La primera edició d’Eurovisió es va celebrar al 1956 i des de llavors el certamen no ha deixat de créixer
L’arribada del mes de maig és un dels moments més esperats pels fans d’Eurovisió, el festival de música europeu per excel·lència.
L’espectacularitat de les actuacions i el frikisme d’alguns intèrprets li ha valgut una fama mundial a aquest concurs musical, que compta amb milions de fans a tot el planeta.
Eurovisió també és el programa de televisió més antic que es retransmet a tot el món, quelcom que li ha fet guanyar el Record Guiness. I, per si no fos poc, també és el festival de la cançó més gran pel que respecta a l’audiència.
Els seus orígens es remunten als anys 50, quan Europa intentava superar els efectes devastadors de la Segona Guerra Mundial. La idea era crear un festival de la cançó internacional per ser retransmès simultàniament per diversos països europeus, tot un repte tecnològic en aquella època.
El 24 de maig de 1956 se celebrava la primera edició de la història d’Eurovisió a Lugano (Suïssa). Només van participar-hi 7 països que van presentar dues cançons cadascun. La primera guanyadora de la història d’Eurovisió va ser Lyss Asia, representant de Suïssa, amb el tema Refrain.
Un certamen europeu… amb països de fora d’Europa
Actualment poden participar al festival tots els països que formen part de l’àrea de radiodifusió europea, així com els països àrabs que donen al mar Mediterrani i els que formen part del Consell Europeu.
A més, Austràlia forma part del certamen des de 2015: va ser convidadada com a reconeixement per la seva llarga trajectòria retransmetent l’esdeveniment. Finalment, es va decidir per unanimitat admetre’l com a país participant a futures edicions.
Australia me encanta 😍 #Eurovision #Eurovision2018 #ESC18 #australia #wegotlove pic.twitter.com/5sIibJNkBl
— Silent Mari (@iAngie_yo) May 11, 2018
El concurs compta amb dues semifinals en les quals els països han de competir per fer-se un lloc a la final.
No obstant això, els Big Five entren directament a la final perquè són els països que més aporten econòmicament al festival: Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i Espanya. A més, el país amfitrió també es classifica directament.
A la gala final podrem veure les actuacions de 27 països que, després, rebran les puntuacions de tots els països que han participat al certamen des del principi.
Els concursants han de seguir unes normes: no poden tocar instruments en directe però totes les veus i cors han de ser en viu (sense playback), les cançons poden durar un màxim de 3 minuts i no es poden utilitzar temes de violència, política i religió…
Abans s’havia de cantar en la llengua del país d’origen, però des de 1999 els artistes poden escollir l’idioma que vulguin i la gran majoria decideixen cantar en anglès.
Espanya a Eurovisió
Espanya ha guanyat dues vegades el festival. La primera vegada va ser al 1968, amb el mític La, la, la de Massiel.
Curiosament la segona vegada va ser a l’any següent, al 1969 a Madrid, amb Salomé interpretant Vivo cantando. L’èxit va haver de ser compartit: Espanya va empatar amb França, Holanda i Regne Unit.
El país ha aconseguit estar entre les primeres posicions diverses vegades, quedant durant quatre anys en la segona posició. Aquest any, després de diverses dècades de mala ratxa, sembla que s’ha recuperat la il·lusió amb Amaia i Alfred, la parella de triunfitos que ha enamorat amb Tu canción.
El 12 de maig se celebra la 63ª edició del festival a Lisboa, després de la victòria de l’any passat de Salvador Sobral. Queda per veure si l’Amaia i l’Alfred aconseguiran escalar posicions!
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
