20 maig 2024
spot_img
20 maig 2024

L’ADN revela de què va morir Beethoven

L'anàlisi genètica de diversos cabells del compositor, mort fa gairebé 200 anys, revela que estava malalt d'hepatitis B

El compositor alemany Ludwig van Beethoven va morir el 26 de març del 1827 a Viena (Àustria), després d’una llarga malaltia. Els darrers anys de la seva vida, va patir greus problemes intestinals que li causaven un gran dolor i li impedien continuar component. Aquesta malaltia se sumava a una pèrdua d'audició que l’havia deixat pràcticament sord.

Els historiadors sempre han teoritzat sobre la causa de la mort de Beethoven, que va morir quan només tenia 56 anys. Se sap que bevia molt, i aquest alcoholisme s'atribueix a la depressió que patia per haver perdut el sentit de l'oïda, fonamental per qualsevol músic.

Ara, un equip internacional de científics ha analitzat l'ADN del seu cabell  i ha descobert que el músic tenia una predisposició genètica a les malalties hepàtiques (relacionades amb el fetge). Els mesos abans de morir havia patit una infecció d'hepatitis B, un virus que provoca nàusees, vòmits i dolor abdominal, i que pot derivar en malalties més greus com la cirrosi o el càncer de fetge.

Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista científica Current Biology. La investigació no aporta dades concloents sobre un altre dels grans misteris que envolten la figura de Beethoven: l'origen de la seva sordesa. No se sap si també tenia una base genètica o bé va patir algun tipus d'infecció que va afectar-li l’oïda.

Ara bé, l'anàlisi d'ADN sí que ha revelat que el cromosoma Y del compositor (un cromosoma que només està present en els individus mascles) no coincideix amb els cromosomes dels cinc descendents actuals de la família Van Beethoven. Segons els científics, això indicaria que algun membre de la branca paterna va tenir un fill en una aventura extramatrimonial molt abans del naixement de Beethoven, i aquí seria on les línies genètiques se separen.

Les mostres de cabell s'han obtingut de diverses col·leccions públiques i privades a Europa i els Estats Units. Regalar rínxols i flocs del propi cabell era habitual a finals del segle XVIII i principis del XIX: era una demostració d'amor i afecte que podia enviar-se per carta o conservar-se en un medalló.

La genialitat d'un músic sord

Ludwig van Beethoven (1770-1827) va ser un dels compositors més importants de la història. La seva obra va influir en el gènere de la música clàssica però també en el romanticisme, un moviment cultural sorgit a Europa a finals del segle XVIII que va inspirar nombrosos artistes en el camp de la literatura, la pintura, l'arquitectura, la moda…

Va néixer en una família humil on la música estava molt present: el seu avi era violinista i el seu pare era músic i cantant. No obstant això, va tenir una infància difícil: el seu pare era alcohòlic i molt violent, i estava obsessionat amb què Ludwig arribés a ser un petit geni de la música com Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791), que feia concerts amb només set anys.

Beethoven va marxar a estudiar música a Viena, on aviat va destacar per les seves habilitats musicals i es va guanyar el favor de les classes més riques. Això li va permetre certa independència econòmica i poder dedicar-se a compondre la seva pròpia música: va trencar amb l’estil clàssic i, influenciat pel romanticisme europeu, va escriure partitures plenes d’energia i moviment, on les notes representaven la força de la natura i els sentiments.

Les composicions de Beethoven s'interpreten encara avui a teatres i òperes de tot el món. Entre les més populars, destaquen el Clar de lluna (Sonata per a piano núm. 14, escrita l’any 1801), Per a Elisa (1810) o la Novena simfonia (1824), que amb el temps es va convertir en l'himne de la Unió Europea.

Malgrat això, Beethoven és conegut sobretot per la seva sordesa, una malaltia que va començar a patir quan era molt jove i que va marcar gran part de la seva carrera. Això no li va impedir crear algunes de les peces musicals més belles de la història, però si que va influir en el seu caràcter i el va dur a aïllar-se del món exterior.

ADN per escriure la història

L'estudi de l'ADN ha servit per aclarir alguns dels grans misteris de la història. La paleogenètica, per exemple, és l'estudi de material genètic conservat en les restes d'organismes antics que tenen milers o milions d'anys, ja siguin animals, plantes o éssers humans.

L'anàlisi de restes genètiques conservades en ossos fòssils ha servit per identificar les primeres espècies d'éssers humans i establir-hi relacions. Així, cada nou descobriment ens permet afegir una peça més al trencaclosques de l'evolució humana.

Aquestes mateixes tècniques s'utilitzen per identificar les mòmies de l'antic Egipte i saber a quina dinastia pertanyien o amb qui estaven emparentades. D'aquesta manera, els arqueòlegs escriuen l'arbre genealògic dels faraons egipcis.

El navegant Cristòfor Colom va arribar a les costes d'Amèrica al 1492 i va transformar el món occidental. El seu origen, però, continua sent objecte de debat: era un navegant genovès? Va néixer a Catalunya, a Galícia, a Portugal? Un equip internacional liderat per la Universitat de Granada està analitzant l'ADN de Colom i comparant-lo amb altres mostres per determinar on va néixer.

En l'actualitat, les investigacions d'ADN s'utilitzen sobretot per resoldre casos criminals, però també en situacions de conflicte per identificar a les víctimes. És el cas de les fosses comunes del franquisme: autoritats i entitats de memòria històrica treballen per establir bancs d'ADN entre la població actual i comparar les mostres amb les restes trobades per identificar les víctimes.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -