15 novembre 2024
spot_img
15 novembre 2024

La guerra i l’hivern amenacen Ucraïna

L'arribada del fred i els atacs russos a la infraestructura energètica podrien obligar a evacuar Kíiv, la capital ucraïnesa

La guerra a Ucraïna continua i la capital del país, Kíiv, torna a ser l’objectiu dels atacs russos. Fa un mes que Rússia va reprendre els atacs contra la capital ucraïnesa, atacant tant objectius civils com punts estratègics per la comunicació i el funcionament de la ciutat.

Els drons llançats per l'exèrcit rus estan afectant intencionadament la infraestructura energètica de la ciutat, que té prop de 3 milions d'habitants. Com a conseqüència, la població està patint talls de llum, aigua i calefacció, justament quan s'apropen els mesos més freds de l'any.

Les autoritats ucraïneses calculen que Rússia ha destruït el 40% de les centrals elèctriques del país. Davant d’aquesta situació, el govern local de Kíiv està preparant 1.000 refugis amb calefacció repartits per tota la ciutat per protegir els civils de les bombes, però també del fred hivernal que arriba a temperatures sota zero.

Així i tot, si es produís una apagada massiva a causa dels atacs, les autoritats s'estan plantejant una mesura extrema: evacuar tota la ciutat, segons una informació publicada pel diari The New York Times.

El 24 de novembre farà 9 mesos de l'inici de la guerra a Ucraïna, un conflicte promogut per Rússia per fer-se amb part del territori d'Ucraïna. Prop de 8 milions d'ucraïnesos s'han vist obligats a fugir del país per buscar refugi en altres països europeus, mentre que 6,2 milions de desplaçats interns han hagut d'abandonar casa seva i desplaçar-se a altres ciutats ucraïneses.

Els atacs russos han causat una gran destrucció a tot el país, especialment a la part est, que és la més propera a la frontera amb Rússia, i la costa sud d'Ucraïna, que el govern rus vol ocupar per tenir el control sobre la navegació i el transport de mercaderies pel Mar Negre.

El cost de la guerra

Com tots els conflictes, la guerra a Ucraïna ha provocat nombroses víctimes mortals. Tant el govern rus com l'ucraïnès solen reservar les xifres reals de soldats abatuts per amagar fins a quin punt els afecta la guerra. Segons les últimes dades de les Nacions Unides, més de 6.400 civils han mort a conseqüència dels combats i hi ha 9.865 ferits.

A més de la pèrdua de vides i dels efectes sobre la salut física i mental, les guerres també tenen un gran cost econòmic. D'una banda hi ha la destrucció causada pels bombardejos i els atacs: s'han destruït edificis d'habitatges, escoles, hospitals, ponts, carreteres, xarxes ferroviàries… Les tasques de reconstrucció costaran desenes de milers de milions.

La Unió Europea, que des de l'inici del conflicte s'ha posicionat a favor d’Ucraïna, ha anunciat que finançarà la reconstrucció amb 18.000 milions d’euros al llarg del 2023. Aquestes ajudes econòmiques es prestaran sense interessos i a llarg termini. Aquests diners ha de servir perquè el país pugui continuar funcionant: pagar sous de funcionaris, garantir el subministrament energètic, mantenir el funcionament d'escoles i hospitals, proporcionar productes de primera necessitat a la població…

Alhora, la Unió Europea i altres països, com els Estats Units o el Regne Unit, han emès sancions econòmiques contra Rússia. Atacar l'economia d'un país també és una manera d'influir en la guerra, ja que si no hi ha ingressos tampoc pot invertir-se en armament o en l'exèrcit, a més d'augmentar el malestar de la població.

Per part seva, els Estats Units hab demanat al president d'Ucraïna, Vladímir Zelenski, que consideri l’opció de negociar el final de la guerra amb Rússia. El govern estatunidenc ha fet costat a Ucraïna des de l'inici de la guerra i ha aportat milions de dòlars en armament per combatre a l'exèrcit rus.

Malgrat això, les conseqüències econòmiques de la guerra comencen a notar-se a tot el món: inflació, pujada generalitzada dels preus, falta de matèries primeres i aliments… Per això, molts països que abans donaven suport a Ucraïna en el conflicte ara pressionen per aconseguir la pau.

‘Dashcam’: la guerra en primera persona

La guerra d'Ucraïna ha acaparat el focus mediàtic des del principi. Corresponsals i periodistes de tot el món es van desplaçar a Ucraïna a finals de febrer, quan Rússia va iniciar la invasió, per explicar la guerra en directe.

Internet i les xarxes socials han augmentat encara més la cobertura mediàtica de la guerra: qualsevol usuari de Twitter, Instagram o WhatsApp podia captar els atacs i difondre'ls de manera immediata a milions d'usuaris, mostrant el seu propi testimoni del conflicte.

A Ucraïna, alguns soldats s'han convertit també en narradors del conflicte. Porten a sobre una dashcam, un tipus de cambra que pot enganxar-se al casc per mostrar els combats en primera persona: les bombes caient a només uns metres, els companys avançant sobre el terreny, un soldat caigut en combat… La duresa i crueltat de la guerra gravades en temps real i amb personatges reals.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:

Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -