El govern polonès exigeix 1.350 milions d'euros com a compensació pels danys patits durant el conflicte
El vice-primer ministre de Polònia, Jaroslaw Kaczinsky, ha anunciat que el seu país iniciarà accions legals contra Alemanya i li reclamarà una indemnització milionària pels danys comesos pel règim nazi durant la Segona Guerra mundial (1939-1945).
El govern polonès ha presentat un informe en el qual assegura que Polònia va ser el país europeu més afectat per la guerra. Segons les dades de l'estudi, 5,2 milions de persones van morir a conseqüència dels atacs i l'ocupació nazi. A més, el país va perdre prop de 80.000 km² del seu territori.
En aquest sentit, els autors de l'informe consideren que la guerra va tenir conseqüències a llarg termini sobre la població, l'economia i el desenvolupament científic i cultural del país, i que el govern i els ciutadans polonesos encara avui en pateixen els efectes ja que disposen de menys recursos per construir fàbriques i carreteres, hospitals, millorar el sistema educatiu…
Ara bé, els experts en lleis internacionals creuen que aquesta demanda té poques opcions de ser acceptada en un tribunal. Un cop acabada la guerra, Alemanya va haver de pagar una indemnització a la Unió Soviètica (URSS) i es va establir que el 15% d'aquesta compensació seria per a Polònia: el govern polonès va rebre 1.500 milions de dòlars l’any 1945, que avui serien poc més de 24.000 milions d'euros.
D'altra banda, el govern de Polònia va signar una declaració de renúncia al 1953, en la qual es comprometia a no reclamar més compensacions a Alemanya en el futur. Aquesta declaració va ser confirmada posteriorment per diferents governs polonesos al 1990, 2004 i 2017.
Així i tot, l'actual govern polonès, liderat pel partit d'ultradreta Llei i Justícia (PiS, sigles en polonès), considera que aquesta declaració no té validesa perquè va ser signada pel govern comunista que hi havia a Polònia durant la guerra.
Una de los problemas en #Polonia es el control de la #justicia por parte del Gobierno, en manos del partido Ley y Justicia (#PiS). ¿En qué consiste la #separación de #poderes? 📢 Esta era una de las demandas de los manifestantes.
— Junior Report (@JuniorReport_) November 13, 2020
👉 https://t.co/u4hB6k4gZc
Por @LauraAndrs pic.twitter.com/RfqPwtuS0J
Per alguns experts en política, la demanda del PiS és només una mesura populista per guanyar suport entre la població, ja que la crisi econòmica i la inflació causades per la guerra a Ucraïna estan augmentant el malestar social i afecten la imatge dels governants.
El pitjor conflicte de la història
La Segona Guerra Mundial és considerada, encara avui, el pitjor conflicte de la història. Més de 100 milions de soldats d'una trentena de països van participar en els combats, i es calcula que més de 50 milions de persones van morir durant els atacs, entre civils i militars.
La devastació de la guerra va enfonsar una gran part d'Europa en la misèria i els països van trigar dècades a recuperar-se. El final del conflicte va estar marcat per les bombes atòmiques, armes de destrucció massiva que van arrasar les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki i els seus voltants.
A Europa, el règim nazi va imposar el feixisme a Alemanya i a tot els territoris que ocupava. Sota els ordes d'Adolf Hitler, es va dur a terme un genocidi ètnic, polític i religiós: les autoritats alemanyes van perseguir i van tancar en camps de concentració milions de jueus, però també comunistes, gitanos, homosexuals i presoners de guerra.
La invasió de Polònia per part d'Alemanya al 1939 va ser el detonant de la guerra. Durant els anys que va durar l'ocupació, els nazis van destruir ciutats senceres, van desplaçar la població polonesa i van condemnar milions de persones a treballs forçats. Un dels camps de concentració més tristament coneguts és Auschwitz, al sud del país, on van morir més d'un milió de persones.
🕯️Hoy se celebra el #HolocaustMemorialDay para rendir homenaje a las #víctimas del #holocausto.
— Junior Report (@JuniorReport_) January 27, 2022
🔴Se conmemora la liberación, en 1945, del #campo de concentración #nazi de Auschwitz-Birkenau.
El objetivo es luchar contra el #antisemitismo y el #racismo👇 pic.twitter.com/KrnPcqAEyC
Compensar les pèrdues de la guerra
Després de perdre la guerra, Alemanya va haver de pagar una indemnització de 20.000 milions de dòlars en forma de materials, productes industrials i mà d'obra. No obstant això, aquesta compensació no va beneficiar països com Polònia, sinó que va ser decidida pels principals vencedors de la guerra: els Estats Units, el Regne Units i l'URSS.
A més, l’any 1953, els Estats Units va convèncer la resta de països aliats per perdonar el deute d'Alemanya. El govern estatunidenc volia que l'Alemanya Occidental es convertís en un aliat en la Guerra Freda contra la Unió Soviètica.
Les indemnitzacions de guerra no són fàcils d’establir ni de fer complir. Els països vencedors no estan disposats a pagar per les seves guerres i, quan perden, normalment han quedat destruïts i no tenen massa a oferir. És el que va passar amb Alemanya al final de la Segona Guerra Mundial.
Amb el pas del temps, alguns països han reclamat indemnitzacions a altres estats per conflictes del passat. És un cas habitual als països africans que van patir el colonialisme durant el segle XIX: diverses potències europees van arribar al continent africà per ocupar-ne el territori i explotar els recursos naturals.
L’any 2020, Burundi va reclamar a Alemanya i Bèlgica, antics països colonitzadors, 36.000 milions d'euros per compensar els “crims colonials”, a més del retorn d'obres d'art i altres objectes robats. Cap dels dos països europeus ha respost a la demanda.
Un any més tard, el govern alemany va reconèixer el genocidi comès a l'antiga colònia de Namíbia a principis del segle XX i es va comprometre a posar en marxa un programa de desenvolupament per valor de 1.100 milions d'euros (però es va negar a pagar indemnitzacions particulars).
