18 maig 2024
spot_img
18 maig 2024

Què està passant a Nagorno Karabakh

El conflicte heretat de l'era soviètica enfronta Armènia i Azerbaidjan, que reclamen que aquest territori els pertany

Almenys 13.550 persones desplaçades han arribat a Armènia des de diumenge passat fugint de la recent operació militar realitzada per l'Azerbaidjan a la regió de Nagorno Karabakh. L'entrada de les forces azerbaidjanes a aquesta zona àmpliament controlada per forces armènies ha reviscut un conflicte amb anys d'història.

Armènia i Azerbaidjan es disputen la regió de Nagorno Karabakh des de la caiguda de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) el 1991. Tots dos països van formar part de l'URSS, els dirigents dels quals van decidir que aquest territori muntanyós quedés dins l'Azerbaidjan.

El principal problema de Nagorno Karabakh és que actualment és una zona que està ubicada geogràficament a l'Azerbaidjan però la majoria de la seva població és armènia, fet que històricament ha avivat el conflicte entre tots dos països. Des de la dissolució de la URSS, tots dos han reclamat que el territori els pertany.

Fa anys la tensió va començar a créixer i, el 1991, el govern de Nagorno Karabakh va organitzar un referèndum per decidir si la zona s'independitzava de l'Azerbaidjan. Els habitants van votar a favor de la independència, un fet que va conduir a una guerra entre Nagorno-Karabakh, recolzat per Armènia, i Azerbaidjan, que volia retenir el territori.

El 1994 es va signar un alto el foc intervingut per Rússia, però la regió ha protagonitzat diversos enfrontaments des de llavors. El 2020 va esclatar el darrer conflicte militar, que va deixar milers de morts i desplaçats. L'última operació militar d'Azerbaidjan el setembre del 2023 està revifant el conflicte, la resolució del qual continua sent un desafiament avui dia.

Des del punt de vista jurídic, Nagorno-Karabakh forma part de l'Azerbaidjan, però des del referèndum del 1991 es considera a si mateixa independent. Avui dia, la regió està governada majoritàriament per una república separatista autoproclamada, dirigida per armenis ètnics i recolzada pel govern d'Armènia.

Dues cultures

La regió de Nagorno-Karabakh està situada al Caucas meridional i és una antiga província soviètica. El territori es va autoproclamar com a República d'Artsaj després del referèndum del 1991, encara que el seu estatus com a república no està reconegut per l'ONU ni per altres organismes internacionals.

Una de les particularitats d'aquest conflicte és la diversitat cultural dels protagonistes i la ubicació a la regió del Caucas. Aquesta àrea de 1.200 quilòmetres de longitud ha estat històricament un punt de trobada i xoc de civilitzacions i cultures, on es parlen nombrosos idiomes i es practiquen diverses religions actualment.

La majoria de la població a Nagorno-Karabakh provenen d'Armènia. Els armenis tenen una identitat cultural i lingüística pròpia, i l'armeni és el seu idioma principal. A més, la seva religió predominant és el cristianisme ortodox armeni, una antiga branca del cristianisme que es va originar al país fa milers d'anys i té les seves tradicions pròpies.

A l'Azerbaidjan, el 90% de la població és d'ètnia àzeri. Una ètnia és un grup de persones que comparteixen elements comuns, com ara la cultura, la llengua o la religió. Els àzeris parlen llengües de la família túrquica i la seva religió principal és l'islam (la majoria són musulmans xiïtes).

Tot i que les diferències culturals i religioses tenen un pes important en aquest conflicte, no són les úniques raons que expliquen aquest enfrontament històric. La regió de Nagorno-Karabakh té importància estratègica a causa de la seva ubicació al Caucas i els seus recursos naturals, com l'aigua i el petroli.

Auge i dissolució de la URSS

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), també coneguda com a Unió Soviètica, va ser una federació de repúbliques que va existir entre 1922 i 1991. L'URSS ocupava els territoris actuals de Rússia i d'alguns dels països propers com Armènia i Azerbaidjan.

L'origen de l'URSS va ser la Revolució Russa del 1917, que va provocar la fi del règim dels tsars. Els bolxevics, comunistes més radicals liderats per Vladimir Lenin, van prendre el poder. Aquesta nova entitat va unir diverses repúbliques i territoris sota el control del Partit Comunista, establint un sistema socialista basat en la ideologia comunista.

Lenin va morir el 1924 i Josef Stalin va obtenir el poder. El govern de Stalin va estar marcat per la seva mà dura: va dur a terme purgues polítiques i va enviar milions de detractors als gulags (camps de treballs forçats). Milions de persones van ser assassinades durant el seu mandat.

Després de la mort de Stalin el 1953, el partit va nomenar Nikita Jrushchov com el seu successor. La seva missió principal va ser modernitzar el país per competir amb Estats Units. Soviètics i nord-americans van estar enfrontats durant dècades en el que es va conèixer com a Guerra Freda. El món va quedar dividit en dos blocs: països comunistes i països capitalistes.

La dissolució de l'URSS es va produir a causa d'una combinació de factors, com ara el declivi econòmic de la federació i els moviments d'independència de diversos estats. Tot va acabar en una crisi política que va afeblir l'autoritat central. El 1991, el llavors president Mikhaïl Gorbatxov va anunciar la seva renúncia i la dissolució oficial de la Unió Soviètica, posant fi a més de 69 anys d'existència.

Treballa aquest tema a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -