23 febrer 2024
spot_img
23 febrer 2024

Mètodes anticonceptius

Els anticonceptius permeten evitar embarassos no desitjats i, en alguns casos, també protegeixen de les infeccions de transmissió sexual

L’anticoncepció fa referència a qualsevol tècnica o dispositiu que té com a objectiu evitar un embaràs. Si bé que els preservatius i les píndoles són invents moderns, els mètodes anticonceptius tenen milers d’anys d’història.

Un dels primers documents que recull una recepta anticonceptiva és el Papir de Petri, un text mèdic escrit a l’antic Egipte, cap al 1850 a.C. Malgrat això, l’ús d’anticonceptius no es va popularitzar fins al segle XX, coincidint amb l’aparició dels moviments feministes i d’emancipació de la dona.

L’ús d’anticonceptius és especialment important en l’adolescència, un període de creixement i desenvolupament fonamental en la vida de qualsevol persona. Un embaràs no desitjat en aquesta etapa és un problema que afecta principalment les joves embarassades, que perden l’oportunitat de continuar formant-se.

Quedar-se embarassada tan jove augmenta la probabilitat d’abandonar els estudis, fet que té conseqüències a nivell professional i econòmic, però també en l’entorn social. A més, les adolescents menors de 15 anys són les que tenen un risc més alt de mortalitat materna, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut.

En aquest sentit, tenir accés a anticonceptius és una manera d’empoderar les dones, que podran continuar formant-se i desenvolupar una carrera professional per ser autònomes i independents. A més, l’ús d’anticonceptius permet impulsar la salut pública i el desenvolupament dels diferents països del món.

Tipus d’anticonceptius

Quan parlem d’anticonceptius ens referim a qualsevol mètode que es fa servir per prevenir un embaràs durant les relacions sexuals. Es divideixen en tres tipus: els anticonceptius de barrera, els mètodes hormonals i els procediments quirúrgics.

Els anticonceptius de barrera són els més coneguts, com els preservatius que impedeixen l’arribada dels espermatozous a l’òvul. Aquests anticonceptius són els únics que compleixen una doble funció: eviten embarassos no desitjats i prevenen el contagi d’infeccions de transmissió sexual.

El preservatiu masculí és una funda de làtex que es col·loca al voltant del penis. També existeix el preservatiu femení, una funda que es col·loca dins de la vagina. Tots dos mètodes tenen el mateix objectiu: fer que l’esperma quedi atrapat després de l’ejaculació.

Els anticonceptius hormonals són medicaments que alliberen hormones al cos: l’estrogen i la progesterona. Aquestes hormones eviten l’ovulació, és a dir, l’alliberament d’òvuls per part dels ovaris, fet que impedeix que hi pugui haver una fecundació. Els mètodes hormonals més coneguts són les pastilles anticonceptives, l’anell vaginal i el pegat.

Els anticonceptius quirúrgics són mètodes permanents que requereixen una intervenció mèdica. Els més populars són la lligadura de trompes, que consisteix a lligar les trompes de Fal·lopi per impedir el pas dels òvuls des dels ovaris fins a l’úter, i la vasectomia, que consisteix a tallar els conductes que transporten els espermatozous fora dels testicles.

Accés desigual als anticonceptius

L’ús d’anticonceptius permet a les persones exercir els seus drets sexuals i reproductius, però no tothom té les mateixes possibilitats a l’hora d’accedir a aquests mètodes.

L’any 2019, més de 160 milions de dones i adolescents amb necessitat de prevenir un embaràs no van tenir accés a mètodes anticonceptius. Són dades publicades per la revista mèdica The Lancet, que va revelar que més de la meitat d’aquestes dones (60%) vivien a l’Àfrica subsahariana i el sud d’Àsia. La impossibilitat d’aconseguir anticonceptius va ser més alta a Sudan del Sud (35%), República Centreafricana (29%) i Vanuatu (28%).

L’accés a anticonceptius també pot quedar afectat per les crisis econòmiques o socials, com va passar durant la pandèmia del coronavirus. Segons un estudi del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), la falta d’accés a serveis de planificació familiar durant la pandèmia va provocar 1,4 milions d’embarassos no planificats.

La planificació familiar és el conjunt de pràctiques que es duen a terme per controlar la reproducció durant les relacions sexuals: informació sobre anticonceptius, assessorament mèdic, prevenció d’infeccions de transmissió sexual… En aquest sentit, garantir l’accés a mètodes anticonceptius és una de les mesures més importants per evitar embarassos no desitjats.

Reduir el nombre d’embarassos no desitjats també contribueix a limitar els avortaments no segurs, que es duen a terme sense unes mínimes condicions higièniques i sanitàries i posen en perill la vida de les dones. Per aquest motiu, l’educació sexual, la informació de qualitat i l’accés a mètodes anticonceptius són fonamentals per a la salut i els drets humans de les persones.

Treballa aquest tema A FONS a l’aula

Aquest article forma part d’una seqüència didàctica amb activitats i tutorització periodística.

Educació Sexual A Fons

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -