L’escassetat d’aliments no és l’única causa: els conflictes, el canvi climàtic o l’especulació també afecten la seguretat alimentària
La fam va afectar 815 milions de persones el 2016, un 5% més que l’any anterior. L’augment de la subalimentació crònica no significa que faltin aliments, sinó que hi ha més persones que no poden accedir a una correcta alimentació.
Una mala collita pot perjudicar l’alimentació d’una família o una comunitat local, però en la majoria dels casos la inseguretat alimentària està provocada per altres factors com les situacions de conflicte o el canvi climàtic.
Hambre
Pobreza
Conflicto
Cambio climático
… fuerzan a millones de personas a migrar.¿Y si tuvieran otras opciones? #WFD2017 #HambreCero pic.twitter.com/2bttXeCJOV
— FAO en español (@FAOenEspanol) October 16, 2017
Quines són les causes de la fam al món?
Conflictes
El nombre de conflictes a tot el món ha augmentat els últims anys. Les guerres afecten directament la població d’un país i provoquen milions de refugiats i desplaçats.
La gana és una de les conseqüències més greus de la guerra. A banda de provocar ferits i morts, la violència impedeix que la població pugui seguir la seva vida amb normalitat i això afecta la cadena de producció: conrear els camps, produir aliments, distribuir-los i vendre’ls.
A més, moltes persones es veuen obligades a abandonar les seves llars i, en la seva fugida, no tenen accés a una alimentació adequada (sovint no poden ni alimentar-se).
Canvi climàtic
L’escalfament global no afecta directament la producció d’aliments, però té efectes secundaris.
L’augment de temperatures fa que els patrons climàtics canviïn: els períodes de sequera s’allarguen, les pluges són més intenses i provoquen inundacions, la calor s’allarga més enllà de l’estiu i les estacions es difuminen. La desertificació (quan el sòl fèrtil perd les seves propietats) és una altra de les conseqüències.
El canvi climàtic no provoca directament els desastres naturals, però el canvi dels patrons climàtics influeix i fa que les catàstrofes siguin més freqüents i amb efectes més greus.
Especulació amb la terra
L’especulació d’alguns governs i grans empreses amb les terres de cultiu és un altre dels orígens de l’escassetat d’aliments.
En alguns països, terres que abans servien per produir aliments es destinen al cultiu de productes agrícoles industrials, com l’oli de palma o la canya de sucre per fabricar biocombustibles.
Aquest canvi en l’ús de les terres de cultiu provoca que moltes famílies no tinguin aliments suficients, sobretot a les zones rurals. A més, en reduir-se la producció d’aliments, hi ha menys oferta disponible i això fa que els preus augmentin.
La venta de tierras y la especulación de los mercados de alimentos disparan el hambre en el mundo #Capitalismo pic.twitter.com/wZSzfXL4i1
— Red Comunismo☭ (@RedComunismo) January 19, 2015
La inestabilitat dels mercats també dificulta que la gent amb menys recursos pugui accedir a una alimentació adequada, amb suficients nutrients. Les grans empreses canvien el preu dels aliments sense tenir en compte els efectes sobre la gent amb menys recursos.
La pobresa
Molts països en vies de desenvolupament estan mancats de maquinària, instal·lacions i recursos (aigua i llavors) suficients per produir aliments. Això impedeix que es produeixin aliments per a tots, però a més a més fa que els pocs aliments que hi ha siguin molt cars.
Segons el Programa Mundial d’Aliments, invertir en agricultura és la manera més efectiva de lluitar contra la fam i la pobresa.
Finalment, cal no oblidar que una tercera part dels aliments produïts es malgasta. Una millor gestió dels aliments per evitar desaprofitar-los és una altra de les assignatures pendents per combatre la fam al món.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
