14 juliol 2024
spot_img
14 juliol 2024

Més dones a la ciència

El Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència busca combatre els estereotips i promoure la igualtat de gènere en l'àmbit científic

Cada cop més noies s'interessen per l'àmbit científic i estudien carreres STEM (l'acrònim en anglès de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). No obstant això, encara hi ha una gran bretxa entre les dones i els homes a la ciència. Només el 33,3% de persones que es dediquen a la investigació són dones, segons dades de la UNESCO.

Aquesta baixa representació femenina xoca amb una altra realitat: les noies estudiants obtenen millors resultats en proves estandarditzades de ciències i matemàtiques, com per exemple a l'informe PISA. Aleshores, què és el que dissuadeix les dones d'estudiar carreres científiques i tecnològiques?

Un dels factors clau són els estereotips de gènere. Sovint, des d'una edat primerenca, se'ls ensenya a les nenes que certs camps, com ara la ciència i la tecnologia, són més adequats per als homes. Això els pot fer dubtar de la pròpia capacitat en aquestes àrees.

La manca de representació de dones en rols científics també pot afectar. L'absència de models a seguir femenins a la ciència pot fer que les nenes tinguin dificultats per visualitzar-se a sí mateixes en aquestes carreres i se sentin desanimades.

Les dades de l’ONU també destaquen que les dones tenen menys possibilitats que els articles científics apareguin en revistes de prestigi. Tot i que representen el 33% del total d'investigadors, només ocupen una mitjana del 12% dels llocs a les acadèmies científiques nacionals de tot el món.

Per visibilitzar aquesta desigualtat, el 2015 l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va declarar l'11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. L'objectiu d'aquest dia és aconseguir més participació i inclusió de les dones i les nenes en aquestes professions científiques i trencar amb la desigualtat de gènere.

Nobel amb nom de científiques

Cada cop més dones són reconegudes als premis Nobel, considerats els més prestigiosos del món en el món de la ciència (física, química i medicina), la literatura i les iniciatives de pau.

El 2023, Anne L'Huillier va guanyar el Nobel de Física per crear noves eines per explorar els electrons dins dels àtoms i les molècules. En els seus més de 120 anys d'història, només quatre dones havien estat guardonades amb aquest premi: Marie Curie (1903), Maria Goeppert-Mayer (1963), Donna Strickland (2018) i Andrea Ghez (2020).

El 2023, Katalin Karikó va rebre el Nobel de Medicina pel desenvolupament de les vacunes d'ARN missatger (ARNm). Aquestes van ser claus per mitigar l'impacte de la pandèmia del coronavirus, però també serviran per a altres malalties que amenacin la salut humana en el futur.

El 2022, va ser el torn de Carolyn Bertozzi, que va guanyar el Nobel de Química per haver desenvolupat nous mètodes per explorar cèl·lules, rastrejar processos biològics i millorar la selecció de fàrmacs contra el càncer.

Tot i els avenços, en aquests premis continua havent-hi una gran desigualtat entre homes i dones. Dels 905 homes que han rebut un Nobel entre el 1901 i el 2023, només 65 dones van ser premiades. Les diferències també són a les categories: elles solen estar més premiades en literatura i pau, mentre que ells destaquen en el treball científic com la física o la química.

Dones que van canviar el món

Al llarg de la història, les contribucions de les dones a la ciència han estat subestimades o passades per alt. Tot i això, hi ha multitud de científiques que han canviat el món amb les seves investigacions.

Marie Curie va ser una física i química pionera a l'estudi de la radioactivitat. Va ser la primera dona a guanyar un Nobel i l'única a rebre aquest premi en dos camps científics diferents: Física (1903) i Química (1911). Les seves investigacions sobre la radioactivitat van portar al desenvolupament de la radioteràpia, utilitzada en tractaments contra el càncer.

Rosalind Franklin va ser una biòloga que va passar a la història per produir amb raigs X una sèrie d'imatges d'alta qualitat de les fibres d'ADN. Tot i que no va ser reconeguda al seu moment, el seu treball va tenir un paper crucial en el descobriment de l'estructura de l'ADN.

Ada Lovelace va ser la primera programadora informàtica de la història. Lovelace va estudiar la capacitat dels ordinadors per anar més enllà dels càlculs matemàtics i va descriure el primer llenguatge de programació.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -