Tallar l’accés a l’aigua potable, destruir i contaminar infraestructures són estratègies utilitzades en els conflictes
L’escassetat d’aigua constitueix un dels principals problemes del segle XXI.
Gairebé una cinquena part de la població mundial (uns 1.200 milions de persones) viu en àrees amb recursos hídrics limitats. La manca d’aigua no és només un fenomen natural sinó que també és causat per l’acció de l’ésser humà.
Segons dades de les Nacions Unides, al món hi ha prou aigua potable per abastir els 7.000 milions de persones que l’habiten. Tot i així, les reserves estan distribuïdes de forma irregular i sovint l’aigua es malgasta, està contaminada o es gestiona de forma poc sostenible.
En situacions de guerra i conflictes armats, la restricció o el control de l’accés a l’aigua se sol utilitzar com a arma.
#Siria: ante los cortes #agua en #Alepo, un mapa con GPS ayuda a localizar pozos restaurados https://t.co/8OJHefmd9w pic.twitter.com/T2EdgLVXIZ
— CICR (@CICR_es) November 22, 2015
Com l’aigua es converteix en arma
L’aigua és un element indispensable per a la vida, per això s’utilitza com una arma més en la guerra.
Una de les estratègies d’exèrcits i milícies és bloquejar l’accés de la població civil als pous o les fonts, o bé utilitzar l’aigua per fer xantatge a l’altre bàndol.
També se solen atacar i sabotejar infraestructures d’aigua i de sanejament. Durant els conflictes, s’assalten els sistemes de canalització o es tira ciment als pous perquè la població quedi sense aigua i es vegi obligada a fugir per sobreviure.
Els bombardejos indiscriminats també afecten els sistemes d’aigua i altres infraestructures civils fonamentals.
Dejar a los civiles sin agua es cada vez más un arma de guerra que se practica sin escrúpulos, como vemos que sucede en #Siria o #Yemen.
Solo en 2018, garantizamos agua potable a 35,3 millones personas en países en guerra: https://t.co/Jcx1LnsZZy #Emergencias2019 pic.twitter.com/jG4XjMjoux— UNICEF España (@unicef_es) January 30, 2019
De vegades, les milícies tallen la circulació de l’aigua: ataquen les estacions de bombament o fins i tot desconnecten les xarxes elèctriques perquè les canonades quedin seques o es facin malbé.
En altres ocasions, fins i tot tiren cadàvers humans o d’animals als pous per tal de contaminar el subministrament d’aigua, cosa que la fa insegura per al consum.
Els atacs també tenen com a blanc els cooperants i treballadors humanitaris, que desenvolupen la seva tasca exposats al perill. Sovint, els conflictes impedeixen l’accés d’aquestes organitzacions als subministraments bàsics com l’aigua.
La crisi de l’aigua a Síria i el Iemen
Al llarg de la història, l’accés a l’aigua potable s’ha utilitzat com a arma per pressionar l’altre bàndol en el conflicte.
Una de les zones més afectades per aquest problema és Síria, un país que fa més de 8 anys que està immers en una guerra civil. Les principals ciutats, com Alep i Damasc, i altres poblacions més petites han estat privades d’aigua per tots dos bàndols durant el conflicte.
Durant anys, milions de persones han estat desposseïdes d’aigua segura i potable.
El Iemen és un dels països àrabs més pobres del món. Des del 2015, la població iemenita pateix les conseqüències d’una guerra civil devastadora, agreujada per l’escassetat d’aigua potable. Segons dades d’Intermón Oxfam, 16 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable i el sanejament.
La guerra ha destruït la majoria d’infraestructures. A molts llocs no hi ha accés a l’aigua potable i les condicions higièniques i sanitàries són inexistents, cosa que provoca l’aparició de malalties transmeses per l’aigua contaminada.
L’epidèmia de còlera ja ha causat milers de vides. Moltes famílies no tenen més remei que consumir aigua insegura o contaminada, l’única a què tenen accés.
Más de 20 millones de personas no tiene agua potable en #Yemen. Oxfam trabaja en el país desde hace 30 años, mejorando su suministro y las condiciones de saneamiento. Ayúdanos a seguir llevando agua a los que más lo necesitan https://t.co/0LFy7351cB #UnGranReto pic.twitter.com/Yml7DT8Q3o
— Oxfam Intermón (@OxfamIntermon) November 15, 2018
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
