David Velasco, Lucas Bisio, Gabriel Rueda i Joan Gutiérrez
Josefina Navas Casals, nascuda a Barcelona el 28 d’abril de 1946, és un exemple de superació i sacrifici, va aconseguir tirar endavant la família Coll-Navas en una època complicada on la fam i les penúries minvaren les llars catalanes.
- Com era la teva situació familiar quan eres petita? Com era la família Navas?
Érem una família treballadora, amb negocis propis els quals havien funcionat. Una família clàssica, funcional, amb pare i mare i dos germans. Jo i en Carles, el meu germà vam ser criats per la nostra àvia, ja que tant la nostra mare com el nostre pare treballaven de sol a sol.
- On vas estudiar?
La primera etapa va ser a l’escola pública 26 de gener, actualment coneguda com a Arc Iris. Era una escola de Barcelona que era considerada com un exemple per a altres escoles. Després vaig continuar la meva educació a l’Institut Maragall, també molt ben considerat.
- Com era l’estudi durant el franquisme? Els consideres millors o pitjors que els actuals?
A l’escola hi havia nens i nenes separats. Era un lloc agradable, constava d’una sèrie d’assignatures bàsiques amb una contínua càrrega de deures els quals s’havien d’entregar periòdicament en una llibreta al director, ell era l’encarregat de signar i donar el consentiment que el conjunt de feina estava realitzada correctament. La institució seguia les normes establertes pel règim franquista: caràcter religiós, cara al sol als matins i tardes i càstigs contundents pels disruptors.
- Com era estudiar a Barcelona?
Barcelona era el centre cultural i ideològic d’Espanya on la cultura i la ciència eren el motor. Era el millor lloc per estudiar, on ni el franquisme ni les ideàs retrogrades podien frenar la culturització de la societat.
- Com funcionava el sistema educatiu?
El sistema educatiu constava d’un primer cicle (primària) fins a secundària. Quan vaig acabar els estudis em vaig dedicar a treballar a una empresa fent estadístiques. Els estudis en la meva època eren bastant cars i només estaven a disposició d’un sector determinat. La societat estava polaritzada i hi havia una gran desigualtat en l’àmbit intel·lectual.
- Com vas financiar la teva carrera?
Vaig poder financiar la carrera mitjançant beques. Gràcies a l’obtenció de matrícules s’administrava i facilitava l’accès als estudis superiors. No era fàcil i m’havia d’esforçar molt per poder tirar endavant.
- A dia d’avui això d’estudiar només en castellà té alguna connotació negativa?
No, estudiar en castellà no ha afectat la meva carrera professional , ja que a casa parlavem català amb els avis i els familiars. Això m’ha permes guidir del català i em va permetre educar a les meves filles en aqwurest idioma tan estimat .
- Quan et vas plantejar casar-te?
Tot i que les coses han canviat considerablement, abans era normal trobar parella i casar-se abans dels 25. El meu cas no va ser una excepció i vaig començar a formar una família des de ben jove.
- A que t’has dedicatal llarg de la teva vida?
Al llarg de la meva vida he treballat exclusivament en l’àmbit de l’hoteleria com a cap de personal de l’hotel fornells parc. El meu marit abans de morir va ser durant molts anys el director d’aquest hotel. He tingut una vida laboral bastant bona marcada per diversos èxits.
