18 abril 2024
spot_img
18 abril 2024

L’autisme en la ficció 

La inclusió de personatges amb autisme en documentals, sèries i pel·lícules pot ajudar a trencar estereotips i prejudicis

Les històries de ficció permeten donar visibilitat a realitats que, tot sovint, el gran públic desconeix. És el cas de l’autisme: com més va més produccions audiovisuals inclouen personatges amb Trastorns de l’Espectre Autista (TEA) i això és positiu, perquè en donen a conèixer la realitat.

Tot i així, cada sèrie o pel·lícula pot mostrar les persones autistes amb característiques diferents, i això fa que ens demanem: totes tenen dificultats a l’hora de comunicar-se? Totes reprodueixen comportaments repetitius? Són genis totes? Depenent de les característiques que destaquin, aquestes produccions poden crear una imatge equivocada.

La Federación Española de Autismo va fer una enquesta per saber l’opinió dels espectadors sobre aquests personatges. També va demanar a persones amb autisme si s’identificaven amb les persones i situacions que apareixien en les pel·lícules i sèries de televisió. La majoria va reconèixer que aquestes històries ajuden a conèixer millor les característiques de l’autisme, però la realitat és més àmplia del que la ficció reflecteix.

‘Rain Man’: el primer referent al cinema

Una de les primeres pel·lícules que va incloure un personatge amb TEA com a protagonista és Rain Man (1988). L’actor Dustin Hoffman fa de Raymond, un personatge amb alta sensibilitat sensorial, que evita el contacte visual i té una memòria prodigiosa per als números. 

La pel·lícula va mostrar al gran públic algunes manifestacions relacionades amb l’autisme, però també va crear diversos mites al voltant d’aquesta condició. D’una banda, reforçava la idea que totes les persones TEA tenen poques habilitats comunicatives, falta de capacitat emocional o una intel·ligència privilegiada. 

La realitat, però, és que cada persona amb TEA té unes capacitats diferents que es manifesten de formes ben diverses. Per sort, avui dia hi ha força produccions que tracten les relacions i la vida quotidiana de les persones amb TEA, les seves famílies i el seu entorn més proper. 

Persones autistes i capacitat intel·lectual

Un dels grans mites sobre les persones autistes és que totes tenen altes capacitats intel·lectuals. Algunes sèries com The Big Bang Theory i la seva seqüela, The Young Sheldon, han contribuït a aquest estereotip a través del personatge de Sheldon Cooper, un científic brillant amb dificultats per a les relacions socials. 

La sèrie fa servir aquestes característiques per fer humor i converteix els trets del personatge en excentricitats que resulten divertides per a l’audiència. Aquest retrat, però, s’allunya de la realitat, ja que no totes les persones amb TEA tenen altes capacitats.

Una altra sèrie molt popular és The Good Doctor, un metge resident amb autisme a qui li cal l’ajut dels companys per adaptar-se socialment. El protagonista té la síndrome de Savant, una condició neurològica que fa que les persones tinguin habilitats intel·lectuals excepcionals, com una gran capacitat per a la memorització, la composició musical o les operacions matemàtiques. Aquesta síndrome es pot trobar dins de l’espectre autista, però no és pas una característica de les persones amb TEA i també es pot donar entre les persones no autistes o neurotípiques. 

A la pantalla gran, la pel·lícula The imitation game (2014) narra la vida de l’Alan Turing, un matemàtic anglès que va desxifrar els codis que els nazis feien servir per comunicar-se de forma encriptada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945). El film no explica que Turing estigués diagnosticat amb TEA, perquè en aquella època encara no hi havia gaire informació al respecte, però posa de manifest algunes característiques de l’autisme que generen dificultats per a la inclusió social. De nou, mostra un geni, un estereotip fals.

El paper de la família

Algunes històries basades en fets reals també ajuden a entendre com és la vida quotidiana de les persones amb TEA i el seu entorn. En aquest àmbit, destaquen dues sèries documentals que abasten la relació amb la família, els amics i fins i tot les primeres experiències sexuals. 

Les diferents etapes de la vida, el procés de diagnòstic d’un nen amb TEA i l’adaptació de tota la família estan representats a la sèrie Parenthood. Altres pel·lícules, com Mozart and the whale (2005) o Adam (2019), defensen el dret a viure, enamorar-se i trencar barreres. 

A la pantalla gran, Temple Grandin (2010) és una pel·lícula basada en la història real d’aquesta professora universitària i especialista en animals. Grandin va néixer el 1947 i va ser una de les primeres persones diagnosticades de síndrome d’Asperger: el film mostra la seva lluita i la de la seva mare per combatre els estereotips negatius i el desconeixement que envolten aquesta condició.

A Love on the Spectrum, diversos professionals mèdics acompanyen joves amb l’espectre autista en la seva vida romàntica, mentre que Asperger’s are us mostra un grup de quatre amics autistes que estan de gira amb una obra de teatre i viatgen pels Estats Units. Les seves vivències reflecteixen la seva manera de gestionar les frustracions, les expectatives i la realitat que viuen a casa. 

Aquestes dues sèries són especialment interessants perquè estan rodades amb persones autistes reals. Són documentals de no ficció i això també aconsegueix apropar els matisos i pluralitats dins de l’espectre.

Persones autistes per explicar l’autisme

Mostrar comprensió (i no pena o compassió) és un dels principals reptes dels projectes de ficció que retraten casos TEA. L’objectiu és explicar amb profunditat la realitat de l’autisme sense recórrer al sentimentalisme. 

En aquest sentit, cal destacar la sèrie Atípico, on cada membre de la família gestiona de manera diferent el trastorn del protagonista adolescent. A més, a partir de la segona temporada, la sèrie té actors dins de l’espectre autista. 

Cada vegada hi ha més sèries que tenen persones diagnosticades amb TEA entre els seus actors o guionistes. La sèrie de televisió Please like me està escrita i protagonitzada per Josh Thomas, un còmic australià que va ser diagnosticat als 33 anys i que explica els alts i baixos del seu dia a dia. En la segona temporada, apareix també una actriu dins de l’espectre autista. 

D’altra banda, la sèrie As We See It: Nuestra mirada s’endinsa en la vida de tres joves que volten els vint anys amb l’espectre autista. El seu creador, Jason Katims, té una filla autista i tenia clar que els personatges d’aquesta producció havien d’estar interpretats per actors TEA.

Si bé el trastorn de l’espectre austista continua sent poc conegut per al públic en general, les produccions audiovisuals poden ajudar a divulgar aquesta condició i promoure un model més divers de la societat no només a través dels personatges, sinó també incorporant persones neurodiverses com a professionals.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -