La Revolució Russa va ser un dels capítols més importants de la història contemporània. Aquest moviment va introduir un canvi radical al país: es va acabar amb el règim dels tsars a Rússia, que seguia un model absolutista, i va donar inici a un govern comunista on tots els recursos i empreses eren públics.
A continuació us presentem els protagonistes d’aquest episodi històric, fonamental per entendre com el món va dividir-se en dos blocs durant el segle XX.
Un poble organitzat en soviets
Els russos i russes van ser els veritables impulsors de la revolució. Les contínues derrotes contra l’exèrcit alemany, la mort de joves soldats a la guerra i les grans desigualtats entre nobles i treballadors van fer que el poble es rebel·lés contra el govern i la monarquia dels tsars.
Després d’organitzar les primeres vagues al febrer del 2017 i aconseguir que l’emperador Nicolau II abdiqués, els obrers i camperols es van organitzar en soviets, assemblees populars que van acabar polititzant-se. A la Revolució d’Octubre del 1917, els soviets van ocupar llocs estratègics i van assaltar el govern per prendre el poder.
Nicolau II: l’últim tsar
Nicolau II va ser l’últim monarca de la dinastia dels Romànov, una família que havia governat l’Imperi rus durant més de 300 anys. Ell mateix va reconèixer una vegada que no estava preparat per governar i va ser incapaç d’afrontar la greu situació política del país.
La tsarina Alexandra, la dona de Nicolau II, tenia molt mala fama entre els russos perquè era d’origen alemany i Rússia estava perdent la Primera Guerra Mundial contra Alemanya. El tsar i la seva família van ser assassinats per un grup de revolucionaris el juliol del 1918.
Aleksandr Kérenski: un líder provisional
Va ser el líder del govern provisional que va sorgir després que Nicolau II abdiqués per les protestes de febrer del 1917. Kérenski va governar de manera pacífica per tot el país: va mantenir al marge la família reial, no va perseguir la noblesa i va permetre la tornada d’alguns exiliats polítics.
Malgrat l’abdicació del tsar, la situació a Rússia no va millorar: seguia havent-hi desigualtats, pobresa i misèria. Kérenski va negar-se a retirar Rússia de la Primera Guerra Mundial i això va fer que perdés el suport de la població.
Després de la Revolució d’Octubre, Kérenski va perdre davant l’exèrcit bolxevic de Lenin i va haver de fugir de Rússia per salvar la seva vida.
Lenin, el líder dels bolxevics
Entre les persones que van tornar a Rússia després de la Revolució de Febrer del 1917 hi havia Vladimir Lenin, intel·lectual i revolucionari. Després de ser empresonat durant tres anys a Sibèria, Lenin s’havia exiliat a Suïssa per les seves idees.
Defensava un sistema polític contrari al que existia a la Rússia de llavors: sense privilegis per a la noblesa, un sistema en el qual no existia la propietat privada i on tots els recursos i els mitjans de producció pertanyessin al poble.
Lenin va liderar la Revolució d’Octubre i va crear el Partit Bolxevic, un corrent radical del partit socialdemòcrata rus. Al costat d’ell hi havia Lev Trotski, un altre intel·lectual i revolucionari comunista que també havia hagut de fugir del règim dels tsars.
Lenin es va convertir en el primer dirigent de la Unió Soviètica: un nou nom per a una nova Rússia. El nom de l’antiga capital, Sant Petersburg, es va canviar per un altre en el seu honor: Leningrad.
Iósif Stalin: el successor de Lenin
Després de la mort de Lenin el 1924, Stalin es va convertir en el seu successor com a líder del Partit Comunista que governava a la Unió Soviètica.
Igual que Lenin i Trotski, Stalin també havia estat un exiliat del règim dels tsars i va tornar a Rússia després que Nicolau II abdiqués. Va participar en el cop d’estat per enderrocar el govern provisional de Kérenski i que va donar lloc a la Revolució d’Octubre.
Durant la guerra civil que va seguir a la revolució, Stalin va ser un dels principals comandants de l’Exèrcit Roig dels bolxevics, que lluitaven contra els contraris a la Revolució.
Stalin no tolerava cap tipus d’oposició al seu govern, i va ordenar perseguir i assassinar tothom que s’atrevís a dissentir de la seva forma d’actuar (com Lev Trotski, a qui va ordenar assassinar quan estava exiliat a Mèxic).
Karl Marx: el pare del socialisme
Aquest filòsof, economista i revolucionari alemany va morir el 1883, molt abans de la Revolució Russa, però la seva obra va inspirar l’aixecament del poble rus.
Al costat de Friedrich Engels, se’l considera el pare teòric del socialisme marxista i del comunisme, que tant van influir els bolxevics liderats per Lenin i Stalin. Els seus llibres més famosos són El manifest comunista i El Capital, en els quals critica el funcionament del sistema econòmic capitalista perquè explota el treballador i crea moltes desigualtats.
A la seva obra, Marx reflexiona sobre les desigualtats socials, el valor del treball i com la desaparició de les classes podria ajudar a aconseguir un sistema més just i igualitari. L’anomenada “dictadura del proletariat” podria eliminar la propietat privada i instaurar un sistema comunista en què els treballadors compartissin el poder.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English