La jutgessa progressista Isabel Perelló, nova presidenta del Poder Judicial

Amb el nomenament, la magistrada del Tribunal Suprem es converteix en la primera dona en la història a presidir l'òrgan de govern dels jutges

El Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha elegit la magistrada del Tribunal Suprem (TS) Isabel Perelló com presidenta de l'òrgan de govern dels jutges. La seva candidatura ha obtingut 16 suports, davant dels 4 rebuts per la també magistrada del TS Ana Maria Ferrer García.

Perelló és una de les magistrades més veteranes de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, on va ingressar el 2009 després d'una dècada treballant a la Audiència Nacional i com a lletrada del Tribunal Constitucional. Es considera de perfil progressista (els vocals del CGPJ es divideixen entre progressistes i conservadors segons la seva ideologia).

El seu nomenament com a presidenta ha trigat a arribar. Han calgut cinc reunions perquè els 20 vocals (deu progressistes i deu conservadors), que van prendre possessió el mes de juliol passat, arribessin a un acord sobre qui havia de presidir el CGPJ. 

Ara Perelló ha fet història, ja que es converteix en la primera dona a ocupar la presidència de l'alt tribunal des de la creació d'aquest òrgan judicial el 1812. La seva elecció com a presidenta del CGPJ ha tingut lloc després de diversos anys en què el CGPJ ha estat bloquejat. 

El CGPJ i el seu bloqueig a Espanya

El Consell General del Poder Judicial és un òrgan molt important, ja que s'encarrega de garantir la independència dels jutges en l'exercici de les seves funcions i gestionar l'administració de la Justícia a Espanya. Realitza diferents tasques: reparteix als jutges pel territori espanyol i està a càrrec de la seva formació, aplica normes disciplinàries als jutges, realitza inspeccions a jutjats i tribunals, porta a terme els nomenaments dels alts llocs judicials… 

Una de les característiques clau que defineixen l'òrgan és que ha de renovar-se cada cinc anys i cap dels seus membres pot ser reelegit. Un cop passa el mandat, si les Corts Generals no s'han posat d'acord per triar els nous vocals, els que estaven al lloc es mantenen i exerceixen el seu càrrec en funcions. 

Això és el que passava a Espanya fins aquest estiu. El mandat de l'anterior Consell va vèncer el 4 de desembre de 2018 i, des de llavors, la renovació de vocals havia estat paralitzada. PSOE i PP, els dos partits majoritaris al Congrés, no havien aconseguit arribar a un acord per nomenar els nous membres de lòrgan.

La situació va canviar a finals de juny, quan tots dos partits polítics van acordar el nomenament de 20 nous membres, que van prendre possessió un mes després. Actualment els vocals estan dividits per la meitat, amb 10 nomenats a proposta del PSOE i Sumar i 10 més a iniciativa del PP. 

Separació de poders

El poder judicial és un dels tres poders que conformen el Regne d'Espanya, al costat del legislatiu i l'executiu. La teoria clàssica de la divisió de poders va ser elaborada, entre altres, pel filòsof francès del segle XVIII Montesquieu. Segons aquesta teoria, cadascun d'aquests tres poders té una competència delimitada als Estats.

El poder executiu s'encarrega de administrar i governar; el poder legislatiu d'elaborar i aprovar les lleis; i el poder judicial de jutjar i fer complir les ordres dels jutges. A Espanya, el poder executiu recau en el Govern; el legislatiu a les Corts Generals (Senat i Congrés dels Diputats); i el poder judicial, al Tribunal Suprem.

En el cas del poder judicial, aquest té diversos òrgans més enllà del TS: Audiència Nacional, Tribunals Superiors de Justícia, Audiències Provincials, Jutjats de Primera Instància i Instrucció… Tots ells administren la justícia a Espanya en diferents nivells i especialitats.

España es un sistema #bicameral: el gobierno se divide entre el @Congreso_Es y el @Senadoesp. ¿Cómo funcionan estos órganos? ¿Cuál tiene más poderes?

👉 https://t.co/s9pdhJTFK1
Por @laia_ros pic.twitter.com/etBLfBDegq

— Junior Report (@JuniorReport_) April 26, 2019

La independència i la separació de poders suposen una garantia perquè no es produeixin abusos o injustícies per part dels governants. Aquesta separació va ser recollida a la majoria de les Constitucions dels Estats democràtics del segle XIX i encara avui són presents a les constitucions de molts països ia les vides dels seus ciutadans.