La resposta col·lectiva davant la tragèdia ha estat exemplar, amb milers de voluntaris i donants compromesos amb la causa
Els estralls que la DANA ha provocat al País Valencià han demostrat, una vegada més, que davant situacions adverses les persones s’uneixen en favor de qui més ho necessita. És la versió més esperançadora d’una catàstrofe que ha fet estralls, i que, a més de devastar poblacions, paisatges, domicilis particulars i infraestructures, també ha deixat al seu pas centenars de morts i persones desaparegudes.
La solidaritat que moltes persones han expressat i demostrat amb les víctimes de la DANA ha sobrepassat totes les previsions possibles. Poques hores després que el temporal deixés un paisatge desolador amb municipis incomunicats, carrers, cases i pàrquings inundats i innombrables destrosses materials, milers de veïns, especialment de la ciutat de València, es van desplaçar a peu per ajudar en les primeres tasques de neteja i desbrossament.
#EFEfotos | Miles de personas se presentan como voluntarios para ayudar a los damnificados por la dana.https://t.co/T6I7P6h5vv pic.twitter.com/QRP2FmfBJj
— EFE Noticias (@EFEnoticias) November 2, 2024
El suport incansable dels voluntaris ha estat fonamental per als veïns de municipis com Picanya o Paiporta, entre els més afectats, els quals han destacat les mostres de solidaritat de moltes persones arribades d’arreu de l’estat espanyol. A més de tasques de neteja, els voluntaris han estat imprescindibles per fer arribar als damnificats aigua, menjar, productes d’higiene o bolquers i llet per als nadons.
Donatius coordinats a través de les xarxes socials
Al costat de les persones que s’han desplaçat a la zona a títol individual, entitats, associacions i ONG han iniciat campanyes de recollida de productes de primera necessitat. Escoles, instituts o ajuntaments s’han convertit en punts de recollida de material que s’ha anat enviant als municipis més afectats. Les xarxes socials han estat una de les principals vies de sol·licitud i de coordinació dels donatius.
Xarxes com Instagram o X també han servit a les poblacions damnificades per a comunicar les necessitats en temps real. De la roba, els aliments i l’aigua dels primers dies, s’ha passat al reclam de material de desinfecció o de botes d’aigua.
A tota aquesta mobilització també s’hi han sumat entitats com Càritas, Intermón Oxfam o la Creu Roja que han coordinat l’ajuda econòmica que es destinarà per ajudar les víctimes més vulnerables del temporal.
En aquest sentit entitats com Creu Roja fan èmfasi que en emergències com la Dana l’aportació econòmica és més eficient que l’ajuda en espècie ja que els diners es destinen a la compra de productes km 0, impulsant el comerç local i la recuperació econòmica de la zona. A més, s’utilitzen segons les necessitats reals de la població.
El record del Prestige
La resposta col·lectiva davant la pitjor gota freda del segle recorda les mobilitzacions d’anteriors desastres ecològics o ambientals. L’any 2002 el petrolier Prestige es va enfonsar davant les costes de Galícia i Portugal alliberant el petroli que transportava i provocant una de les catàstrofes mediambientals més grans de la història de la navegació.
L’anomenada marea negra que va inundar la costa va ser ràpidament contrarrestada per una marea de voluntaris d’arreu del món vestits de blanc que miraven de treure el fuel del litoral afectat. Segons l’entitat Greenpeace durant nou mesos es van portar a terme més de 327.000 accions voluntàries, aconseguint una de les mobilitzacions cíviques més importants i impactants que es recorden.
La mobilització va donar pas a la indignació dels voluntaris i víctimes del Prestige que es van organitzar creant una plataforma cívica transversal sota un crit unànime que ja ha passat a la història: Nunca Máis.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!
