L'Estat palestí obtindrà unes competències que no tenia fins ara, però que no s'equiparen a les que ostenten els 193 Estats membres
L’Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha sotmès a votació que Palestina sigui un estat de ple dret. La proposta ha obtingut el suport de 143 vots a favor contra 25 abstencions i 9 vots en contra. Encara que aquesta votació no converteix Palestina en Estat membre, sí que reforça els seus drets com a Estat observador.
Això vol dir que, a partir d'ara, Palestina tindrà noves competències dins de l'ONU. Podrà fer declaracions en nom d'un grup, presentar propostes, suggerir temes de les agendes que es discutiran als plens i tindrà dret de rèplica, entre altres.
Entre els països que sí que han donat suport a la proposta trobem Espanya, Bolívia, França, Sud-àfrica, Portugal i Grècia. Els nou països que han votat en contra del reconeixement de Palestina han estat Israel,Estats Units, Argentina, Txeca, Hongria, Micronèsia, Nauru, Palau i Papúa Nova Guinea.
La posició dels Estats Units no ha agafat per sorpresa. L'aliança entre Estats Units iIsrael és el resultat d'una sèrie d'interessos estratègics, de valors compartits, i d'una història de cooperació política, militar i econòmica al llarg de dècades. Ara que Israel està en guerra amb Palestina, Estats Units es posiciona a favor del govern israelià.
A l'abril, el país liderat per Joe Biden va vetar la proposta de reconeixement de Palestina com a estat en una votació del Consell de Seguretat de l'ONU. Perquè un país pugui convertir-se en membre de ple dret de Nacions Unides, la proposta s'ha d'aprovar primer al Consell de Seguretat i després a l'Assemblea General.
🔴 URGENTE. La Asamblea General adopta una resolución que otorga a #Palestina más derechos de participación en la ONU y pide al Consejo de Seguridad que reconsidere su membresía plena
— Noticias ONU (@NoticiasONU) May 10, 2024
A favor: 143
En contra: 9
Abstenciones: 25 pic.twitter.com/MUZd3iKhVb
Pertànyer a l'ONU
L’Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització internacional fundada el 1945 després de la Segona Guerra Mundial, amb l'objectiu de promoure la pau, la seguretat i la cooperació internacional.
Està formada per 193 Estats membres que treballen junts per mantenir la pau i la seguretat internacional, fomentar relacions amistoses entre les nacions, cooperar a la solució de problemes globals i promoure el respecte pels drets humans.
Per aconseguir això, l'ONU treballa a través de diverses agències especialitzades com l’OMS, UNICEF i la UNESCO. L'organització realitza operacions de manteniment de la pau, proporciona assistència humanitària, duu a terme activitats que impulsen el desenvolupament sostenible i la defensa dels drets humans…
"Mientras el Consejo de Seguridad aborda el asunto de la devastadora guerra en la Franja de Gaza, ya en su séptimo mes, analizamos el estatus actual de Palestina y lo que se necesita para convertirse en Estado miembro de la ONU". - vía @NoticiasONU https://t.co/XKcXN67oMF
— Lourdes Ballvé (@lourdes_ballve) April 22, 2024
El que vol Palestina és ser reconegut com a Estat membre i deixar de ser simple observador de l'ONU. Actualment, només hi ha dos Estats observadors a les Nacions Unides: Palestina i el Vaticà.
L’Estat membre és aquell que ha estat admès formalment a l'ONU i que participa plenament a les seves activitats. Per la seva banda, un Estat observador és aquell que té permís per participar a les activitats, però amb limitacions en els seus drets. Per exemple, no tenen dret a vot ni a presentar la seva candidatura als òrgans de les Nacions Units.
Hoy es el Día de Solidaridad con el Pueblo Palestino, una jornada para concienciar sobre la situación en #Palestina 🇵🇸 y el conflicto con #Israel 🇮🇱. ¿Por qué la comunidad internacional no reacciona frente a la #ocupación de los territorios palestinos?https://t.co/Hq3dlM7tGx
— Junior Report (@JuniorReport_) November 29, 2022
La guerra continua
Mentre els països de l'ONU debaten sobre l'estat de Palestina com a membre de l'organització, la guerra a Gaza continua. Des del passat 7 d'octubre, quan va començar el conflicte palestí-israelià, el número de morts ha pujat a 35.000 mentre que els ferits superen els 78.700.
La situació humanitària segueix sent molt delicada. A principis de 2024, l'ONU va estimar que la meitat de la població de la Franja corria el risc de morir de gana. La situació no ha fet més que empitjorar les últimes setmanes. Els bombardejos no cessen i milers de ciutadans de Gaza han estat obligats a desallotjar casa seva.
Casi 360.000 personas han huido de #Rafah desde la primera orden de desalojo hace una semana. Mientras tanto, en el norte #Gaza los bombardeos y otras órdenes de evacuación han creado más desplazamientos y miedo para miles de familias. No hay ningún lugar adonde ir. pic.twitter.com/9jRUqq2kZg
— UNRWA.es (@UNRWAes) May 13, 2024
Fa uns dies, Israel va ordenar l’evacuació de més zones de l'est de Ràfah, el pas fronterer que separa la Franja de Gaza d’Egipte. Allí, l’exèrcit israelià continua les seves operacions, malgrat les protestes dels joves universitaris arreu del món que demanen un alto el foc.
Las protestas en universidades de #EstadosUnidos 🇺🇸 contra la guerra en #Gaza 🇵🇸 han aumentado 🪧✊. ¿Por qué se manifiestan los jóvenes? ¿Qué consecuencias están teniendo las protestas? Te lo contamos 👇https://t.co/OzS2MtkLB4
— Junior Report (@JuniorReport_) May 8, 2024
