Per la revista Nostra Senyora Report. Aquest article ha estat elaborat per un equip d’estudiants amb la col·laboració de periodistes de Junior Report.
Un dels grans desitjos i, al mateix temps, dificultats dels joves actualment és independitzar-se; Barcelona s’ha encarit exponencialment en els últims anys i amb ella els preus del lloguer i l’habitatge. Però, a què es deuen aquests augments de preu en el lloguer?
En primer lloc, Ff un temps que a Barcelona s’estan començant a millorar algunes zones amb les superilles, i aquesta suposada millora afecta negativament als lloguers de la zona. Si els carrers es fan peatonals, aquelles vivendes tindran més tranquilitat, un millor ambient i, conseqüentment es revaloritzarà el barri i per tant els lloguers de la zona també pujaran.
Quan les zones milloren o tenen més visibilitat, les empreses s’hi fixen i compren edificis sencers. Aquestes empreses el que volen és millorar l’edifici i tornar-lo a llogar, però amb preus molt més elevats. Fent això, els veïns que viuen en aquests edificis molts cops han de marxar, ja que no poden assumir els nous preus de casa seva.
En segon lloc, Barcelona és una ciutat reconeguda pel seu potencial turístic, i la importància del turisme es deu a que aquest representa un elevat percentatge dels ingressos totals de la ciutat. Molts turistes a l’hora de visitar la nostra ciutat busquen pisos que puguin llogar per a un període curt i això als propietaris els beneficia molt, ja que els turistes en dues setmanes els pagaran més que uns llogaters amb contracte i amb un menor sou que els estrangers. Això comporta un problema addicional, i és la poca oferta d’habitatges que hi ha en relació a la gran demanda actual.
D’altra banda, Barcelona és una ciutat delimitada pel mar, turons i altres ciutats i aquests dificulten la seva expansió. Si la ciutat no pot créixer, té un espai limitat i en conseqüència vivendes limitades. Si una gran part es destina a lloguers turístics, i una altra gran part ja està ocupada, els pisos per llogar són massa pocs per a la gent que els demana.
Com que els propietaris són conscients de la poca oferta que hi ha, aprofiten per inflar els preus. És per això, que per a una gran part de la població és molt complicat accedir a una vivenda, ja que els sous d’aquestes persones no poden assumir els alts preus del lloguer. Es diu que com a màxim, s’ha de destinar el 30% del sou a la vivenda, fet que amb els preus actuals no és possible complir aquesta proporció.
En aquesta situació la majoria de gent jove que intenta independitzar-se, té dues opcions. La primera opció és marxar als afores de la ciutat, ja que els preus seran menors. L’altra opció és compartir pis.
Podriem pensar que una solució fàcil seria posar un límit als preus del lloguer. D’aquesta manera cap propietari podria inflar els preus segons el seu criteri, però aquesta opció no sembla funcionar.
Com a alternativa, crec que una possible solució podria ser l’augment de vivendes de propietat pública, així es podrien posar preus més raonables, sent realistes amb els salaris de la població.
