Des de les religions paganes fins a la litúrgia cristiana, el carnaval s'ha convertit en una festa celebrada a tot el planeta
Milions de persones de tot el món acaben d’enllestir aquests dies les seves disfresses i es preparen per a carnaval, una festa que se celebra a nombrosos països i que té uns orígens que es remunten milers d'anys enrere.
La majoria d'historiadors considera que el carnaval té un origen pagà, és a dir, que està relacionat amb les primeres religions de l'antiguitat. Aquests pobles eren politeistes i creien en diverses divinitats que representaven als elements de la natura: el déu del sol, el déu de la pluja, el déu de la mort, el déu de l'agricultura…
Les religions paganes tenien festes per celebrar les dates més destacades del calendari: el Halloween d'avui dia, per exemple, es remunta a una antiga festivitat celta que marcava la fi de la temporada de collites i servia per donar gràcies als déus pels aliments recollits. D'aquesta manera, els rituals més antics han arribat fins avui i s'han convertit també en part de la nostra cultura.
Navidad, San Juan, Carnaval, Halloween... muchas de las fiestas que celebramos hoy en día existían ya hace miles de años, aunque con otro nombre y otros dioses. Descubre el origen pagano de las fiestas.
— Junior Report (@JuniorReport_) November 2, 2018
? https://t.co/qhufGSL8cS pic.twitter.com/Q0Y6g7ScBz
Els habitants de l'antiga Sumèria, una civilització que va existir fa més de 5.000 anys, celebraven un ritual a l'hivern per demanar bones collites: encenien una foguera prop dels cultius i així espantaven els mals esperits.
Aquesta tradició es va mantenir al llarg dels segles fins a arribar a altres cultures i civilitzacions, que la van adaptar al seu propi sistema de creences. Així, a l'antic Egipte se celebraven ofrenes a Apis, el déu de la fertilitat; mentre que a l'Imperi Romà es venerava Bacus, el déu de l'agricultura i els excessos.
El moment de l'any en què se celebraven aquests rituals també va anar variant, ja que els primers calendaris no es van inventar fins molt després i els pobles més antics es guiaven per esdeveniments de la natura, com els solsticis o la primera collita. No obstant això, avui dia el carnaval està fixat al calendari seguint la litúrgia de la religió cristiana.
‘Carnem levare’
Durant l'Edat mitjana, l'Església Catòlica va adoptar moltes festivitats paganes dins la seva pròpia litúrgia (el conjunt de rituals i celebracions de cada religió). L'objectiu era imposar la religió cristiana per davant de les tradicions més antigues, que pràcticament van acabar desapareixent.
Al calendari cristià, el carnaval tenia lloc abans de la Quaresma, un període d'abstinència durant el qual els creients havien de dedicar-se plenament a la seva espiritualitat. Tampoc podien menjar carn perquè es considerava un excés, d'aquí el nom: la paraula carnaval ve del llatí carnem levare, que vol dir “treure la carn”.
Per encarar aquest període de reflexió més predisposats, uns dies abans de la Quaresma tenia lloc el carnaval: una celebració on tot estava permès. Segons la tradició, per tal de mantenir l'anonimat i no ser reconeguts entre la disbauxa i la gresca, la gent es tapava la cara amb màscares i es cobria amb disfresses.
"Dijous Gras, carn fins al nas!" així donem el tret de sortida al #Carnaval, dels mots llatins carnem levare, que significa 'treure la carn', i és que durant el Carnaval t'havies d'atipar per superar el període de dejuni de la Quaresma #dijousgras #dijousllarder #carnestoltes pic.twitter.com/VT8bkCqlKh
— SGR en Estudis Medievals-Universitat de Lleida (@SGRMedieval_UdL) February 8, 2018
Les dates del carnaval varien cada any perquè s'estableixen en funció de la Setmana Santa, una de les celebracions més importants de la religió cristiana. La data de la Setmana Santa ve determinada per la lluna: la Pasqua se celebra el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Així, d'acord amb la litúrgia, Carnaval se celebra 40 dies abans del Dijous Sant.
Una celebració global
A partir del segle XV, amb el descobriment d'Amèrica, els navegants espanyols i portuguesos van introduir aquesta celebració a Amèrica Llatina. En canvi, a Amèrica del Nord hi va prevaldre la festa de Halloween, una tradició importada pels navegants anglesos que van arribar a aquesta part del continent.
En l'actualitat, el carnaval se celebra a diversos punts del planeta. Un dels més famosos és el Carnaval de Rio de Janeiro, al Brasil, que reuneix milions de brasilers i turistes als carrers aprofitant que, a l'hemisferi sud, el mes de febrer és estiu.
A més de les actuacions musicals al carrer, la desfilada d'Escoles de Samba al Sambòdrom és tot un espectacle amb carrosses gegants i milers de figurants disfressats que segueixen el ritme de la música.
A Europa, un dels festivals amb més tradició és el Carnaval de Venècia, que data del segle XII. Avui dia encara es mantenen els vestits pomposos i màscares elegants característics de l'època barroca (segles XVII i XVIII), quan el carnaval venecià es va fer famós a tota Europa.
A diferència de les desfilades de carrer al Brasil, el Carnaval de Venècia se celebra sobretot en esdeveniments i festes privades. La gent també surt a passejar amb les seves disfresses per fer-se fotos a la ciutat.
Carnaval és el dia anterior al Dimecres de Cendra, el primer dia de la Quaresma. A França, el Dimarts de Carnaval es coneix com Mardi Gras (Dimarts Llarder), perquè era l'últim dia que es podia gaudir dels plaers culinaris abans del període d'abstinència.
Els francesos van exportar aquesta celebració a les seves colònies al nord d'Amèrica. Així va ser com el Mardi Gras de Nova Orleans (Estats Units) es va convertir en una de les celebracions carnavalesques més famoses del món: hi ha desfilades amb carrosses, actuacions musicals, disfresses i els típics collarets amb grans rodons de plàstic, un homenatge a les joies reals que es lluïen al segle XIX.
