La policia marroquina ha reprimit amb violència centenars de migrants que intentaven travessar la frontera per arribar a Europa
Almenys 23 persones han mort intentant creuar la tanca de Melilla, un dels passos fronterers més concorreguts al sud d'Europa, a la frontera entre el Marroc i Espanya. Cada any, milers de persones intenten saltar aquest mur d’estructura metàl·lica i filferro, amb l’esperança d’arribar a algun país europeu per millorar la seva vida.
Divendres 24 de juny, prop de 2.000 migrants subsaharians (de països del centre i el sud d'Àfrica) van intentar creuar la tanca. Els agents marroquins que vigilaven el pas van reaccionar amb violència per frenar l'entrada massiva de migrants. Alguns testimonis asseguren que també va haver-hi trets.
No obstant això, molts d’altres van morir aixafats o asfixiats en l'allau, mentre intentaven creuar o fugir de les agressions policials. Encara no se sap el nombre exacte de persones mortes: la xifra oficial del govern marroquí és de 23 morts, però les organitzacions de drets humans creuen que en van ser més de 30.
Aquestes associacions denuncien que el Marroc ha enterrat de seguida els cadàvers en fosses comunes per evitar una investigació sobre els fets. D'altra banda, l'Associació Marroquina pels Drets Humans (AMDH) denúncia que les autoritats marroquines van tractar de manera inhumana els migrants detinguts.
Els interessos del govern espanyol
Després que els mitjans de comunicació informessin sobre la tragèdia de Melilla, el president espanyol, Pedro Sánchez, va fer unes declaracions en les quals mostrava el seu suport al govern del Marroc i aprovava l'actuació de les forces de seguretat. Sánchez va culpar de la situació a les màfies que actuen a les rutes migratòries.
La postura de Sánchez li ha valgut fortes crítiques de membres del seu propi govern, de l'oposició i de les organitzacions de drets humans. També la Unió Europea s'ha pronunciat sobre els fets: ha condemnat les morts i ha exigit una investigació sobre els fets, però tampoc ha condemnat l'actuació del govern marroquí.
La migració irregular afecta sobretot els països del sud d'Europa, a causa de la proximitat geogràfica amb Àfrica. A Espanya, la majoria d'entrades es produeixen des del Marroc, ja sigui a través de la tanca de Melilla o per l'arribada de pasteres a les illes Canàries.
Al març es va produir l’entrada més important de migrants irregulars: més de 2.500 persones van intentar saltar la tanca per arribar a territori espanyol, de les quals 900 van aconseguir entrar a la ciutat de Melilla.
Dues setmanes després, el govern espanyol va anunciar el seu suport al pla d'autonomia marroquí per al Sàhara Occidental. Aquesta decisió canviava la posició neutral que Espanya havia mantingut durant dècades i millorava de manera notable les relacions polítiques i comercials amb el Marroc, però també tenia repercussions en la relació amb altres països com Algèria.
Violació dels drets humans
Melilla és una ciutat espanyola situada en la costa nord d'Àfrica, envoltada per territori marroquí. És també el punt d'entrada de molts migrants africans que fugen de la pobresa i la violència als països africans i intenten arribar a Europa per buscar una vida millor.
Molts d'aquests migrants acaben entrant a Europa de manera irregular, ja que demanar un visat de treball o sol·licitar asil és un tràmit que pot allargar-se durant anys. La majoria han viatjat durant setmanes o mesos pel continent africà fins a arribar a la costa del Mediterrani, un periple ple de perills i amenaces com els traficants de persones.
D'aquí la desesperació per creuar una tanca com la de Melilla, armada amb concertines i filferro espinós, o per llançar-se a la mar en una pastera que pot naufragar en qualsevol moment.
D'altra banda, el govern espanyol ha estat denunciat nombroses vegades per les anomenades devolucions en calent: arrestar els migrants una vegada han arribat a territori espanyol i retornar-los al Marroc o als seus països contra la seva voluntat, sense respectar els drets d'acollida.