Llegir i escriure, imprescindible per comunicar-se i transmetre coneixement, són dos dels èxits més importants de l’ésser humà
La lectura és un factor essencial en el conjunt de vivències que conformen a una persona, ja que la seva concepció de la realitat s’alimenta de l’imaginari col·lectiu de la societat en la qual hi viu.
Als països Occidentals, llegir és una pràctica molt comú, quotidiana, que tothom realitza al llarg del dia en major o menor mesura. Llegim revistes, llibres, cartells, posts, cartes, diaris.. I a voltes oblidem que saber llegir no és una capacitat innata de l’ésser humà, sinó apresa.
A més, llegir no és una tasca senzilla. Per llegir, cal coordinar diferents habilitats, com la vista, i qualitats com la memòria, el pensament crític i el reconeixement de símbols i codis del llenguatge. A més, llegir requereix de certes dosis de concentració.
La adquisición de la lectura y la escritura, son procesos que se aprenden de forma dinámica y constructiva. Ambos procesos requieren tener adquiridas ciertas habilidades psicológicas básicas, así como destrezas cognitivas y una adecuada construcción del pensamiento. pic.twitter.com/GnROlYN2iE
— psp_sandra (@psp_sandra) August 13, 2020
Tant l’escriptura com la lectura es troben entre els grans èxits de l’homo sapiens ja que ha contribuït a la seva capacitat per comunicar-se i transmetre coneixement.
Amb motiu del Dia Mundial de l’Alfabetització, destaquem algunes històries i relats en els quals la lectura i el llibre són personatges protagonistes.
https://www.instagram.com/p/CDj1cXkCWXy/
Història de la lectura i l’escriptura
El infinito en un junco (Siruela, 2019), de la filòloga i novel·lista Irene Vallejo Moreu, s’ha convertit en tot un èxit literari i ha guanyat diversos premis, entre ells el Premi el Ojo Crítico de Narrativa 2019 i el Premi Las Librerías Recomiendan de No Ficción 2020.
Sota el subtítol La invención de los libros en el mundo antiguo, l’escriptora proposa un recorregut per la història de la vida dels llibres des de la seva invenció. Quasi trenta segles d’història en els que el llibre ha esdevingut un objecte de culte i de transmissió de coneixements.
Lectures rebels
La lectura també pot entendre’s com un acte de reivindicació social. Tot i que no sempre la lectura ha de ser didàctica o combativa, és cert que, al llarg de la història de la humanitat i especialment a partir del segle XIX, els llibres han perseguit promoure un canvi en la societat, despertar consciències.
Un exemple seria Las mujeres, que leen, son peligrosas (Maeva, 2017), de l’autor alemany Stefan Bollmann i amb pròleg d’Esther Busquets. Aquest llibre il·lustrar proposa un recorregut per les nombroses obres d’art que reflecteixen la relació entre llibres i dones al llarg de la història. El mateix fil conductor però centrar en autores el trobem a Las mujeres que escriben también son peligrosas.
"Las mujeres que leen son peligrosas” de Stefan Bollmann. A través de un recorrido por las numerosas obras de arte que reflejan la estrecha relación entre libros y mujeres. pic.twitter.com/nv5sA81QHE
— Biblio Vasconcelos (@VSCLS) April 2, 2020
Llibres amb protagonistes lectors
A mitjans de 1940, Daniel Sempere descobreix un misteriós indret, conegut com el Cementiri del Llibres Oblidats. Així comença la tetralogia més famosa de Carlos Ruiz Zafón, un dels autors contemporanis més llegits del món i recentment mort com a conseqüència d’un llarg càncer.
"Los libros son espejos: sólo se ve en ellos lo que uno ya lleva dentro."
(Carlos Ruíz Zafón) pic.twitter.com/XITJhJMA2b— literland (@literlandweb1) February 15, 2018
L’Ombra del vent (Planeta, 2001), el primer dels quatre volums, és tita una oda a la literatura i al llibre com a objecte de culte. Aquesta passió pels llibres també la trobem en altres novel·les els personatges dels quals són apassionats lectors o escriptors de professió.
És el cas de Barri perdut, del francès Patric Modiano, premi Nobel de literatura al 2004; 1Q84, del japonès Haruki Murakami; Stoner, del també poeta John Edward Williams; L’elegància de l’erizó, de la francesa Muriel Barbery; o El Lector, de Bernhard Schlink, novel·la que va ser adaptada al cinema sota el mateix títol.
I la llista podria seguir fins quasi l’infinit perquè com deia l’escriptor xilè Roberto Bolaño: “Mai hi ha massa llibres. Hi ha llibres dolents, dolentíssims, pitjors, etcètera, però mai massa”.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
