18 abril 2024
spot_img
18 abril 2024

Mèxic despenalitza l’avortament a nivell federal

El sistema jurídic del país sosté que els articles del Codi Penal que penalitzen l'avortament són “inconstitucionals” per violar els drets humans

La Suprema Corte de Justicia de la Nación (SCJN), òrgan més important del Poder Judicial de Mèxic, ha despenalitzat l'avortament a nivell federal a tot el país. La decisió, que el tribunal ha pres de manera unànime, és una mesura històrica per al país llatinoamericà.

A la sentència emesa, la Suprema Cort conclou que és “inconstitucional” que el sistema jurídic actual castigui l'avortament a través del Codi Penal en violar els drets humans. A partir d'ara, cap persona amb capacitat de gestar no podrà ser jutjada ni condemnada per interrompre el seu embaràs a Mèxic.

Fins ara, 10 dels 32 estats del país permetien a les dones l’avortament voluntari durant les 12 setmanes de gestació. Tot i això, a la resta de territoris les dones no podien accedir a la interrupció amb les mateixes llibertats per la prevalença d'unes lleis més restrictives.

Un dels obstacles que solien trobar les que volien avortar era que el personal mèdic es negués a fer aquesta pràctica, argumentant que el Codi Penal del país el contemplava com un delicte. Però això canviarà a partir d'ara, ja que la nova sentència de la Cort Suprema obliga el Congrés federal a modificar el Codi Penal.

D'aquesta manera, les institucions de salut pública mexicanes estaran obligades a oferir aquest servei de manera gratuïta i en cap cas el personal mèdic encarregat no podrà ser criminalitzat per fer un avortament.

Des de fa anys, nombroses associacions feministes i de drets humans reclamaven posar fi a la criminalització de l’avortament a Mèxic. Aquestes entitats tenen un gran suport social, però també l'oposició d'organitzacions antiavortistes i polítics conservadors que són contraris a l'avortament lliure.

L'avortament a Amèrica Llatina

El moviment pel dret a l'avortament ha guanyat força a tot el món en els darrers anys. A Amèrica Llatina, milers de dones també s'han mobilitzat a través del que es coneix com a “marea verda”. Aquest moviment feminista ha aconseguit canviar la legislació a diversos països.

Argentina va ser un dels primers països que va començar la lluita activa per la despenalització i legalització de l'avortament. El 2021, el país va aprovar la seva llei per despenalitzar l'avortament i ara permet la interrupció voluntària de l'embaràs fins a les 14 setmanes de gestació per a les persones més grans de 16 anys.

Colòmbia es va sumar a aquesta despenalització el 2022 després que la Cort Constitucional emetés una sentència en què especifica que l'avortament està permès fins a les 24 setmanes de gestació. Altres territoris que permeten la interrupció fins a la setmana 12 de gestació són Cuba i Uruguai.

Tot i això, hi ha altres països de la regió que segueixen limitant l'avortament lliure. Per exemple, a Xile l'avortament legal només és possible en tres supòsits: que hi hagi perill per a la vida de la persona gestant, que hi hagi perill per a la vida del fetus, i que l'embaràs hagi estat conseqüència d'una violació.

En altres llocs d'Amèrica Llatina, les limitacions són encara més grans. A El Salvador, Haití, Honduras, Nicaragua i la República Dominicana l'avortament està prohibit sota qualsevol circumstància.

Provida vs. drets de la dona

La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) és un procediment mèdic que es fa per aturar l'embaràs. Es fa quan la dona decideix que no vol o no està preparada per tenir un fill, o bé si l'equip mèdic considera que és necessari per protegir la salut.

Aquesta interrupció, que se sol conèixer com a avortament, pot passar de diferents maneres i en diferents moments de l'embaràs, i la seva acceptació i regulació varien segons el país i la regió. De manera generalitzada, hi ha dues postures enfrontades quan parlem d'avortament voluntari.

D'una banda, trobem el moviment provida, que defensa que la vida de les persones comença a la concepció i, per tant, considera que el fetus drets intrínsecs i un dret absolut a viure. Aquests defensors solen basar els seus arguments en creences religioses i prioritzen el dret a néixer abans que la voluntat de la dona.

D'altra banda, trobem els partidaris de l'avortament lliure. Aquest enfocament defensa el dret de les dones a prendre decisions autònomes sobre els seus cossos i la seva salut reproductiva. Per això, argumenten que les dones han de tenir accés segur i legal a l'avortament, i que les restriccions a aquesta pràctica poden posar en perill la salut.

L'avortament lliure és una de les reivindicacions principals del moviment feminista. Aquest defensa que, durant les primeres setmanes de l'embaràs, l'embrió o el fetus no està prou desenvolupat per considerar-lo una persona.

Tots dos moviments també mencionen qüestions de salut i seguretat. El moviment provida planteja que, per prevenir l'avortament, el millor és prohibir-lo. Per part seva, les associacions avortistes fa anys que denuncien que no tenir accés a un avortament legal i segur no frenarà la intenció de les dones. Aquestes sempre podran recórrer als avortaments clandestins, que es fan sense garanties i poden posar en perill la seva salut.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -