Milers de persones han sortit al carrer a ciutats com Palma de Mallorca, Barcelona o Màlaga per protestar contra el turisme massiu
En les darreres setmanes, milers de persones de diferents ciutats espanyoles s’han manifestat contra la massificació turística. A Palma (Mallorca), van ser més de 20.000 les que van sortir al carrer el 21 de juliol passat per protestar contra l’impacte del turisme massiu a l’illa.
Els ciutadans alçaren la veu contra la pèrdua de qualitat de vida, la congestió de platges i carreteres, el soroll i l’augment del preu de l’habitatge; tots els problemes agreujats per la quantitat de turistes que les Illes Balears reben cada any, especialment els mesos d’estiu. Només el 2023, 17,8 milions de turistes van visitar alguna d’aquestes illes.
La manifestació a la capital mallorquina no ha estat l’única. A Barcelona també s’han manifestat. Les associacions convocants van exigir al govern reduir l’oferta d’allotjament turístic i el nombre de creuers, així com millorar les condicions laborals del sector turístic i limitar les terrasses dels bars i els restaurants.
A Màlaga, on també han sortit al carrer, van centrar les protestes en el problema de l’habitatge. L’augment dels pisos turístics a la ciutat andalusa genera moltes dificultats perquè els residents puguin accedir a un habitatge. Segons els manifestants, s’està “expulsant” els veïns dels barris per acollir més turistes.
L’impacte del turisme
El turisme té un impacte multifacètic a les ciutats. Això vol dir que ofereix tant un impacte positiu com negatiu als llocs on es desenvolupa aquesta activitat.
No podem oblidar que el turisme és una activitat econòmica. Com altres activitats, el turisme genera ingressos significatius per a les ciutats a través de la despesa en hotels, restaurants, atraccions turístiques i botigues. Alhora, crea nombrosos llocs de treball en sectors com l’hostaleria o el transport, entre d’altres.
No obstant això, el turisme també té efectes negatius tant a les comunitats locals com al medi ambient. L’activitat turística pot comportar la gentrificació, incrementant els preus dels béns i serveis i desplaçant els residents locals a zones més allunyades.
La congestió i les aglomeracions de turistes també afecta l’entorn ambiental. El turisme excessiu pot fer malbé ecosistemes i àrees naturals protegides, degradant l’hàbitat d’espècies animals i vegetals; alhora que pot augmentar la contaminació que pateixen tant les persones com el medi ambient.
El poder de les xarxes socials
En els darrers anys, les xarxes socials han jugat un paper clau en la manera com fem turisme. Les fotografies d’Instagram i els vídeos publicats a TikTok sobre destinacions turístiques espectaculars es viralitzen cada cop amb més rapidesa. El problema és que molts usuaris organitzen les vacances influenciats per aquestes publicacions.
Els turistes volen replicar aquestes fotografies i vídeos, o veure amb els seus propis ulls el que fins ara només podien veure a través dels telèfons. I llavors es crea un efecte dòmino: cada vegada es publica més contingut sobre aquestes destinacions turístiques, cosa que alhora anima més turistes a visitar aquests llocs.
Això té una conseqüència directa a les ciutats: la seva saturació. Les infraestructures locals, moltes vegades dissenyades per suportar un nombre limitat de visitants, es veuen desbordades, generant problemes com a congestió de trànsit, llargues cues en atraccions turístiques, i una major pressió sobre els serveis públics i sanitaris.
Com se soluciona aquesta problemàtica? La resposta no és senzilla. Cal trobar un equilibri que permeti als turistes gaudir d’aquests llocs sense comprometre’n la sostenibilitat i el benestar. Cal promoure una altra manera de fer turisme, més sostenible i respectuosa.
