Per un món amb més dones científiques

El Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència reivindica la igualtat de gènere a les carreres científiques

Tot i que cada vegada hi ha més noies estudiants a les facultats de Farmàcia o Biologia, encara existeix una gran diferència entre les dones i els homes que es dediquen a la recerca o que estudien carreres STEM (l'acrònim en anglès de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). En l'actualitat, menys del 30% dels investigadors i científics de tot el món són dones, segons dades de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Per donar visibilitat a aquesta desigualtat, el 2015 les Nacions Unides van declarar l'11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. L'objectiu és aconseguir una participació i inclusió més gran de les dones i les nenes en aquestes professions i trencar amb la desigualtat de gènere, que afecta tant les societats en països rics com en països en desenvolupament.

De fet, la igualtat en l'àmbit laboral està encara molt lluny. Als estats amb més recursos, com els països de la Unió Europea o els Estats Units, la desigualtat de gènere es percep en la quantitat d'homes i dones amb títols STEM: el nombre de graduats sempre supera al de graduades. D'altra banda, als països pobres, les nenes i adolescents tenen menys possibilitats d'estudiar i fer una carrera.

Les dades de l'ONU també mostren que les dones científiques publiquen menys estudis, cobren menys per les seves recerques i ocupen càrrecs menys importants que els homes. També tenen menys possibilitats d'aconseguir finançament per als seus projectes o d'ocupar càrrecs tècnics directius.

La falta de referents fa que moltes nenes no es plantegin la possibilitat de dedicar-se professionalment a l'àmbit científic. Un estudi del World Economic Fòrum calcula que només el 30% de les noies estudia carreres de ciències, i el percentatge és encara més baix en el cas de les carreres relacionades amb les tecnologies de la informació (3%) o les enginyeries (8%). 

La manca de models a seguir no és perquè no hi hagi dones científiques, sinó perquè tenen molta menys representació en societat i als mitjans de comunicació. De tots els metges i especialistes que han aparegut a la televisió per parlar sobre la pandèmia de covid-19: quants eren dones?

El mateix passa amb els famosos Premis Nobel: hi ha moltes dones treballant en equips de recerca però, quan es tracta de recollir el guardó, a la foto només hi apareixen homes. Per això, el dia 11 de febrer també s'homenatja la trajectòria de totes aquelles dones que han contribuït a l'avenç de la ciència i la tecnologia i que aleshores no van ser reconegudes.

Premis Nobel: Dones per canviar el món

La web dels Premis Nobel ret homenatge a les “dones que van canviar el món”, però també deixa constància de la gran desigualtat en aquests guardons: pels 885 homes que han rebut un Nobel entre el 1901 i el 2021, només hi ha 58 dones premiades. 

No obstant això, a les últimes edicions s'ha visibilitzat cada vegada més la tasca de les dones (s'ha premiat al mateix nombre de dones els últims 20 anys que en tot el segle XX). A continuació repassem les últimes guanyadores dels Nobel de la ciència.

L'estatunidenca Andrea Ghez va guanyar el Premi Nobel de Física 2020 al costat de Roger Penrose i Reinhard Genzel pels seus descobriments sobre els forats negres. Ghez liderava un equip que va descobrir un forat negre supermassiu al centre de la Via Làctia, la nostra galàxia. La llista de dones que ha rebut aquest premi és molt curta: Marie Curie (1903), María Goeppert-Mayer (1963), Donna Strickland (2018) i la mateixa Andrea Ghez.

El Premi Nobel de Química 2020 va ser per a la francesa Emmanuelle Charpentier i l'estatunidenca Jennifer Doudna per haver desenvolupat un nou mètode d'edició genètica que permet fer canvis en l'ADN d'animals, plantes i microorganismes amb una precisió extremadament alta. Aquesta tecnologia ha tingut un impacte revolucionari en el camp de la medicina i podria servir per crear noves teràpies contra el càncer i altres malalties hereditàries.

L'últim Nobel de Medicina atorgat a una dona va ser el 2015. La científica xinesa Tu Youyou va fer servir els seus coneixements en medicina tradicional xinesa per descobrir la artemisinin, un compost químic que s'utilitza com a base en els tractaments contra la malària. Youyou va ser la primera persona de nacionalitat xinesa a rebre un Premi Nobel.

L'efecte Matilda

“Què hauria passat si Einstein hagués nascut dona? Probablement, avui no sabríem qui és Einstein”. Aquest és l'inici de la campanya #NoMoreMatildas [No Més Matildes] impulsada per l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT) per donar més visibilitat a les dones científiques.

Es coneix com a “Efecte Matilda” la discriminació que es produeix contra les dones científiques, les aportacions i descobriments de les quals solen atribuir-se als homes. Aquest fenomen rep el nom de Matilda Joslyn Gage, una activista sufragista que va lluitar pels drets de les dones i de les minories als Estats Units a finals del segle XIX.

La campanya vol recuperar dones oblidades per la història de la ciència i donar a conèixer la seva tasca i descobriments a les xarxes socials. L'objectiu final és despertar la vocació científica de totes les nenes i adolescents que avui encara pensen que la ciència és cosa d'homes.

Les dones representen més de la meitat dels estudiants del món. Deixar-les fora de les carreres STEM i de la recerca científica no només suposa una pèrdua per al seu futur sinó per a tota la societat, ja que també es perden moltes oportunitats de negoci i possibles avanços científics en àmbits com la medicina, les noves tecnologies, el desenvolupament d'energies renovables…

Les primeres Matildes

Marie Curie (1867-1935). Va ser la primera dona que va guanyar un Premi Nobel, l’any 1903, i l'única persona que ha aconseguit dos Premis Nobel en diferents disciplines: física i química. Va descobrir dos elements químics radioactius, el radi i el poloni, i va iniciar les recerques en radioactivitat, fonamentals per a l'estudi de l'estructura atòmica de la matèria.

Rosalind Franklin (1920-1958). Va tenir un paper crucial en el descobriment de l'estructura de l'ADN. Després de doctorar-se en Química i Física, es va especialitzar en cristal·lografia i va desenvolupar la tècnica i l'instrumental necessaris per fotografiar mostres d'ADN. El 1962, James Watson i Francis Crick van rebre el Nobel de Medicina pels seus estudis sobre l'ADN, però el seu descobriment no hauria estat possible sense el treball de Franklin.

Jocelyn Bell (1943). Astrofísica irlandesa que va descobrir l'existència dels púlsars, estrelles de neutrons que giren molt ràpidament i emeten radiacions electromagnètiques. Bell va compartir el seu descobriment amb el director de l'equip investigador, Antony Hewish, qui va rebre el premi Nobel de Física sense incloure la Jocelyn al reconeixement.

Ada Lovelace (1815-1852). Única filla del poeta Lord Byron. La seva passió per les matemàtiques la va convertir en la primera programadora informàtica de la història. Lovelace va preveure la capacitat dels ordinadors per anar més enllà dels càlculs matemàtics i va descriure el primer llenguatge de programació.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!