Nou conflicte entre Israel i Palestina
El primer ministre israelià anucia que el país està en guerra amb Gaza després de l’atac inesperat del grup palestí Hamàs
El primer ministre israelià anucia que el país està en guerra amb Gaza després de l’atac inesperat del grup palestí Hamàs
Israel ha declarat “l’estat de guerra” després de l’atac sorpresa que va rebre el 7 d’octubre passat de Hamàs, el grup militant islamista que controla Gaza (territori que pertany a Palestina). Com a resposta, l’exèrcit israelià va llançar la seva operació Espases de Ferro, una onada d’atacs contra la franja de Gaza.
Des de fa mesos, la tensió entre Israel i Palestina ha anat augmentant, amb un creixement de la violència i un degoteig constant d’atacs. No obstant, la situació del cap de setmana passat ha provocat una de les majors escalades dels últims anys en el conflicte palestino-israelià.
Durant l’ofensiva, Hamàs va llançar uns 5.000 projectils, va enviar militars armats que van aconseguir penetrar el territori israelià i va capturar diversos ostatges a Israel. Tot i que aquest grup armat ja havia llançat atacs amb anterioritat, mai no ho havia fet de manera tan coordinada. De fet, va agafar per sorpresa els serveis d’intel·ligència israelians.
La resposta d’Israel no va trigar gaire a arribar. Tot just sis hores després de l’inici de l’atac palestí, l’Exèrcit israelià va bombardejar la franja de Gaza. El primer ministre Benjamí Netanyahu ha declarat la guerra i ha promès servir venjança contra Hamàs, per la qual cosa s’espera que la violència augmenti considerablement els propers dies.
Els atacs han deixat ja milers de ferits i centenars de morts dels dos costats, així com grans desperfectes en carrers i edificis als dos territoris. Mentrestant, la comunitat internacional demana el cessament de la violència.
L’origen del conflicte
El conflicte entre Israel i Palestina va començar a mitjans del segle XX per motius polítics i religiosos.
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la comunitat jueva va ser víctima d’un genocidi per part del règim nazi a Alemanya, que promovia l’antisemitisme (odi per la religió jueva). En aquell moment, milions de persones van emigrar cap a Palestina, territori que la religió jueva considerava una terra promesa.
Durant anys, la regió va tenir un Estat àrab (Palestina) i un Estat jueu (Israel). Tot i això, la pressió per a la creació d’un estat jueu independent va anar creixent, cosa que va portar a la Declaració d’Independència d’Israel el 1948. Aquesta decisió no va agradar als palestins, que es van negar a cedir part del seu territori.
Amb el suport d’altres països àrabs de la zona (Líban, Síria, Iraq, Egipte), Palestina va declarar la guerra al nou Estat d’Israel. La Guerra Àrab-Israeliana del 1948 va acabar amb la victòria d’Israel, que a més va aprofitar per ampliar les seves fronteres. Des de llavors, els atacs i la violència han estat constants.
Actualment, Palestina està dividida en dues: Cisjordània i la Franja de Gaza, separades per territori israelià. Cisjordània està governada per l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) i ha participat en diverses negociacions de pau amb Israel, tot i que sense èxit. Per part seva, Gaza està sota el control de Hamàs, una formació política que es nega a dialogar amb Israel i que està considerada una organització terrorista per diversos països.
Israelians i palestins es disputen el control d’aquest territori. Tot i això, la superioritat militar i econòmica d’Israel, que compta amb el suport dels Estats Units, li ha permès imposar-se contra Palestina. Això ha forçat un èxode massiu de palestins, la majoria dels quals viuen a camps de refugiats.
Crisi humanitària
Tot i que Palestina ha estat reconeguda com a Estat per la majoria de països de les Nacions Unides (ONU), manca del reconeixement formal de potències tan influents com els Estats Units o la Unió Europea. A més, la guerra i el bloqueig impulsat per Israel afecten directament el seu desenvolupament econòmic.
Israel bloqueja l‘entrada de qualsevol subministrament a Gaza, inclosa l‘aigua potable i l’electricitat. En els darrers anys, el govern israelià ha construït assentaments il·legals en zones que no li pertanyen, ha expulsat per la força milers de famílies palestines i ha demolit les seves cases. Tot amb l’objectiu d’aconseguir el control del territori palestí.
Tot aquest bloqueig ha sumit la franja en una crisi humanitària crònica: el 38% dels habitants viuen en situació de pobresa, el 54% pateixen inseguretat alimentària i més del 75% són beneficiaris d’ajuda, segons dades d’Amnistia Internacional.
Les organitzacions humanitàries denuncien que aquestes pràctiques suposen una violació dels drets humans i que l’ONU ha declarat que l’ocupació israeliana és il·legal. Experts independents de l’organisme denuncien que la situació pot ser considerada apartheid (segregació d’un grup humà per raons ètniques, culturals o socials).
En els darrers anys, els enfrontaments armats han estat molt habituals, encara que de manera molt desigual. Des del 2008 han mort més de 6.400 palestins per la violència a Palestina, davant dels 308 israelians, segons dades de les Nacions Unides.
Hi ha hagut nombrosos esforços per resoldre el conflicte, incloses iniciatives de pau internacionals, però cap no ha aconseguit una millora de la situació. L’augment d’atacs en els darrers dies encara dificulta més la possibilitat de trobar una solució pacífica i duradora.