Diversos països suspenen l'ús de la vacuna pels seus possibles efectes secundaris, mentre l'OMS afirma que és segura
Alemanya i França van anunciar aquest dilluns que suspenien l'ús de la vacuna AstraZeneca, desenvolupada per la Universitat d'Oxford i l'empresa farmacèutica AstraZeneca per prevenir la covid-19. Poc després, països com Itàlia i Espanya prenien la mateixa decisió. Se sumaven així a Dinamarca, Noruega i Islàndia, que ja havien suspès la vacuna la setmana passada.
Tots aquests països han pres la decisió després de descobrir que algunes persones vacunades amb AstraZeneca han desenvolupat un tipus de trombosi (coàguls a la sang) molt poc freqüent i perillosa, ja que es produeix al cervell.
No obstant això, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Agència Europea del Medicament (EMA) asseguren que aquests casos són molt puntuals i no es poden vincular directament a la vacuna.
De fet, dels 17 milions de persones que ja han rebut una dosi d’AstraZeneca al Regne Unit i la Unió Europea, només s'han registrat menys de 40 casos de coàguls, segons dades d'AstraZeneca.
Els experts de seguretat en vacunes de l'OMS i l'EMA es reuniran per analitzar el cas i s'espera que donin a conèixer les conclusions els propers dies. Tots dos organismes defensen que la vacuna d'Oxford hauria de seguir administrant-se per no entorpir el procés de vacunació a Europa, on la tercera onada de la pandèmia esta afectant especialment països com França o Itàlia.
Davant d'aquesta situació, els experts temen que creixi el nombre d'escèptics i antivacunes, que qüestionen l'efectivitat de les vacunes i consideren que són més perjudicials que beneficioses per a la salut.
Quins tipus de vacunes hi ha?
Una vacuna és un preparat que s'administra per generar immunitat contra una malaltia: entrenen el cos perquè reconegui els patògens (virus, bacteris o microorganismes) que provoquen les malalties i així poder defensar-se’n.
Generalment, les vacunes introdueixen a l'organisme una versió debilitada dels patògens o una part (com una proteïna). Hi ha diferents tipus de vacunes que es distingeixen per la forma de produir-les o la manera com el sistema immunitari respon al patogen.
Les vacunes de virus vius utilitzen la forma afeblida de virus i creen una resposta immunitària forta i de llarga durada. Les vacunes mortes (inactivades) s'elaboren a partir d'una proteïna o altres fragments d'un virus o bacteri. La immunitat és menor que les vacunes de virus vius i per això se’n necessiten diverses dosis.
Les vacunes d'ARN missatger com Pfizer o Moderna són un nou tipus de vacunes que, en lloc d'introduir un patogen debilitat, injecten instruccions a nivell molecular perquè el mateix organisme el produeixi. D'aquesta manera, el cos reconeix aquest element com a estrany i es defensa, generant immunitat.
Cada cèl·lula del nostre organisme conté una molècula d'ADN amb informació sobre les funcions que ha de realitzar: defensar l'organisme o transportar oxigen a la sang, per exemple. A les vacunes d'ARN missatger, la seqüència d'ARN conté les instruccions per produir una proteïna similar al coronavirus SARS-CoV-2 i que el cos sàpiga reconèixer-lo i combatre’l.
AstraZeneca utilitza una tècnica més tradicional: introdueix un tipus de virus del refredat (adenovirus) que ha estat alterat genèticament per provocar la reacció del sistema immunitari. Té una eficàcia d'immunització menor que Pfizer o Moderna, però és més barata de produir i conservar.
Els països pobres, els més perjudicats
L'aparició de les vacunes contra la covid-19 ha tornat a posar de relleu la gran desigualtat que hi ha al món. Mentre els països rics poden permetre’s rebutjar partides de vacunes, a les zones més desfavorides amb prou feines han començat a arribar vials per vacunar.
A dia d'avui més de 200 milions de persones han rebut una dosi, la gran majoria als països occidentals. Israel encapçala la llista amb diferència i ja ha vacunat el 48% de la seva població. El segueix els Emirats Àrabs amb un 22% de la població, mentre que els Estats Units ha vacunat l’11% de la població.
No obstant això, l'OMS ja ha alertat que els grans perjudicats per l'estratègia de vacunació global són els països en desenvolupament, que no disposen de tants recursos econòmics i no poden competir amb els països rics per adquirir les vacunes.
Al gener del 2021, el director general de l'OMS, Tedros A. Ghebreyesus, va denunciar que dels 39 milions de dosis administrades, només 25 dosis van ser a països pobres (un 0,00006% de total).
A l'última reunió del G7 (el grup dels set països més rics de món), els líders polítics es van comprometre a ajudar i, de moment, destinaran 7.500 milions per finançar la vacunació en països en desenvolupament.