Milers de persones tracten de fugir de Gaza

Les organitzacions de drets humans demanen que s'obrin corredors humanitaris per a evacuar amb seguretat a la població de la Franja

Continua el conflicte palestí-israelià després que el passat 7 d'octubre l'Exèrcit d'Israel anunciés l' “estat de guerra” contra Hamàs, el grup militant islamista que controla la Franja de Gaza (territori que pertany a Palestina). En els últims dies, els atacs no han cessat, provocant milers de víctimes civils.

En un comunicat recent, el govern d'Israel va donar un termini de diversos dies a la població de Gaza per a abandonar la zona nord de la Franja. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha confirmat que almenys 600.000 persones van aconseguir desplaçar-se al centre i sud de la regió, però denúncia que les evacuacions estan sent molt complexes.

A Gaza la població s'enfronta a unes dures condicions: hi ha un alt volum de ferits i el bloqueig israelià els ha deixat sense subministraments. Des de fa dies no tenen electricitat, gas, ni aigua potable, i cada vegada és més complicat obtenir aliments i medicines. En aquest escenari, traslladar a la població de l'una a l'altra part del territori és difícil.

Mentrestant, milers de persones tracten de fugir de la Franja per a escapar de la guerra, encara que sortir és gairebé impossible. Tots els passos fronterers amb Israel estan tancats i l'únic punt d'accés és l'encreuament de Rafah (al sud de la Franja). Aquesta petita infraestructura que connecta amb Egipte no té capacitat per a suportar una evacuació ràpida i àgil dels civils i, a més, ha estat bombardejada per Israel en els últims dies.

Organitzacions de drets humans com l'Agència de l'ONU per a refugiats palestins (UNRWA) demanen que s'obrin corredors humanitaris. Un corredor humanitari és una zona desmilitaritzada temporal que s'estableix en una regió afectada per un conflicte amb la finalitat de permetre l'accés segur d'ajuda humanitària (medicines, aliments, aigua…) i l'evacuació de persones.

Atacs a hospitals i civils

En la nit del dimarts 17 d'octubre es va produir una forta explosió a l'hospital Al-Ahli Arab, situat a la ciutat de Gaza. Ha estat un dels incidents més comentats del conflicte, perquè els principals afectats han estat civils: metges i malalts que residien en el centre sanitari.

El ministeri de Sanitat de Gaza (controlat per Hamàs) va dir que el bombardeig va provocar prop de 500 víctimes mortals, encara que fins ara cap organisme independent ha pogut confirmar aquesta xifra. Mentre Gaza acusa a Israel d'haver atacat l'hospital, l'Exèrcit israelià assegura que va ser un coet fallit de les milícies de Hamàs.

Segons l'ONU, l'hospital afectat estava localitzat en el nord de Gaza, on el govern d'Israel va demanar l'evacuació de la població. No obstant això, l'organisme ha explicat que va ser impossible el trasllat  a causa de la inseguretat actual dels carrers, l'estat crític d'alguns pacients i la falta de subministraments (ambulàncies, personal mèdic, lliteres…).

La comunitat internacional ha condemnat l'atac i demana que es respecti el Dret Internacional Humanitari (DIH). Aquest conjunt de normes estableix que en els conflictes armats com aquest hi ha sectors de la població que compten amb una protecció especial. És el cas del personal sanitari i els periodistes, per exemple.

Dificultat per a informar i informar-se

Informar sobre conflictes bèl·lics és una tasca desafiadora, principalment perquè aquests ocorren normalment en àrees perilloses i de difícil accés. Els periodistes que intenten informar des d'aquestes zones han de trobar fonts fiables per a obtenir informació, que no sempre és una tasca senzilla. A més, poden arribar a posar en perill la seva vida.

En els conflictes, les parts involucrades sovint intenten controlar la narrativa i presentar informació de manera esbiaixada. Això vol dir presentar els fets de manera parcial amb el propòsit d'afavorir una perspectiva o punt de vista particular. En algunes ocasions, això pot incloure la difusió de notícies falses.

A més, en l'era de la comunicació digital, la velocitat a la qual la informació es propaga és molt ràpida. Els mitjans de comunicació sovint volen ser els primers a informar sobre els esdeveniments, la qual cosa a vegades resulta en la propagació de notícies que no estan verificades del tot.

En aquest escenari, el paper dels periodistes és tractar de discernir entre la informació veraç i les fonts fiables, i la desinformació i les notícies esbiaixades i/o manipulades.

Tot això també influeix en les persones que es volen informar. Des que el conflicte palestí-israelià va tornar a ocupar els titulars dels mitjans, hi ha una sobrecàrrega d'informació. Els diaris, les ràdios i els canals de televisió estan parlant contínuament del conflicte i això pot fer que l'audiència se saturi i no sigui capaç d'entendre exactament què està passant.

Treballa l’actualitat a l’aula  

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!