Pintures, exposicions o maquetes són algunes de les intervencions artístiques creades a partir del sistema constructiu que ha deixat empremta
L’arquitectura tradicional s’ha mantingut amb el pas del temps com a testimoni d’un passat que ha donat forma als paisatges actuals. La tècnica de construcció de la pedra seca ha estat font d’inspiració d’activitats culturals que han ajudat a difondre aquest sistema reconegut com a patrimoni immaterial per part de la UNESCO.
Les intervencions artístiques que ha generat la pedra seca ajuden a explicar aquesta arquitectura, harmònica amb l’entorn natural i sostenible. A continuació, repassem algunes d’aquestes intervencions.
Pintures sobre cabanes de pedra
El pintor Jordi Fulla (Igualada 1967 – 2019) va descobrir les cabanes de pedra quan recorria Catalunya per treballar en l’elaboració d’uns mapes. Se’n va adonar que eren un testimoni, potser poc conegut, de la relació de l’home amb l’entorn.
Anys més tard es va tornar a topar amb un paisatge ple de cabanes fetes de pedra seca, prop d’on es va comprar una casa, i va decidir fotografiar totes aquelles construccions fetes amb aquest sistema que s’anava trobant. Va ser aleshores quan les va començar a pintar, una per una, amb pintura acrílica i de manera minuciosa, pedra sobre pedra.
L’exposició que va elaborar amb les pintures de cabanes de pedra seca portava per nom Llindari Celístia i, a través de la Fundació Vila Casas, es va poder veure a diverses sales.
El paisatge i el vi
A Manresa, la gastronomia, la cultura, l’art i el vi s’han donat de la mà a través del programa Vi_suals que uneix la creació artística i la tasca divulgativa per apropar la cultura del vi a la població. Precisament la pedra seca és un símbol de la viticultura i durant la novena edició d’aquest projecte, es van dur a terme intervencions artístiques al voltant d’aquests sistema constructiu.
Amb el títol Pedra seca, empremta en el paisatge, es fixava la mirada en aquestes construccions a través de la mirada de tretze artistes del Bages. A més, les jornades incloïen un concurs de rehabilitació de barraques i altres construccions de pedra seca, una iniciativa amb gran seguiment per part dels agricultors i viticultors de la zona.
Fotografies que conviden a reflexionar
Vint-i-sis obres de diversos artistes van formar l’exposició Nit de pedra seca a Igualada. Una mostra que pretenia vincular art i patrimoni i que convidava a reflexionar sobre aquestes construccions. L’objectiu de l’exposició no era només donar-les a conèixer, sinó també qüestionar-se sobre el seu estat i plantejar a l’espectador què s’ha de fer amb els marges, les barraques, les cabanes o els pous.
El projecte naixia de l’observació de l’entorn dels seus impulsors ja que recorden que l’estètica de les edificacions poden fer que passin inadvertits. Alguns dels fotògrafs que participaven en aquesta mostra utilitzaven la tècnica del fisiograma (que capta la trajectòria d’una font lluminosa en moviment), convertint les cabanes en entorns màgics.
Fotografies que ensenyen com les construccions de pedra seca s’integren en l’entorn o imatges de les barraques des de dins completaven l’exposició Nit de pedra seca, elaborada amb la col·laboració de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
Instal·lació d’art en la natura
La població d’Abrera, al Baix Llobregat, va comptar durant un temps amb la intervenció artística de Víctor Mata Ventura. L’estructura que portava per nom Caramell recordant les estalactites de gel que es formen a l’hivern estava feta de pedra extreta d’una explotació propera al municipi.
Es concep com una intervenció integrada al seu emplaçament, dins un camp d’oliveres, i alhora pretenia ser una obra que homenatgés el pou de Glaç del torrent Gran, segons detallava el seu creador. Durant el procés, la climatologia no ho va posar fàcil i, fins i tot, l’artista va haver de refer part de l’obra a causa d’un acte vandàlic.
El projecte va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Abrera i Land Art Associació Catalunya (LAAC), amb l’objectiu de reivindicar el patrimoni històric i natural del territori.
