen sous més baixos i gaudeixen de menys drets laborals, com el dret a vaga o el dret a baixa per malaltia.

Això pot derivar en una situació d'explotació laboral: les treballadores (la gran majoria són dones) d'aquestes fàbriques treballen jornades de fins a 12 hores per un salari de 3 dòlars al dia, i no poden posar-se malaltes perquè corren el risc de ser acomiadades.

Reutilitzar la roba: el futur de la moda

La indústria de la moda és la segona més contaminant del món, segons dades de les Nacions Unides. Per fabricar roba es consumeix una gran quantitat de recursos naturals i el procés de fabricació i transport genera moltes emissions contaminants, especialment si la roba es produeix en altres països o continents.

La fast fashion o moda ràpida s'ha convertit en un problema global: aquest model produeix grans quantitats de roba que es pot comprar a preus molt baixos, però que sol ser de poca qualitat i té una vida útil molt limitada. Així, molta gent està acostumada a comprar roba amb freqüència, la qual cosa també produeix molts residus tèxtils que són molt difícils de tractar.

Per això és tan important canviar els hàbits de consum i apostar per una moda més sostenible, fabricada amb materials orgànics o reciclats, i produïda per empreses o tallers de proximitat. D'aquesta manera no nomçes protegim la salut del planeta, sinó que contribuïm a un sistema econòmic més just.

Una altra opció és apostar per la roba de segona mà, una tendència que cada vegada té més adeptes perquè permet reutilitzar la roba i reduir la contaminació, a més de suposar un estalvi econòmic. D'una banda estan les botigues de roba de segona mà com a Humana o Roba Amiga, que solen estar vinculades a projectes socials i funcionen gràcies a les donacions.

De l'altra, els últims anys han sorgit nombroses apps mòbils com Vinted, Vibbo o Wallapop, que permeten als usuaris vendre roba a altres usuaris. Aquestes aplicacions promouen el model d'economia col·laborativa, on els individus s'ofereixen serveis entre ells sense necessitat d'intermediaris. La part negativa d'aquest sistema és que els beneficis no repercuteixen en l’economia local sinó en empreses virtuals que solen tenir la seu i pagar impostos en altres països.

El fenomen Shein

Shein és una plataforma de moda en línia creada a la Xina que ha revolucionat el mercat de la fast fashion. Ofereix milers de productes nous cada dia inspirats en les tendències d'última hora: roba, complements, sabates, maquillatge… Però sobretot triomfa pels preus econòmics, que són difícils d'igualar per la competència.

Aquesta marca s'ha fet molt popular a les xarxes socials gràcies a una estratègia de màrqueting que combina esdeveniments de presentació retransmesos en directe, campanyes amb influencers i els anomenats hauls: vídeos on els usuaris analitzen les peces de roba que han comprat.

@_riverss_

Haul shein💘

♬ sonido original - Riverss🦋

Aquest model de “moda ultra-ràpida” es basa, un cop més, en productes de baixa qualitat que es produeixen en massa i que generen una gran quantitat de residus. Però també a costa de vulnerar els drets dels treballadors del sector tèxtil a la Xina.

Una investigació de l'ONG Public Eye denuncia les precàries condicions de treball en una vintena d'empreses que són proveïdores de Shein. En aquestes fàbriques, molts dels empleats no tenen un contracte laboral, fan jornades de fins a 75 hores setmanals i treballen en un entorn on s'incompleixen les normatives de seguretat.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -