16 novembre 2024
spot_img
16 novembre 2024

Milers de narcotraficants a les presons del Salvador

El govern salvadorenc ha posat en marxa una macropresó per combatre el crim organitzat, malgrat les crítiques de les organitzacions humanitàries

El govern del Salvador ha publicat les primeres imatges del Centre de Confinament del Terrorisme (CECOT), una macropresó on està previst confinar milers de narcotraficants. Les instal·lacions formen part d’una estratègia per combatre el crim organitzat al país.

Aquest cap de setmana s'hi han traslladat els primers 2.000 presos i el mateix president del Salvador, Nayib Bukele, ha publicat un vídeo de l'operació a les xarxes socials. Les imatges han cridat l'atenció perquè els presos surten descalços, seminús (només porten uns pantalons curts blancs) i van amb el cap rapat.

També es veuen els reclusos corrent amb les mans emmanillades a l'esquena i el cap mig amagat, seguint les indicacions dels guàrdies. Abans de ser traslladats a les cel·les, els van obligar a seure al terra de la presó i formar files de centenars de presos ajupits els uns contra els altres.

El CECOT tindrà capacitat per allotjar-hi fins a 40.000 reclusos, condemnats per delictes de narcotràfic o pertinença a bandes criminals, conegudes com maras. El centre compta actualment amb 600 agents militars i 250 policies per controlar els presoners. Serà el centre penitenciari més gran de tota Amèrica Llatina.

Bukele ha presumit de l'operació policial davant dels mitjans i ha assegurat que aquests criminals ja no podran tornar a delinquir ni “fer mal a la població”. Des que va guanyar les eleccions al 2019, el president salvadorenc ha impulsat una guerra contra les bandes amb mètodes violents i molt agressius que han acabat amb la detenció de milers de persones.

No obstant això, l'oposició política i diverses associacions humanitàries consideren que aquests mètodes violen els drets dels acusats, com la presumpció d'innocència o el dret a tenir una defensa. D'altra banda, els reclusos del CECOT estaran obligats a treballar a les fàbriques de la presó, fet que suposa un cas de treballs forçats (una forma d'esclavitud moderna segons l'Organització Internacional del Treball).

La polèmica #GuerraContraPandillas

Al març del 2022, el president Bukele va anunciar l'inici de la “guerra contra les bandes criminales”, una operació d'Estat per acabar amb el crim organitzat al Salvador. En un any s'han detingut i empresonat 60.000 persones que, presumptament, pertanyen a una banda criminal.

Per actuar contra els delinqüents, el govern salvadorenc va declarar l’“estat d'excepció”: una mesura legal que dona al govern poders extraordinaris i permet limitar els drets constitucionals. A la pràctica, això vol dir que les autoritats poden violar els drets de la ciutadania: per exemple, la policia pot arrestar un sospitós sense haver de presentar proves o tenir una ordre judicial, i dur-lo directament a presó.

L'estat d'excepció se suposa que és una mesura temporal, però el govern de Bukele ja l'ha prorrogat set vegades amb l'argument de garantir la seguretat de la població. Abans de posar en marxa la guerra contra les maras, hi havia uns 16.000 pandilleros empresonats; ara la xifra s'ha multiplicat gairebé per quatre.

Nombroses organitzacions de drets humans, com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, han denunciat els mètodes de Bukele i l'abús de poder per part de les autoritats. La policia i l'exèrcit actuen amb impunitat sobretot als barris i municipis més pobres, que és on s'instal·len les maras.

Bukele es defensa dient que la taxa d'homicidis s'ha reduït més de la meitat i que El Salvador, que fins ara era un dels països més perillosos del món, ara és un dels més segurs. No obstant això, les ONG han registrat milers de denúncies per detencions arbitràries, casos de tortura o desplaçament forçat.

Violència armada a Centreamèrica

Les maras s'associen a diferents activitats criminals: venda de productes al mercat negre, mercaderies robades, blanqueig de diners, segrest… però sobretot al tràfic de drogues.

Aquestes bandes són molt perilloses a Centreamèrica, a països com Hondures o El Salvador, precisament perquè es troben a mig camí del corredor de les drogues: estan entre els principals productors de drogues a Amèrica del Sud (Colòmbia, Bolívia i el Perú) i el principal consumidor del continent (Estats Units).

Les maras s'enfronten entre elles per controlar el mercat de les drogues, que mou milers de milions de dòlars a la regió. Actuen amb una violència extrema per eliminar la competència i sovint compten amb la complicitat d'autoritats i polítics corruptes, per això és tan difícil combatre-les.

D'altra banda, les bandes expandeixen la seva influència a les zones més empobrides, on els joves tenen menys opcions i expectatives de futur. Les ONG i associacions que intenten oferir-los una alternativa reben amenaces i sovint acaben marxant d’aquests barris, fet que deixa els joves sense alternatives.

Les mesures populistes de Bukele han rebut el suport d'una part de la població salvadorenca i d'altres governs de la zona, que veuen amb bons ulls el fet d'utilitzar mètodes radicals per acabar amb la violència. Ara bé, aquests mètodes van en contra dels drets i llibertats de la població (sobretot de la població més pobra, que no té recursos per defensar-se davant de la policia o els tribunals) i poden convertir-se en un precedent molt perillós de govern autoritari.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:

Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -