L’estreta relació entre els conflictes i les crisis alimentàries al món

Més del 85% de les persones que pateixen la fam més severa viuen a països afectats per conflictes

Més de 258 milions de persones pateixen gana al món. D’aquestes, un 85% viuen a països afectats per conflictes i inseguretat, cosa que demostra l’estreta relació entre els conflictes i les crisis alimentàries. Així ho ha confirmat l’organització Acción contra el Hambre en un nou informe titulat No importa qui estigui lluitant, la gana sempre guanya.

En aquest informe, l’organització humanitària analitza proves de diferents conflictes a tot el món per identificar les connexions específiques i complexes que hi ha entre els conflictes i la fam.

L’augment de la fam provocada pels conflictes és motiu de greu preocupació a tot el món. Tot i els esforços internacionals, com l’adopció unànime de la Resolució 2417 per part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 24 de maig del 2018, que reconeix la relació letal entre els conflictes i la fam, encara falta molt per fer.

Però tal com explica Manuel Sánchez-Montero, director d’incidència i relacions institucionals d’Acción contra el Hambre , tant els conflictes com la fam es poden prevenir. Lamentablement, adverteix que el ressorgiment alarmant de la fam a tot el món està estretament relacionat amb l’augment en el nombre i la intensitat dels conflictes armats. A més, hi ha una preocupant manca de respecte pel dret internacional humanitari per part de les parts bel·ligerants, la qual cosa agreuja encara més la situació.

El dret internacional humanitari prohibeix accions com ara bloquejos, desplaçaments forçats, atacs contra aliments, aigua i treballadors humanitaris, així com la contaminació per mines. Tot i això, s’observa impunitat en la comissió d’aquests actes, deixant les persones amb escasses opcions per alimentar-se i proporcionar suport a les seves famílies.

La violència desencadena la fam

Acción contra el Hambre ha recopilat testimonis i perspectives de primera mà sobre les repercussions dels conflictes en la seguretat alimentària a diversos països, com la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, països del Sahel com Níger, Mali i Burkina Faso, així com Colòmbia i Síria. Aquests testimonis il·lustren clarament com la violència en els conflictes desencadena la gana.

Al seu informe, Acción contra el Hambre no només documenta les formes en què els actes de violència afecten la seguretat alimentària, sinó que també ofereix recomanacions concretes per a les parts en conflicte i els Estats membres de l’ONU. Aquestes recomanacions se centren a reduir la fam provocada pels conflictes ia invertir en la consolidació de la pau per prevenir la inseguretat alimentària.

És fonamental que els Estats membres de l’ONU facin servir la seva influència i recursos per responsabilitzar les parts bel·ligerants per les violacions del dret internacional. Això inclou garantir l’accés segur de l’ajuda humanitària a les persones i les comunitats necessitades i construir la pau com un component essencial per abordar la inseguretat alimentària en els conflictes.

En aquest sentit, Acción contra el Hambre, juntament amb altres actors rellevants, ha celebrat un esdeveniment paral·lel d’alt nivell el 25 de maig a la seu de l’ONU a Nova York on s’ha avaluat impacte i la implementació de la Resolució 2417 del Consell de Seguretat.