24 abril 2024
spot_img
24 abril 2024

L’Arc de Triomf, empaquetat

L'obra d'art ambiental ideada per Christo i Jeanne-Claude es fa realitat 60 anys després

L'Arc de Triomf, un dels monuments més emblemàtics de París, quedarà embolicat amb unes grans teles, tal com el van imaginar els artistes Christo i Jeanne-Claude el 1961. A partir de demà i fins al 3 d'octubre, tots aquells que s'acostin a la plaça Charles de Gaulle de la capital francesa hi descobriran una imatge insòlita del monument, construït entre el 1806 i el 1836 a petició de Napoleó.

Christo i Jeanne-Claude van idear aquesta intervenció artística fa sis dècades i ara es materialitza de manera pòstuma, ja que ella va morir al novembre del 2009 i ell, al maig del 2020. L'Arc de Triomf es convertirà durant 16 dies en una obra d'art diferent, efímera i amb el segell inconfusible d'aquesta parella d'artistes.

L'Arc de Triomf fa 50 metres d'alçada, 45 d'ample i 22 de profunditat. A causa de les grans dimensions, per cobrir-lo s'han necessitat fins a 25.000 metres quadrats d'una tela de polipropilè reciclable de color gris metal·litzat, a banda de 3.000 metres de corda vermella del mateix material. Prop de 140 treballadors han estat embolcallant-lo (alguns són especialistes a treballar penjats amb cordes des de grans alçades).

Els 14 milions d'euros que costa l'obra s’han finançat de manera íntegra a partir de la venda d'obres originals de Christo com maquetes, dibuixos o collages. I, com tots els projectes de Christo i Jeanne-Claude, els veïns i visitants de la ciutat podran veure’l de manera gratuïta i durant tot el dia. També podrà veure's en directe a través d'una retransmissió en línia.

El projecte veu la llum ara, tot i que les primeres idees per empaquetar l'Arc de Triomf daten del 1961 i un any després ja es va fer un fotomuntatge sobre com podria ser. Christo es va fixar en el monument tan bon punt va arribar a la ciutat, pocs anys abans, quan va llogar una petita habitació propera al monument.

La trajectòria d'una parella artística

Christo Vladimirov Javacheff va néixer a Bulgària l’any 1935 i amb només sis anys ja va rebre les primeres classes de pintura. Després de passar per Txecoslovàquia, Àustria i Suïssa, va arribar a París l'any 1958, on va conèixer Jeanne-Claude Denat de Guillebon, que havia nascut el mateix dia del mateix any al Marroc.

En 1964 es van mudar a Nova York, on es van establir i van viure junts durant 56 anys. Christo i Jeanne-Claude van formar un tàndem artístic que els va portar a crear instal·lacions efímeres de grans dimensions en diversos països. Aquestes obres anaven molt més allà de disciplines artístiques com la pintura, l'escultura o l'arquitectura.

A diferència dels artistes conceptuals, que plasmen les seves idees al paper i donen més importància a l'esbós que a la materialització de l'obra, Christo i Jeanne-Claude volien fer realitat les seves obres per sobre de tot. L'única manera de veure el seu art era si es construïa.

En aquest sentit, les seves obres eren instal·lacions artístiques ambientals creades en entorns urbans però també rurals, als quals la gent podia accedir lliurement i sense haver de pagar per gaudir de les seves obres.

Encara que Christo i Jeanne Claude van idear projectes que mai es van fer, van deixar un catàleg d'obres molt variat, que va des dels primers objectes embolicats (com un cotxe Volkswagen) o les primeres escultures folrades (com les de la Vila Borghese a Roma, Itàlia), fins a les grans instal·lacions artístiques a l'aire lliure, com quan van cobrir part de la costa de Sydney (Austràlia) o una instal·lació simultània de milers de paraigües grocs i blaus a Califòrnia i el Japó.

Art per tot el món

La idea de cobrir monuments i edificis sencers va ser una de les més icòniques d'aquesta parella d'artistes. Entre les grans obres que van fer estan el Reichstag de Berlín, antiga seu del govern alemany, o el Pont Nou de París, que també va quedar totalment embolicat.

Però van fer molt més, sobretot en grans espais naturals a l'aire lliure. Als Estats Units, el projecte Running Fence a Califòrnia consistia en una espècie de tanca efímera construïda amb teles que recorria 40 quilòmetres. Amb l'obra Valley Curtain van aixecar una cortina de grans dimensions de color taronja entre dues muntanyes a Colorado. I a Miami van envoltar amb teles roses onze illes de la Biscayne Bay.

Al Central Park de Nova York van muntar més de 7.000 portes de color taronja i de diferents mides, com si es tractés de portes japoneses, al llarg de 37 quilòmetres. A Londres (el Regne Unit) van construir The London Mastaba, una escultura temporal flotant de grans dimensions al llac Serpentine de Hide Park, feta a partir de barrils de color rosa, blau i vermell.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -