La mort de Mikhaïl Gorbatxov

El dirigent rus va ser una figura clau de la política mundial i va promoure la modernització de Rússia i el final de la Guerra Freda

El polític rus Mikhaïl Gorbatxov (1931-2022), que va liderar la Unió Soviètica (URSS) entre el 1985 i el 1991, va morir dimarts a Moscou. Gorbatxov va tenir un paper protagonista en episodis clau de la història recent, com el final de la Guerra Freda o la dissolució de l'URSS, per això es considera una de les figures més importants de la política mundial.

Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov va néixer el 1931 en una família de pagesos del sud de Rússia. En aquella època, Rússia era el país més gran i poderós de tots els que formaven la Unió Soviètica, i des d'allà governava el Partit Comunista de l’URSS, que durant dècades va imposar un sistema polític en el qual l'Estat controlava tots els serveis i mitjans de producció.

De jove, Gorbatxov es va afiliar a les Joventuts Comunistes. Va estudiar dret a la Universitat de Moscou i, quan va tornar a la seva ciutat, va començar a guanyar importància dins el comitè regional del Partit Comunista. En sabia molt d’agricultura i economia, dues qüestions fonamentals per al progrés i el futur de Rússia.

Gorbatxov va ocupar càrrecs cada vegada més importants dins del Partit Comunista, fins que l’any 1985 en va ser nomenat el Secretari General, fet que el convertia en el cap de govern de tota la Unió Soviètica.

Aleshores, la federació s'enfrontava a diversos reptes. D'una banda, estava la Guerra Freda: un conflicte polític entre la Unió Soviètica i els Estats Units per intentar imposar el seu model polític al món. Gorbatxov va aconseguir restablir les relacions amb el president estatunidenc, Ronald Reagan, i evitar que l'enfrontament arribés a les armes. Per aquest motiu va rebre el Premi Nobel de la Pau al 1990.

D'altra banda, Rússia i la resta de repúbliques de la Unió Soviètica patien una greu crisi econòmica. Gorbatxov va posar en marxa una sèrie de reformes polítiques i econòmiques per modernitzar el país, conegudes com la perestroika. No obstant això, aquestes reformes no van tenir efectes immediats i el malestar de la població va ser cada vegada més gran.

Aviat, les protestes contra el règim comunista es van estendre per tota la Unió Soviètica. La caiguda del Mur de Berlín va ser l'inici de la fi de l'URSS i també de la carrera política de Gorbatxov, que va presentar la dimissió l’any 1991.

L'inici d'una nova era

La dissolució de la Unió Soviètica (1922-1991) va suposar el naixement de 15 nous països, que fins llavors havien format part d'aquesta federació. Durant gairebé 70 anys, els governs d'aquests països havien d'obeir les ordres i directrius del Partit Comunista a Moscou.

La crisi econòmica i la falta de drets i llibertats als països soviètics van impulsar les revoltes contra el règim comunista. El detonant va ser la caiguda del Mur de Berlín. Aquesta barrera es va construir al final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per dividir la capital d'Alemanya en dues parts: una controlada per les potències occidentals, amb els Estats Units al capdavant, i l'altra per l'URSS.

La destrucció del mur simbolitzava el final d'una era: els habitants del costat oriental no volien viure aïllats i rebutjaven el sistema polític comunista. El Mur de Berlín va caure al novembre del 1989. Al març del 1990, Lituània va ser la primera república soviètica a declarar la seva independència.

Finalment, al desembre del 1991, els líders de Rússia, Ucraïna i Bielorússia van signar la dissolució de l'URSS. En aquell moment, Gorbatxov ja havia estat apartat pels membres més conservadors del Partit Comunista, que no aprovaven les seves reformes d'obertura.

Rússia després de Gorbatxov

Entre la comunitat internacional, Gorbatxov és considerat un gran polític que va iniciar la reforma democràtica de Rússia i va impulsar la pau entre la Unió Soviètica i els Estats Units en un moment de molta tensió.

Malgrat això, les seves decisions no van tenir la mateixa acceptació dins de Rússia. Una part de la població el va acusar de renunciar als ideals del Partit Comunista i de vendre el país als interessos estrangers amb les reformes econòmiques de la perestroika.

Un grup de comunistes més conservadors van intentar evitar aquestes reformes amb un cop d'estat a l'agost del 1991. Els polítics i militars rebels no van aconseguir fer-se el poder, però la figura de Gorbatxov va quedar molt desacreditada. Per això, des que va dimitir al desembre del 1991, s'havia mantingut allunyat de la vida pública.

Gorbatxov va ser substituït per Borís Ieltsin, que va governar a Rússia entre el 1991 i el 1999. Ieltsin va impulsar noves reformes econòmiques i la privatització de recursos naturals com el gas o el petroli. Aquestes polítiques van enriquir enormement uns quants multimilionaris oligarques, però també van ser l'origen de la desigualtat i la pobresa que avui pateixen milions de russos.

Des del 1999, Rússia està en mans de Vladímir Putin, que ha alternat el càrrec de president i primer ministre per aferrar-se al poder durant més de 20 anys. Si bé el govern rus actual s’allunya molt de les polítiques comunistes, Putin considera que la desaparició de la Unió Soviètica va ser una catàstrofe, perquè va acabar amb la influència de Rússia a nivell global.

Segons alguns analistes polítics, aquest és un dels motius que expliquen l'actual Guerra a Ucraïna: Putin pretén recuperar per la força alguns territoris fronterers per expandir la seva influència com a l'antiga Unió Soviètica.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!