La norma europea obligarà Facebook, Instagram o YouTube a censurar contingut dels seus usuaris, però no afectarà plataformes com Wikipedia
Internet ha canviat com consumim cultura o llegim les notícies. Amb un simple clic podem accedir a una gran quantitat de continguts.
Però això no vol dir que els continguts siguin gratuïts: darrere de cada cançó, pel·lícula, text o fotografia hi ha una inversió de temps, esforç i diners dels seus creadors.
La majoria de creadors espera obtenir un benefici de la seva obra i aquesta és la funció del copyright o els drets d’autor: un conjunt de normes que protegeixen la propietat intel·lectual d’una creació.
Sigui una cançó, una notícia o un quadre, tots aquests continguts són propietat del seu autor/a, que pot escollir si permet a altres persones usar-los gratuïtament o si han de compensar-lo d’alguna manera.
Els drets d’autor estan reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans. Però l’aparició d’internet i la facilitat per compartir continguts ha provocat que sigui difícil fer complir la llei de copyright i que ben sovint no es respectin els drets dels creadors.
Algunes plataformes tecnològiques i els seus usuaris guanyen diners a costa de compartir contingut amb copyright sense pagar pel seu ús: pel·lícules, cançons o videojocs que estan disponibles online i de franc.
Productores, artistes i empreses de contingut feia temps que protestaven i demanaven una llei que obligués a tothom a respectar els drets d’autor.
https://youtu.be/eJB8mjXHue0
Una reforma polèmica
El 26 de març del 2019 el Parlament Europeu va aprovar la controvertida reforma de la Llei de Copyright per lluitar contra la pirateria. Va obtenir un resultat molt ajustat: 378 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions.
L’article 13 (que en el text final va aparèixer com l’article 17) és un dels més polèmics, perquè estableix que plataformes com YouTube o Facebook han de controlar el que els usuaris hi publiquen i, si són continguts amb drets d’autor, els han d’eliminar.
Aquesta mesura va provocar les queixes d’activistes a favor de la llibertat d’expressió, a més de youtubers o streamers que fan servir contingut de tercers per als seus canals, perquè la consideraven una forma de censura.
El Parlamento europeo ni siquiera ha querido votar las enmiendas propuestas. La nueva directiva sobre copyright ha quedado aprobada con los Art 11 (ahora 15) y 13 (ahora 17).
Hoy no ha sido posible #SaveYourInternet pic.twitter.com/KUMQZjt73L— Wikimedia España (@wikimedia_es) March 26, 2019
Fins ara, els mateixos usuaris eren els responsables de comprovar que el material compartit en xarxes estigués lliure de drets. Per exemple, si una persona editava un vídeo i feia servir una cançó sense pagar pel seu ús, els autors podien denunciar-la i demanar a la plataforma que eliminés el contingut. Però ho feien quan el contingut ja era públic.
Amb la nova llei, les plataformes passen a ser les responsables. Per evitar les multes, les grans empreses hauran d’obtenir llicències o impedir la publicació de material amb copyright.
Els experts diuen que l’única forma de fer-ho és desenvolupant filtres per revisar i esborrar contingut abans de publicar-lo. Això posaria la llibertat d’expressió en risc.
Els europeus tampoc podran accedir a contingut d’altres països que incompleixin la Llei de Copyright europea, encara que estigui disponible en altres parts del món.
Censura a internet
Els activistes d’internet s’oposen a la reforma perquè consideren que la raó de ser d’internet és compartir coneixement i contingut i que la llei obre la porta a censurar-los.
Personalitats importants del món tecnològic com el creador de la World Wide Web, Tim Berners-Lee, o el fundador de Wikipedia, Jimmy Wales, s’han manifestat en contra de la nova directriu.
Como protesta a la nueva ley europea de copyright, hoy cierra Wikipedia en español: https://t.co/dVLcZyFpc0
— Natalia Zuazo (@nataliazuazo) July 4, 2018
La llei no eliminarà els mems ni els gifs perquè es consideren contingut humorístic o paròdies. Wikipedia i altres enciclopèdies virtuals tampoc es veuran afectades per la nova normativa, ja que es considera que són plataformes sense ànim de lucre.
La reforma no s’aplicarà de seguida. Els països europeus tenen un màxim de dos anys per adaptar la directiva a les seves lleis nacionals i negociar amb les plataformes i pàgines web com serà el futur de la xarxa.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
