Els viatgers procedents d'altres països podran entrar al país sense necessitat de fer quarantena per primera vegada en gairebé tres anys
El govern de la Xina ha reobert les fronteres i ha eliminat la quarantena obligatòria per als viatgers internacionals, que havien de confinar-se diversos dies o fins i tot setmanes en un hotel o centre d'aïllament abans de poder entrar al país. Així, el país asiàtic ha rebaixat oficialment la categoria covid des del nivell A (el més greu) fins al nivell B.
És la primera vegada en tres anys que es retiren les restriccions de viatge a la Xina, des que es van imposar les primeres mesures per controlar els contagis de coronavirus al març del 2020.
Aquesta mesura suposarà un impuls per als viatges i l'economia. Fins ara, moltes persones evitaven viatjar a la Xina perquè havien de perdre temps i diners complint la quarantena en arribar: en algunes regions els viatgers havien de pagar-se ells mateixos l'hotel de la quarantena, mentre que en els moments més greus de la pandèmia (quan hi havia més contagis) el confinament podia durar fins a tres setmanes.
A partir del 8 de gener, ja no caldrà fer quarantena per entrar a la Xina. Només serà necessària una prova PCR negativa feta, com a màxim, 48 hores abans de viatjar-hihttps://t.co/3RiJVdamYd
— 324.cat (@324cat) December 27, 2022
Ara, les persones que vulguin entrar al país només hauran de presentar una prova PCR negativa feta en les últimes 48 hores. L'eliminació de les restriccions permetrà fer més viatges de negocis, però també farà que molts ciutadans xinesos que viuen a l'estranger puguin tornar per visitar les seves famílies.
El canvi en les polítiques anti-covid arriba poc més d'una setmana abans de l'Any Nou Xinès, que se celebrarà entre el 21 i el 22 de gener. Aquesta festa suposa un dels moviments migratoris més importants del món: milions de xinesos recorren milers de quilòmetres dins el país o des de l'estranger per tornar a casa i celebrar-ho amb amics i familiars.
L'obertura de fronteres demostra que el govern xinès considera que la situació epidemiològica està més controlada. Això permetrà rebaixar l'estratègia covid zero, un conjunt de mesures molt severes que incloïen el tancament de negocis i espais públics, la prohibició de circular o el confinament de ciutats senceres, fet que va produir greus protestes a la Xina a finals de l'any passat.
Noves variants del virus
A punt de fer tres anys de l'inici de la pandèmia, sembla que els contagis no disminueixen i que el virus es resisteix a desaparèixer. La gran capacitat de mutació del SARS-CoV-2 ha donat lloc a noves variants que es propaguen amb facilitat per diferents països i continents.
Una de les variants que ha generat més contagis les últimes setmanes és la XBB.1.5, més coneguda com Kraken. Es tracta d'una mutació de la variant òmicron, que ja es va estendre per tot el món a finals del 2021 i que tenia una gran capacitat de transmissió.
La subvariant Kraken ha aparegut als Estats Units i s'ha estès amb facilitat durant les festes nadalenques. Si bé no provoca símptomes greus (excepte en el cas de la població vulnerable), sí que és molt contagiosa i representa gairebé la meitat dels més de 100 milions de casos de coronavirus registrats en aquest país.
L'Organització Mundial de la Salut, preocupada per l'augment de contagis per les noves variants d’òmicron que es detecten als EUA i Europa. La Xina, per la seva banda, assegura que no ha detectat cap nova mutació del virus https://t.co/yBX2xNg4Ku
— 324.cat (@324cat) January 5, 2023
A la Xina predomina una altra subvariant d’òmicron: la B.F.7 (abreviatura de BA.5.2.1.7), que també té un índex de transmissió molt elevat i és responsable de la gran majoria de contagis, encara que la falta de dades oficials impedeix saber amb exactitud quants casos hi ha avui dia.
Apagada informativa a la Xina
La Xina és el país més poblat del món i un dels més rics, però també és un dels més desconeguts. El govern xinès manté un fort control sobre la informació que es publica als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, tant del que passa al país com sobre la població, amb l'objectiu d'evitar qualsevol crítica o imatge negativa.
Aquesta censura informativa ha estat molt present durant tota la pandèmia de covid. Les xifres oficials sobre el nombre de contagis i morts són molt inferiors a les que s’esperaria en un país amb més de 1.400 milions d'habitants, i això fa dubtar de si són certes o bé formen part d'una campanya per justificar les polítiques de covid zero.
Els primers casos de covid es van detectar a la ciutat xinesa de Wuhan al desembre del 2019. Tres anys després, les fortes restriccions i confinaments massius del govern xinès encara no han aconseguit controlar els contagis, que podrien superar els 3 milions de casos diaris, segons estimacions de la consultora de salut Airfinity.
El nombre de contagis torna a augmentar a la #Xina 🇨🇳 malgrat les estrictes polítiques de "#covid zero" 🦠. Quines mesures s'estan aplicant a les grans #ciutats 🏙️? Com hi està reaccionant la població després de gairebé tres anys de #restriccions?https://t.co/lOc0gP8hQj
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) November 23, 2022
Aquest va ser un dels motius de les protestes ciutadanes que van tenir lloc a diferents ciutats de la Xina a finals del 2022. Aquestes protestes van tenir una gran repercussió internacional, sobretot perquè no és habitual veure manifestacions públiques contra les autoritats xineses.
La rebaixa de les restriccions, com en el cas dels viatgers internacionals, pot ser una estratègia del govern per guanyar-se el favor de la població. Ara bé, els experts creuen que això pot afectar la situació epidemiològica a la Xina, amb els sistemes sanitaris col·lapsats i les xifres de mortalitat molt altes. Hi influeix la gran densitat de població al país, però també la baixa taxa de vacunació (sobretot entre la gent gran) i a l'ús de vacunes menys eficaces.
