Ketanji Brown Jackson es converteix en la primera dona negra que forma part de l’òrgan judicial més important dels Estats Units
El 7 d'abril, el Senat dels Estats Units va confirmar el nomenament de la jutgessa Ketanji Brown Jackson com a nou membre del Tribunal Suprem, l'organisme judicial més important del país. D'aquesta manera, Jackson es converteix en la primera dona negra que forma part d'aquest tribunal.
L'elecció de Jackson suposa una decisió històrica no només pel que fa a la igualtat de gènere (ara hi ha 3 dones entre els 9 membres del Tribunal), sinó també per donar visibilitat a la comunitat afroamericana, que representa el 12% de la població dels Estats Units i és la segona més nombrosa (per darrere de la comunitat llatina).
Histórico. El Senado confirma a Ketanji Brown Jackson como la primera jueza afroamericana del Tribunal Supremo de Estados Unidos. Votos 53-47. Larga ovación en el pleno. pic.twitter.com/DPYoK2wsEp
— Dori Toribio (@DoriToribio) April 7, 2022
Jackson, de 51 anys, ha treballat com a ajudant de diferents jutges i també té experiència com a advocada en casos penals, fet que li atorga un coneixement intern del sistema judicial que no tenen els altres jutges de la cort.
El procés per triar la nova jutgessa del Tribunal Suprem ha estat llarg i complex. El president dels Estats Units, Joe Biden, la va proposar com a candidata a finals de febrer. Un mes després va començar la Comissió Judicial del Senat, durant la qual els senadors van entrevistar Jackson per valorar els seus coneixements i capacitats per assumir el càrrec.
Com que va ser nomenada per un president demòcrata, Jackson ha hagut de fer front a les preguntes dels senadors del Partit Republicà, el partit polític de l'oposició. Els republicans van intentar posar en dubte la seva experiència i van qüestionar algunes de les seves decisions com a jutgessa.
Una cop superada la Comissió Judicial, la nominació va ser ratificada al Senat per 53 vots a favor i 47 en contra. Jackson substituirà el jutge Stephen Breyer, que forma part del Tribunal Suprem des del 1994 i ha anunciat la seva retirada. Amb l'entrada de la nova jutgessa, el tribunal estarà format per sis jutges conservadors i tres progressistes.
El Tribunal Suprem dels Estats Units
La data de fundació del Tribunal Suprem coincideix amb l'entrada en vigor de la Constitució dels Estats Units: el 4 de març del 1789. Feia només sis anys que havia acabat la Guerra d'Independència, en la qual els Estats Units van aconseguir independitzar-se del Regne Unit, i el país estava creant les seves pròpies institucions.
El Tribunal Suprem és el tribunal judicial amb més autoritat del país: resol les apel·lacions de casos jutjats en instàncies inferiors (a nivell estatal o federal) i té la decisió final. Cada any rep més de 7.000 peticions, però resol menys de 100 casos cada any.
El tribunal està format per 9 membres: un president i vuit jutges que ocupen el càrrec per a tota la vida. Per això l'elecció de cada membre és tan important i pot influir en la política del país durant anys o dècades.
12 de enero de 1948: en los Estados Unidos, el Tribunal Supremo declara la igualdad de educación para blancos y negros. Sin embargo la segregación racial en Estados Unidos será abolida oficialmente en 1967. pic.twitter.com/raBj4TUiYI
— Politica y mas (@Politicaymas__) January 12, 2022
Els jutges del Tribunal Suprem són nominats pel president; després han de comparèixer davant d’una Comissió Judicial i, al final, han de superar la votació al Senat (han d'obtenir una majoria simple: 51 vots com a mínim d'entre 100 senadors).
L'última incorporació va ser la jutgessa Amy C. Barrett, proposada per l'expresident Donald Trump d'acord amb les seves idees conservadores: va votar a favor de les estrictes polítiques migratòries del govern Trump i és contrària a l'avortament.
Barrett va substituir Ruth Bader Ginsburg, una jutgessa progressista nomenada pel president demòcrata Bill Cilnton i que va formar part del Tribunal Suprem entre el 1993 i el 2020. Ginsburg es va fer coneguda per la seva lluita per introduir la igualtat de gènere a les lleis del país.
Trump quiere encontrar ya una sustituta a la jueza Ruth Bader Ginsburg, fallecida el viernes y que defendió la igualdad de género.
— Junior Report (@JuniorReport_) September 22, 2020
Se prevé que los republicanos busquen a alguien conservador.
¿Quién era Ruth Bader Ginsburg? ¡Léenos!
Por @albafcandial
👉https://t.co/0yNZhp9ov3 pic.twitter.com/lbjZAlv1Y4
Desigualtat racial als Estats Units
Jackson és la tercera persona negra que ocupa un seient al Tribunal Suprem dels Estats Units, un organisme amb més de 230 anys d'història. Aquesta dada reflecteix la desigualtat racial al país, on la comunitat negra té menys oportunitats d’estudiar i treballar, i sol ser víctima de la discriminació.
La comunitat afroamericana té feines i salaris pitjors i, com a conseqüència, té més probabilitats de patir inseguretat econòmica. Aquesta situació ha empitjorat arran de la pandèmia de covid, d'acord amb un estudi del Pew Research Center, un centre de recerques sociològiques als Estats Units.
En 2018 la comunidad afroamericana no ganaba lo que la comunidad blanca ganó en 1970.
— Sergio Maydeu-Olivares (@maydeuO) June 5, 2020
No sé, quizás sólo quizás la desigualdad racial tenga algo que ver en el desastre social de Estados Unidos. pic.twitter.com/ptrCtTOhvW
D'altra banda, la falta d'inversió pública a les escoles, universitats o hospitals fa que molta gent hagi de recorrer als serveis privats als Estats Units, però no tothom se’ls pot permetre. Com a conseqüència, la desigualtat econòmica té repercussions greus en la salut i l'educació.
D'una banda, l'esperança de vida dels afroamericans era 3,6 anys més curta que la de la població blanca no llatina el 2020, segons dades del cens dels Estats Units. De l’altra, d'acord amb dades oficials, només el 26% dels estatunidencs negres tenen un títol universitari, en comparació amb el 40% d'universitaris blancs.
Per últim, arran de casos com l'assassinat de George Floyd, la població afroamericana ha portat al centre del debat la brutalitat policial que viuen les persones negres als Estats Units, que són víctimes de la discriminació i el maltractament per part de les autoritats.
