Iran llança un atac a Israel

L'atac s'ha produït en represàlia a l'assassinat de set comandaments militars iranians a l'ambaixada de l'Iran a Síria a principis d'abril

Iran va llançar un atac sense precedents contra Israel el cap de setmana passat, amb més de200 drones i míssils arribant a territori israelià per l'aire. Allí van ser interceptats per l'exèrcit, la qual cosa va impedir que el llançament deixés víctimes mortals.

Iran ha complert així la seva amenaça. Dies abans, el president dels Estats Units, Joe Biden, va assegurar que les forces iranians atacarien tard o d'hora a Israel comrepresàliaal que va passar a principis d'abril a la ambaixada d'Iran a Damasc (Síria).

El passat dia 1 es va produir l’assassinat de set comandaments militars iranians després d'un bombardeig en aquesta ambaixada.Israel no va reivindicar aquest atac, però el líder suprem de l'Iran, l’Ayatolá Ali Jamenei, ho va assenyalar i va afirmar que el país governat per Benjamin Netanyahu havia de ser castigat.

De moment, Iran ha donat per acabat l'atac, però amenaça amb una acció més severa si Israel “comet un altre error”.

Després del que ha passat, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, responsable de mantenir la pau i la seguretat internacionals, es va reunir diumenge a la nit d'urgència per tractar aquest assumpte. Encara que la comunitat internacional ha demanat una desescalada de la tensió, l'ambaixador d'Israel davant de l'ONU, Gilad Erdan, ha dit que el seu países reserva el dret a les represàlies.

El atac d'Iran i la possibilitat derepresàlies per part d'Israel se sumen a l'actualguerra a Gaza, el que ha fet créixer la inestabilitat a l'Orient Mitjà.

Escenaris possibles

A la pregunta “i ara què?”, no hi ha una única resposta. L'atac directe i sense precedents de l'Iran encara ha creat més incertesa a l'Orient Mitjà. Els analistes creuen que es poden obrir diversos escenaris.

D'una banda, trobem la contenció diplomàtica, és a dir, tractar de limitar el conflicte per mitjà de declaracions públiques i mesures posades en marxa per organismes internacionals. Després de l'atac es van convocar reunions tant a Nacions Unides com al G7, un fòrum polític i econòmic intergovernamental format per set països.

La comunitat internacional ha condemnat majoritàriament l'atac iranià i ha cridat aevitar una escalada del conflicte. Tot i això, no és clar si aquesta posició governamental serà suficient per frenar la tensió.

Per això, al segon escenari, en trobem una possible resposta per part d'Israel, encara que de forma limitada. Per exemple, un atac a edificis militars, sense ocasionar víctimes mortals.

L’escenari més extrem podria ser el començament d'una guerra oberta entre Iran i Israel. Els analistes creuen que aquesta és l’opció menys probable, tenint en compte que actualment ja existeix un conflicte a Gaza que involucra directament Israel i el govern de Netanyahu.

Enmig de la guerra

L'atac de l'Iran sobre Israel ha passat a la meitat de la guerra a Gaza, que va començar fa sis mesos. Des del 7 d'octubre, quan el grup Hamàs va atacar el sud d'Israel (causant 1.200 morts), els atacs israelians ellmatat 33.000 palestins i han deixat 76.000 ferits, majoritàriament dones i nens, segons la cadena pública RTVE.

A Gaza, la situació humanitària segueix sent molt delicada. A principis del 2024, l'ONU va estimar que la meitat de la població de la Franja corria el risc de morir de gana. La situació no ha fet més que empitjorar els primers mesos de l'any com a conseqüència de la negatiu d'Israel a obrir corredors humanitaris.

No permetre la ingesta d'aliments, begudes o medicaments està impedint als palestins poder satisfer les vostres necessitats bàsiques. La destrucció d'infraestructures a través dels bombardejos de l'exèrcit israelià també està augmentant la vulnerabilitat de la població gazatí.

Les ONG i els organismes internacionals segueixen exigint un alto el foc a Gaza, així com la garantia de l'accés d'ajuda humanitària. Mig any després, la situació no ha millorat.