El nombre de persones desplaçades que arriben a Europa ha disminuït a mesura que les idees d’ultradreta s’estenien
Per Marc Vázquez
El 2015, en plena crisi de refugiats, la Unió Europea (UE) va concedir un termini de dos anys per acollir 160.000 refugiats entre els 28 països membres. Quan el termini es va acabar, el setembre del 2017, la xifra no arribava als 45.000.
Des de llavors, les peticions d’asil han disminuït. El nombre de persones que van sol·licitar protecció internacional a la UE es va reduir gairebé a la meitat el 2017, en comparació de les sol·licituds registrades durant els dos anys anteriors.
Aquesta disminució es devia a l’incompliment dels acords d’acolliment per part de molts països. El govern espanyol, per exemple, ha acollit poc menys de 3.000 persones, la qual cosa suposa menys del 20% de la quota compromesa.
No obstant això, el descens en l’arribada de migrants no es deu només a les polítiques fallides de la Unió Europea. Els índexs d’acolliment han disminuït al mateix temps que el discurs de l’extrema dreta ha guanyat influència a tot Europa.
El discurs de la intolerància
Per què els refugiats han deixat de demanar asil? Els països que estaven en guerra ja no hi estan? Ha millorat la seva situació? En absolut.
Segons les últimes dades disponibles, el 2018, el nombre de persones obligades a desplaçar-se sumava un nombre rècord en la història: 70,8 milions.
Però encara que la crisi dels refugiats afecta sobretot els països en guerra, també té conseqüències als països d’acolliment. L’arribada massiva de persones desplaçades té efectes en els pressupostos i les polítiques socials d’aquests països.
Aquesta situació ha propiciat l’aparició d’ideologies i partits d’extrema dreta, que veuen l’arribada de refugiats com una amenaça i són favorables al tancament de fronteres.
Aquests partits no tenien tanta representació parlamentària des d’abans de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Avui dia, el discurs euroescèptic, xenòfob i nacionalista de la ultradreta és present a 17 parlaments de la UE.
Los movimientos de extrema derecha han conseguido representación en el parlamento de varios países. En esta #infografía repasamos los casos más destacados de gobiernos de extrema derecha en Europa y el mundo.
👉 https://t.co/fwNdLFlstd
Por @oriolvidal_ pic.twitter.com/yDf6wbiyqI— Junior Report (@JuniorReport_) October 25, 2018
A Hongria i Polònia, els partits d’extrema dreta governen amb majoria. El vicepresident i ministre d’Interior d’Itàlia, Matteo Salvini, s’oposa a l’acolliment de persones i ha promogut les polítiques anti-immigració al país.
En les últimes eleccions generals d’Espanya, Vox entrava al Congrés amb 24 diputats i 2.677.000 vots. El líder del partit, Santiago Abascal, va rebre la felicitació de diferents líders de l’extrema dreta europea.
L’auge d’aquests partits, les polítiques exclusives dels quals se centren en els interessos de cada país i rebutgen la cooperació amb altres governs, dificulten encara més el compliment de les polítiques d’acolliment a Europa.
Informació elaborada en col·laboració amb la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English