L’Índia és un país divers i caòtic, amb una societat empobrida malgrat el ràpid creixement econòmic dels últims anys
S’imaginava Mahatma Gandhi (1869-1948) com seria l’Índia en el futur? Un dels impulsors de la No-Violència va ser un dels principals defensors de la independència de l’Índia el 1947.
Set dècades després, el país ha experimentat molts canvis socials i econòmics. La superpoblació, la seguretat alimentària i la igualtat de gènere són alguns dels reptes més importants.
Un territori superpoblat
L’Índia és el segon país més poblat del món darrere la Xina. Té més de 1.300 milions d’habitants segons xifres del Banc Mundial, i s’espera que l’any 2022 arribi als 1.400 milions, segons estimacions de l’ONU.
Junto al #calentamientoglobal la #superpoblación es el gran reto del #futuro inmediato.Aquí podéis ver cómo crece en la #India (en 3 años superará a #China como país más poblado) y en el #Mundo la #población cada segundo. En 2030 la población actual aumentará en mil millones más. pic.twitter.com/CHEWB8Kiti
— (((Diego Moldes))) (@DiegoMoldesGonz) October 8, 2018
Una de les característiques de la població índia n’és la joventut: la mitjana d’edat se situa al voltant dels 28 anys. Una xifra molt allunyada de països envellits com els de la Unió Europea, on la mitjana d’edat supera els 40 anys.
Entre els factors responsables de l’augment de la població hi ha l’alta taxa de natalitat de les dones joves. Un fet que respon a la falta de mètodes anticonceptius, però també a la pobresa generalitzada de la societat, que empeny les famílies a tenir més descendència per col·laborar amb l’economia domèstica.
Un sistema social injust
La població de l’Índia està organitzada per un sistema de castes. Aquests grups socials s’ordenen segons una estructura jeràrquica basada en la puresa i impuresa de les persones.
Així, cada casta té associada una professió, uns costums i, fins i tot, un territori. Les castes privilegiades tenen més drets i poden accedir a millors ocupacions que les castes més baixes, per exemple.
La Constitució índia del 1949 va establir l’abolició de la discriminació per raó de casta. Això va permetre a una part de la societat accedir a la universitat i a certs càrrecs públics.
Però així i tot, encara ara el sistema de castes està ben arrelat a la societat, sobretot a les zones rurals on la tradició té un pes molt important.
La seguretat alimentària
L’Índia és un dels principals països exportadors del món. Un dels productes que més exporta és l’arròs, un aliment bàsic per a la població local.
Tot i això, i malgrat el gran desenvolupament econòmic que s’hi ha produït els últims anys, una quarta part de la població de l’Índia continua patint fam extrema, segons dades de l’organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).
Más de 820 millones de personas no tenían alimentos suficientes en 2018. A la vez, sobrepeso y obesidad siguen aumentando en todas las regiones.
Tener acceso a alimentos suficientes y nutritivos es un derecho, no debería ser un privilegio.
👉https://t.co/JgxpkzrvxC #HambreCero pic.twitter.com/XfUzTfG0tt
— FAO en español (@FAOenEspanol) September 11, 2019
Els pitjors efectes d’aquesta inseguretat alimentària no són les morts per inanició, sinó la malnutrició i les malalties que se’n deriven, que afecten el futur de milions de persones.
Un país contaminat
La contaminació és un dels principals efectes del canvi climàtic i afecta tots els països del planeta. A l’Índia, la contaminació de l’aire i l’acumulació de residus, tant a grans ciutats com a mars i oceans, ha arribat a batre rècords els últims anys.
El nivell de contaminació de l’aire a Nova Delhi, la capital de l’Índia, és 14 vegades superior al nivell segur establert per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Es calcula que més d’un milió i mig de persones moren cada any a l’Índia a conseqüència de les malalties derivades de la contaminació de l’aire.
Nueva Delhi se asfixia en una nube tóxica, cada año en el mes de noviembre, la calidad del aire llega a niveles críticos debido al frío ☁️🙅🏾♀️😷
La ausencia de viento y las quemas de campos agrícolas aledaños aumentan la contaminación en esta ciudad de la #India 🇮🇳 pic.twitter.com/lWH0B2bv3Y
— teleSUR TV (@teleSURtv) November 7, 2018
La (des)igualtat de gènere
Més del 70% de les dones índies que viuen en zones rurals pateixen algun tipus de violència, segons la Fundació Vicente Ferrer.
Es calcula que cada set minuts es produeix algun tipus d’abús contra les dones. Les violacions, i sobretot la impunitat de què gaudeixen els agressors, fa que la igualtat de gènere sigui encara un miratge.
Aquesta discriminació de gènere es deu al caràcter patriarcal i masclista de la societat índia, que tradicionalment ha relegat les dones a una situació d’inferioritat.
Un dels exemples d’aquesta desigualtat són els matrimonis forçats i l’obligació de pagar un dot perquè la família del nuvi accepti la núvia i es faci càrrec d’ella. D’altra banda, encara que l’edat legal per casar-se se situa en els 18 anys, moltes menors són obligades a casar-se forçadament.
La fotógrafa y activista feminista Sheba Chhachhi se implicó en el movimiento anti dote en India. En esta foto está Sathyarani madre de una mujer asesinada por la familia de su marido por no poder pagar la dote. #fotografas #activistas pic.twitter.com/kmdeFXYRci
— otrasnosotras (@otrasnosotras) February 22, 2019
Un altre exemple d’aquesta discriminació està relacionat amb la menstruació. A l’Índia, la regla es considera un tema tabú: moltes dones són repudiades i aïllades quan tenen la regla, un cop al mes. A això s’hi afegeix la falta d’educació sobre higiene íntima, que té conseqüències directes sobre la salut de noies i dones.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
