Putin revalida el seu mandat

El president rus seguirà al capdavant del Kremlin fins al 2030 després d'unes eleccions presidencials sense una oposició política real

Vladímir Putin seguirà sent el president de Rússia després d'arrasar a les eleccions presidencials celebrades el cap de setmana passat amb un 87% dels vots. Serà el seu cinquè mandat i li permetrà mantenir-se al capdavant del Kremlin durant sis anys més, fins al 2030. En cas de complir aquest termini, Putin estaria 30 anys al poder.

Els comicis es van celebrar des del divendres 15 de març fins al diumenge 17 i van comptar amb un 70% de participació. El resultat confirma el pronòstic generalitzat dels experts: tots sabien que no hi hauria sorpreses a causa de la manca de rivals, és a dir, la manca d'una oposició política real que s'enfronti a Putin.

Actualment, les figures de l'oposició que podrien haver plantat cara al mandatari són a la presó, a l’exili o mortes. De fet, les eleccions han tingut lloc tot just un mes després de la mort a la presó de l'activista rus Alexei Navalny, el principal opositor de Putin.

Després de proclamar-se com a vencedor, Putin ha assenyalat que l’alta participació i el suport rebut estan estretament vinculats amb la guerra a Ucraïna. Segons el president, el resultat demostra que la ciutadania russa recolza les seves decisions polítiques i militars. Tot i això, és difícil determinar si el suport és real o no.

Les autoritats de Rússia fa anys que intenten silenciar les veus més crítiques amb el govern: des dels activistes, polítics i mitjans de comunicació que en denuncien acumulació de poder, fins a les organitzacions de drets humans que adverteixen de la manca de llibertats al país.

Durant les eleccions, hi va haver diverses protestes organitzades per grups de l'oposició en alguns col·legis electorals. Almenys 80 persones van ser detingudes a 20 ciutats russes, segons ha informat el grup en defensa dels drets humans, OVD-Info.

Democràcia a Rússia?

Tècnicament, Rússia compta amb institucions democràtiques: se celebren eleccions i existeix una constitucióque estableix la separació de poders i la protecció dels drets i llibertats bàsics al país. No obstant això, aquesta és la teoria, ja que a la pràctica el sistema polític rus té unes limitacions significatives pel que fa a la democràcia.

Les restriccions legals i administratives dificulten la participació de l'oposició política, cosa que limita la veritable competència electoral. La comissió electoral de Rússia va rebutjar l’opositor al Kremlin i antibel·licista Boris Nadezhdin com a candidat a les eleccions presidencials, sota l’argument que hi havia“irregularitats” a la seva candidatura.

A més, la intimidació, l’assetjament i la repressió de l'oposició política i de la societat civil poden coartar la llibertat d'expressió i descoratjar la participació electoral. A Rússia, les protestes estan estrictament restringides, cosa que fa que les manifestacions públiques que mostrin el seu descontent al Kremlin siguin poc comuns i perilloses. 

Per tot això, les eleccions a Rússia no són reconegudes internacionalment. La majoria de països occidentals assenyalen que els comicis no són lliures ni transparents i que, per tant, manquen de legitimitat democràtica.

Putin, gairebé 30 anys de poder

Vladímir Putin controla el govern rus des de fa 24 anys. El març del 2000, el polític va guanyar les eleccions presidencials amb un ampli marge. La seva victòria va ser impulsada gràcies a la promesa de restaurar l'estabilita ti l'ordre al país després d'una dècada d'agitació econòmica i política marcada pel final de la Unió Soviètica el 1991.

Un cop al poder, Putin va voler consolidar el control sobre el govern i la societat russa. Va utilitzar diversos mitjans per a centralitzar el poder, inclosa la supressió de l'oposició política i el control sobre els mitjans de comunicació.

Al mateix temps ha beneficiat als seus seguidors, sobretot als magnats multimilionaris que es van fer rics amb la privatització d'empreses públiques i que ara recolzen el govern. Avui dia, Rússia és un dels països més corruptes del món, segons l’índex elaborat per l'ONG Transparency International.

El 2020, el polític rus va dur a terme una controvertida reforma constitucional que li permetia mantenir-se en el poder per dos mandats més, cosa que significa que podria ocupar la presidència fins a l'any 2036. Aquest mecanisme va ser molt criticat, en considerar-se un retrocés per a la democràcia russa.

Vladimir Putin seguirá siendo el líder de Rusia por seis años más. Y a pesar que ya lleva más de 24 años como presidente, no es el que tiene más tiempo en el poder.

Teodoro Obiang Nguema, presidente de Guinea Ecuatorial, lleva 44 y 224 días en el cargo. A pesar de constantes… pic.twitter.com/Zt6tHwXIIr

— NMás (@nmas) March 17, 2024