Científics descobreixen un nou exoplaneta, que destaca per les seves condicions climatològiques extremes, ja que registra temperatures que van des dels tres mil als menys dos-cents graus
Per Raquel Sáez
A tres mil tres-graus de temperatura per una cara i a menys dos-cents, per l’altra. Aquesta és només una de les particularitats que presenta el nou exoplaneta K2-141b, un nou planeta de lava descobert recentment. I no és l’única. També hi plouen roques i s’hi localitzen oceans de lava de cent quilòmetres de profunditat.
Sabem més d’aquest exoplaneta gràcies a l’article publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, a càrrec d’investigadors de la Universitat canadenca de McGill, la Universitat de York (Regne Unit) i l’Institut d’Educació Científica (Índia), al capdavant de l’estudi.
“L’estudi és el primer que fa prediccions sobre les condicions meteorològiques en el K2-141b, que poden ser detectades a centenars d’anys llum de distància amb telescopis d’última generació“, apunta l’autor principal Giang Nguyen, de la Universitat de York.
Fora del sistema solar
Però, què entenem per exoplaneta? Refresquem els nostres coneixements en astronomia. Tots els planetes del nostre sistema solar orbiten al voltant de Sol. En canvi, també hi ha cossos que ho fan al voltant d’altres estrelles. Aquests s’anomenen exoplanetes, difícils de detectar perquè estan ocults per la brillantor del seu astre.
Al K2-141b també se’l coneix per ser un planeta de lava, per la seva elevada temperatura a la seva superfície.
“Hi ha diversos motius pels quals un planeta pot tenir aquestes condicions. El primer, que es tractés d’un planeta molt jove al qual encara no li hauria donat temps de refredar-se després de la seva formació. Recordem que aquests cossos es formen amb materials d’estrelles. Un altre motiu, un xoc amb algun altre objecte. Per últim, la seva proximitat amb l’astre i la seva mida reduïda, com és el cas”, explica el director científic del Parc Astronòmic Montsec (PAM), Salvador J. Ribas.
De dia i de nit
És impossible determinar un nombre exacte de planetes de lava, perquè no coneixem la quantitat d’elements que orbiten al voltant de la nostra galàxia. “Encara que no els puguem quantificar, sí que podem dir que, bona part dels planetes que coneixem, han tingut o tindran una superfície d’aquestes característiques. Un cas és la Terra”, segueix Ribas.
Uno de los descubrimientos más extremos fuera de nuestro sistema Solar es los llamados planetas de lava. Mundos muy calientes que orbitan muy cerca de su estrella anfitriona, de modo que algunas de sus regiones son océanos de lava fundida.(📷Imagen genérica/Recreación artística) pic.twitter.com/tbXraVZHki
— Mar Gómez (@MarGomezH) November 6, 2020
Aquesta proximitat té una clara conseqüència: K2-141b presenta una rotació capturada. En altres paraules, la seva rotació queda bloquejada i una cara sempre mira a la seva estrella i l’altra no. Aquest fenomen no és insòlit, per estrany que pugui semblar. El mateix li passa a la Lluna amb la Terra, que sempre es miren per la mateixa cara.
Per tant, en un costat sempre és de dia i s’assoleixen temperatures de tres mil graus centígrads. En canvi, l’altre costat roman a menys de dos-cents.
Pluja de roques i vents supersònics
“El K2-141b és un planeta rocós i, amb aquestes temperatures, s’hi arriben a fondre les roques. Per això, parlem d’oceans de lava. Fins i tot de roques evaporades. Pot ploure pedra. No es precipitaria aigua, sinó materials més pesats, que haurien tingut un cicle semblant: evaporació, condensació en capes més altes i precipitació”, apunta el responsable del PAM.
I, què passa en el límit entre les dues cares? En aquest punt de l’exoplaneta es produeixen vents supersònics de més 5.000 quilòmetres per hora.
Per les seves condicions extremes, la localització dels planetes de lava no és senzilla. No hi ha missions in situ, sinó que s’explora i es creen models per estudiar-los a partir de la seva ubicació i dels seus paràmetres d’òrbita. Encara que, per verificar totes aquestes característiques, s’espera l’ajuda del telescopi espacial James Webb, que substitueix el telescopi Hubble i que està previst per l’any 2021.
Informació elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec
