28 maig 2024
spot_img
28 maig 2024

Jon Fosse guanya el Nobel de literatura 2023

L'escriptor noruec ha treballat amb tota mena de gèneres literaris al llarg de la seva carrera, però principalment destaca per les seves obres de teatre

L'Acadèmia Sueca ha escollit l'escriptor noruec Jon Fosse com a guanyador del Premi Nobel de Literatura 2023, destacant-ne principalment les innovadores obres de teatre i la prosa literària. El guardó se suma a la resta de Nobel anunciats, com el de Medicina, que va reconèixer la tasca dels científics que van desenvolupar la vacuna contra la covid-19.

Nascut el 29 de setembre de 1959 a Strandebarm (Noruega), Fosse és àmpliament reconegut pel seu estil literari minimalista i la seva capacitat per explorar la psicologia humana. Els seus llibres se centren en temes com la solitud, la cerca de significat i la complexitat de les relacions humanes. També dóna gran importància a la religió i la divinitat.

La seva obra ha estat traduïda a 40 idiomes i abasta una gran varietat de gèneres: novel·la, poesia, assaig, llibres per a nens, traduccions… Tot i això, destaca principalment per les seves obres de teatre i avui dia és un dels dramaturgs més representats del món.

Una de les seves novel·les més rellevants és Septologia, dividida en set volums i amb prop de 1.250 pàgines. Està escrita en forma de monòleg en què un artista parla amb si mateix i reflexiona sobre el sentit de la vida. El curiós és que els llibres no tenen ni un sol punt, sembla que no hi ha pausa entre les frases, tractant de reflectir el flux de pensament del protagonista.

Des que es van crear els Premis Nobel el 1901, la literatura en anglès ha estat la més guardonada (119 premiats). Per darrere hi ha autors i autores de parla francesa (15), alemanya (14) i hispana (11). Fins ara, només tres escriptors noruecs havien guanyat el premi: Bjørnstjerne Bjørnson el 1903, Knut Hamsun 1920 i Sigrid Undset el 1928.

La dramatúrgia als Nobel

Jon Fosse és un escriptor que destaca principalment a l'àmbit de la dramatúrgia, que és l'art i la tècnica d'escriure obres de teatre. Els dramaturgs s'encarreguen de la creació i l'estructuració de diàlegs, personatges, trama i escenografia que s'utilitzaran en la posada en escena de la seva obra.

Una de les obres de teatre més conegudes de l'autor és Barnet (El nen, en català), que tracta sobre una parella que espera l'arribada d'un fill. L'obra, que ha estat representada a tot el món, explora temes com la paternitat, la relació entre pares i fills i la recerca de significat a la vida.

A Noruega, Fosse és un escriptor àmpliament reconegut. De fet, té fins i tot una residència pública oficial atorgada pel rei del país.

Tot i això, molts no esperaven que anés a rebre el Nobel, principalment perquè la dramatúrgia és un gènere que l'Acadèmia ha premiat molt poques vegades. Fins al 2021, el Nobel de Literatura havia premiat 80 escriptors per la seva prosa, 35 per la seva poesia i només 14 per la seva dramatúrgia.

Una de les polèmiques més sonades dels premis va passar el 2016, quan el cantautor nord-americà Bob Dylan va ser guardonat per la seva expressió poètica. Va ser la primera vegada que un músic va rebre un Nobel, cosa que va generar certa controvèrsia perquè alguns consideraven que aquest només hauria de ser atorgat a escriptors de literatura tradicional.

Premis per a ells

El premi Nobel de literatura és un dels guardons més prestigiosos en aquest àmbit i es concedeix cada any. El 2022, el Nobel el va guanyar l'escriptora francesa Annie Ernaux, reconeguda pel seu estil literari que combina elements de l'autobiografia i l'autoficció. El 2022, va ser guardonada la nord-americana Louise Glück i, el 2018, la polonesa Olga Tokarczuk.

Tot i els reconeixements que ha anat guanyant el treball de les escriptores en els darrers anys, els premis literaris continuen presentant una gran desigualtat de gènere entre homes i dones. Fins ara s'han lliurat 116 premis Nobel de Literatura, però només 17 han estat per a dones.

La manca de paritat entre guardonats i guardonades no és exclusiva dels Nobel. Passa el mateix en altres premis importants, com ara el Premi Cervantes, el més important de la literatura en castellà. En gairebé 50 anys d'història només 6 dones han rebut el premi. Entre elles, María Zambrano el 1988 i Ana María Matute el 2010.

Algunes de les dificultats a què s'enfronten les dones escriptores avui dia són la manca d'oportunitats, la desigualtat en els premis i els estereotips que perpetuen els rols de gènere (per exemple, pensar que elles només poden escriure novel·les romàntiques adreçades a un públic femení).

Tot i que les dones han començat a ser reconegudes així en la literatura, tot aquest context posa en evidència que encara queda molt camí per recórrer.

Treballa l’actualitat a l’aula 

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -